Resultats de la cerca
Es mostren 1094 resultats
Giorgio Bassani
Literatura italiana
Narrador i poeta italià d’origen jueu.
Collaborador de revistes literàries com ara Letteratura 1938, Botteghe Oscure , que dirigí en 1948-60, i Paragone , participà en la resistència contra el feixisme Tot i haver publicat una notable obra poètica de factura directa, senzilla i equilibrada, que sobretot vol comunicar l’experiència personal Storie di poveri amanti , 1946 Te lucis ante , 1947, i Un'altra libertà , 1952, reunides el 1960 en el volum L’alba ai vetri , a la qual seguirien Epitaffio , 1974, i Il gran segreto , 1978, el nucli de la seva obra és constituït per la narrativa hi presenta la comunitat hebrea de Ferrara com…
Carles Barral i Agesta
Literatura
Escriptor i editor.
Participà en la direcció de l’empresa Editorial Seix i Barral i de Barral Editors 1970, des de les quals ajudà a renovar la literatura i l’edició espanyola en els difícils anys del franquisme Poeta en castellà, la seva obra, d’un decadentisme crític, és recollida a Metropolitano 1957, Diecinueve figuras de mi historia civil 1961, Usuras 1965, Figuración y fuga 1966, Informe personal sobre el alba 1970, Usuras y figuraciones 1973, Lecciones de cosas Veinte poemas para el nieto Malcolm 1986 i una Antología poética 1989 Publicà també els llibres de memòries Años de penitencia 1975, reeditat…
,
Giraut de Bornelh
Música
Trobador provençal.
Diu la seva Vida que, malgrat els seus orígens modestos, rebé una bona educació, i que fou apreciat per la perfecció dels seus poemes També es diu que durant l’hivern es dedicava a l’ensenyament i a l’estiu viatjava per les corts del sud de França i el nord d’Espanya, en companyia de dos cantors que interpretaven les seves cançons És possible que participés en la tercera croada Anomenat pels seus contemporanis "mestre de trobadors", és citat per Dant al seu De vulgari eloquentia Se li atribueixen vuitanta-un poemes, dels quals tan sols quatre es conserven amb música El més…
Joseph Herrando
Música
Violinista i compositor valencià.
Vida Traslladat a Madrid amb la seva família, des de la seva infantesa exercí com a violinista al Teatro del Buen Retiro, i més tard, al monestir de La Encarnación El 1760 obtingué la plaça de violinista de la capella reial, vacant per la mort de Francesc Manalt Autor d’un important tractat per a violí París, 1756 Madrid, 1757, es conserven algunes obres seves per a aquest instrument especialment, sonates per a violí i baix continu, que palesen el seu coneixement de les possibilitats del violí, com també la seva opció pels models compositius centreeuropeus, inserits a la faiçó d’un estil…
Federico García Lorca
Música
Poeta i dramaturg andalús.
De formació musical sòlida, la importància de García Lorca en aquest àmbit és triple En primer lloc, compongué cançons a partir de clàssics de la literatura castellana M de Cervantes, J del Encina, A Machado, etc En segon lloc, feu de compilador Cancioneros i divulgador del folklore musical andalús i gitano, que sovint inspirà la seva producció literària Poema del cante jondo o Romancero gitano I en darrer terme, perquè, a conseqüència de les circumstàncies que envoltaren la seva mort, molts músics compongueren peces en record seu, com la Sonata per a violí , de Francis Poulenc 1942-43, i…
Antoni Cumellas i Alsina
Cinematografia
Actor.
Vida Estudià a l’Escola Pia de Barcelona i visqué a Marsella, Boston, Cuba i Nova York Tornà a Barcelona i el 1926 guanyà el concurs de fotogènia Concurso Fox de Bellezas Españolas , muntat per la Fox Film Corporation, "El Día Gráfico" i "Arte y Cinematografía", pensat per descobrir nous talents, i que també guanyà María Alba Ambdós viatjaren a Hollywood el 1927, però no tinguè l’èxit de l’actriu, perquè la seva activitat quedà reduïda a quatre films que eren les versions interpretades per espanyols i en castellà, de films nord-americans el drama En nombre de la amistad 1930, Richard Harlan…
Ramon Pascual de Sans

Ramon Pascual de Sans
© Fototeca.cat
Física
Físic, fill de J Josep Pascual i Vila
.
Es llicencià a la Universitat de Barcelona 1963 i es doctorà a la de València 1966 Fou becari al Centre Internacional de Física Teòrica de Trieste 1967 i treballà al Centre Europeu per a la Recerca Nuclear , al Laboratori de Física Teòrica d’Orsay i al Laboratori Rutherford d’Oxford Fou catedràtic de física a les universitats de Saragossa, Autònoma de Madrid i Autònoma de Barcelona Ha estat director general d’ensenyament universitari de la Generalitat de Catalunya 1980-83 i rector de la Universitat Autònoma de Barcelona 1986-1990 El seu camp de treball abasta, especialment, la mecànica…
Américo Castro Quesada
Historiografia
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Historiador, filòleg i crític literari.
Estudià lleis i filosofia i lletres a Granada, i amplià estudis a la Sorbona 1905-07 Collaborà amb Giner de los Ríos i dirigí 1910 la secció de lexicografia del Centro de Estudios Históricos Fou catedràtic d’història de la llengua espanyola de la Universitat de Madrid 1915-39 En temps de la segona República fou ambaixador a Berlín El 1939 s’exilià fou catedràtic a Princeton Tractà especialment de la convivència dels diversos pobles de la “constellació hispànica” Entre les seves nombroses publicacions a part les collaboracions a la Revista de Filología Española , de la qual fou cofundador es…
baqueta

Baqueta de bateria
© Fototeca.cat / Idear
Música
Part excitant dels instruments idiòfons, membranòfons i, excepcionalment, algun cordòfon com el saltiri o tambor de cordes.
Consisteix en una vareta que duu una petita bola a la punta amb la qual es percudeix l’instrument És una mena de maça de dimensions reduïdes Poden ser d’una sola peça el cap i el mànec són inseparables o de dues cap i mànec independents En el primer cas, solen ser de fusta En el segon, el mànec és normalment de fusta, vímet o plàstic, i el cap, de fusta recoberta amb materials diversos feltre, llana, escuma, de cautxú, suro, resines sintètiques, etc L’elecció del material determina completament el timbre del so que produeix N’hi ha de diverses mides, però rarament superen els 50 cm de…
Emili Juncadella Vidal
Esquí
Excursionisme
Pioner de l’excursionisme i de l’esquí català.
Feu nombroses ascensions al massís de la Maladeta 1902-20, entre les quals cal esmentar les primeres absolutes als pics de les Salenques 1908 i de Soubiron 1910, els nous itineraris a l’Aneto des del coll de les Salenques 1910 o al pic Maleït per la cresta de Cregüenya 1910 i les primeres estatals al pic d’Alba 1910, la Forcanada pel canal nord-oest 1913 i altres ascensions, com la cresta oest de la Maladeta 1912 El 1927 realitzà una ascensió al Naranjo de Bulnes, als Picos de Europa Al massís de la Maladeta, entre els pics Maleït i Aragüells, hi ha l’agulla Juncadella 3015 m, que porta el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina