Resultats de la cerca
Es mostren 955 resultats
Cabot Films
Cinematografia
Productora.
Firma dedicada al rodatge de documentals fundada el 1911 per Andreu Cabot i Puig al barri d’Horta de Barcelona També disposava d’uns moderns laboratoris i d’una galeria de filmació Representà importants fàbriques estrangeres, comprà i vengué films d’estoc, màquines de fotos i de cinema, i filmà anuncis, noces, bateigs i actualitats El 1909, Cabot fundà, amb Narcís Cuyàs i Joan Verdaguer, Iris Films al carrer d’Aragó Després, el 1912 adquirí l’estudi i laboratori de Chomón i Fuster Els Cabot Films, de grans proporcions, foren els millors estudis del moment una planta d’obra per a…
Mare de Déu de l’Ajuda

Vista del santuari de l’Ajuda
© CIC-Moià
Santuari
Santuari del municipi de Balenyà (Osona).
Situat a l'W dels Hostalets, té el seu origen en la vella parròquia de Fruitós de Balenyà, documentada abans del 955 amb la vila rural anomenada Balagnans o Balaniano L’església, consagrada el 1083, conserva una bona part dels murs romànics, com també del campanar, al qual fou afegit un nou pis al segle XV El 1654 l’església fou saquejada i incendiada pels francesos, i fou reparada tot seguit amb un bonic portal esculpit, de gust renaixentista Els anys subsegüents fou ampliada amb capelles laterals, i el 1701 amb unes voltes noves que li donaren l’aspecte actual L’església, amb la creu de…
Mare de Déu del Mont

Aspecte exterior del santuari de la Mare de Déu del Mont
© CIC-Moià
Santuari
Santuari del municipi d’Albanyà (Alt Empordà).
La imatge del santuari que ha donat el nom a la muntanya del Mont era venerada ja almenys des del 1222 en un temple benedictí Entre el 1311 i el 1318 l’abat Bernat féu construir el primer santuari en terrenys del bisbat de Girona, cosa que provocà un plet entre el bisbe i l’abat, fallat el 1319 a favor de la mitra el bisbe concedí tanmateix als benedictins l’administració del santuari El 1461 hi volgué prohibir el culte perquè era lloc de reunions de tipus remença i antifeudal El 1577 l’abat nomenà dos seglars com a administradors amb facultats molt àmplies Des del 1833 el capellà custodi fou…
Jaume Aymar i Ragolta
Comunicació
Cristianisme
Sacerdot, historiador de l’art i periodista.
Doctor en història de l’art per la Universitat de Barcelona 1993 i llicenciat en teologia per la Facultat de Teologia de Catalunya 1984 Fou ordenat prevere el 1986, i nomenat director del departament de mitjans de comunicació social de l’arquebisbat de Barcelona Degà president de la Facultat Eclesiàstica de Filosofia, integrada en la Universitat Ramon Llull 1998-2005, i novament a partir del 2012, d’on fou cap del Departament d’Humanitats 2008-11, és professor titular des del 2006 de la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna Collabora habitualment en diversos mitjans de…
el Pi de les Tres Branques

El Pi de les Tres Branques (Campllong)
© C.I.C. Moià
Història
Gran pi de tres besses que s’aixeca al mig del pla de Campllong (Castellar del Riu, Berguedà).
Es tracta d’un exemplar de pi roig Pinus sylvestris , de 25 metres d’alçària i un perímetre a la base del tronc d’uns 5 metres Al segle XVIII hom hi veié un símbol de la Santíssima Trinitat Amb el desenvolupament de l’excursionisme científic al Principat a la fi del segle XIX hom el prengué sovint com a centre d’aplecs i cantades, i aviat fou considerat un símbol de la pàtria i cantat per molts poetes, entre els quals Jacint Verdaguer El 1901 el seu propietari, Tomàs Campà, el cedí a la Unió Catalanista d’Excursions Abans del 1915 morí Entorn de l’arbre mort hom hi celebra…
Llorenç Vives i Buchaca
Educació
Periodisme
Pedagog i periodista.
Es dedicà a la docència a diferents centres de Das Baixa Cerdanya, Roses i Figueres Fou fundador de l’Acadèmia Monturiol 1913, prestigiosa entitat, on estudiaren, entre d’altres, Alexandre Deulofeu, Jaume Terrades i Anna Maria Dalí Afeccionat al periodisme, collaborà, des de molt jove, a La Veu de L’Emporda El 1928 emigrà a Amèrica i s’establí a Costa Rica Hi residí en una propietat que anomenava Mon Clos Conegué el català Lluís Quer i Boule, ambaixador d’Espanya en aquest país, amb el qual hi creà I'Instituto Hispánico Fou autor de poesia en català i en castellà, redactà articles per a…
Alfons Serra i Baldó
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Filòleg.
Es formà a les universitats de Barcelona i de Madrid i als Estudis Universitaris Catalans Lector a la Universitat de Tübingen i professor a l’Institut-Escola de Barcelona, el 1939 s’exilià a Tolosa de Llenguadoc, on, gràcies a Josep Sebastià Pons, esdevingué lector de català i castellà a la Facultat de Lletres de la Universitat i a l’Institut d’Études Hispaniques, i conservador a la Biblioteca Universitària Tornà a Catalunya el 1974, després de jubilar-se Collaborà, entre altres publicacions, a Estudis Universitaris Catalans , Quaderns de Poesia , La Publicitat , El Matí , Revista de…
,
Narcisa Freixas i Cruells

Narcisa Freixas i Cruells
© Fototeca.cat
Educació
Música
Compositora i pedagoga.
Filla de Pere Freixas i Sabater , juntament amb Carme Karr, fou una de les primeres dones que es dedicaren a la composició a Catalunya, i alguns dels seus manuals pedagògics s’han emprat fins ben avançat el segle XX Fou deixebla de Joan Baptista Pujol, Felip Pedrell i Enric Granados El 1900 publicà uns quaderns titulats Cançons catalanes , sobre textos de poetes catalans L’any 1905 guanyà un premi a la Segona Festa de la Música Catalana per un recull de cançons Cançons infantils i el 1908 rebé un guardó als Jocs Florals de Girona per una segona sèrie de Cançons infantils La revista Feminal…
, ,
Jaume Català i Albosa
Jaume Català i Albosa
© Fototeca.cat
Cristianisme
Eclesiàstic.
Bisbe de Canàries 1878-79, de Cadis 1879-83 i de Barcelona 1883-99 Fou catedràtic del seminari de Girona, secretari de l’arquebisbe de Tarragona Costa i Borràs, secretari i comptador de la comissaria general de la Croada i capellà d’honor d’Alfons XII, fiscal general de la capella reial i de la jurisdicció castrense, abreviador de la nunciatura i del tribunal de la Rota Bisbe de Cadis 1879, fou enviat pel papa a Gibraltar per intentar-ne la pacificació religiosa poc temps després li fou agregada a la mitra l’administració apostòlica de Ceuta Bisbe de Barcelona 1883, durant el seu pontificat…
Antoni Juli Rodríguez i Hernández
Herois de la Independència, monument d'Antoni Juli Rodríguez i Hernández, a Tarragona
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor.
Conegut amb el nom de Julio Antonio Féu l’aprenentatge amb MPedrol a l’Ateneu Tarragoní i potser també amb B Verderol A Barcelona estudià amb F Ferrer A Múrcia, el 1905, inicià la seva obra escultòrica amb Flores malsanas i un relleu de Juan de la Cierva Després de freqüentar el taller de MBlay a Madrid i de viatjar per Espanya i Itàlia, començà a Almadén la famosa sèrie Los bustos de la raza , en la qual sobresurten Minera de Puertollano 1909, Mujer de Castilla 1909 i Minero de Almadén 1910 El 1911 obtingué el primer premi en el concurs pel monument als Herois de la Independència , a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina