Resultats de la cerca

Pont Una vista de conjunt del pont, erigit damunt el riu Cardener L Prat El pont de Vall-llonga, sobre les aigües del riu Cardener, és situat a 750 m d’altitud sobre el nivell del mar Aquest pont, construït probablement a la darreria del segle XI o a l’inici del XII, servia per a travessar el Cardener quan hom seguia el vell camí de bast de la Seu d’Urgell a Cardona, i es trobava uns 300 m abans d’arribar a la casa de Vall-llonga, baixant d’Aigüesjuntes És un bon exemplar de pont romànic, d’un sol arc de mig punt i d’1 1,30 m de llum té 28 m de llarg i 3 m d’ample És de…

La reglamentació estableix que l’objectiu és realitzar el màxim nombre de tocs per part de dos jugadors, sense establir distincions de sexe Aquests es trobaran separats per una zona de separació d’entre 3,5 i 5,5 m marcada per corda o cinta no hi ha límit posterior o lateral sobre la sorra S’utilitzen pales específiques d’unes dimensions màximes de 55 cm de llarg i 30 cm d’ample i pilotes d’esquaix de punt groc o doble punt groc Un partit de pales està format per jocs, un joc per tirades i una tirada per tocs La suma del nombre de tocs que es facin a cada tirada determina el…

Creixement típic de dos exemplars d’ Auriscalpium vulgare , damunt una pinya morta i a mig descompondre, de pi roig Pinus sylvestris Noteu el peu i el barret hirsuts i la superfície himenial amb agulletes Manuel Tabarés / SCM Llur cos fructífer pot ésser reflex o amb barret i amb peu més o menys excèntric i amb la superfície himenial hidnoide o amb làmines diferents de les dels agàrics L’estructura és dimítica Hi ha gleocistidis i les espores són subgloboses o ellíptiques, hialines o poc acolorides, amiloides L’espècie més típica és Auriscalpium vulgare , que apareix sobre pinyes de pi, amb…

Els dos trapezis reunits tenen la forma d’un gran losange muscular, que tapa la nuca, l’esquena i la part superior de les espatlles Actua com a elevador del muscle i com a rotatori i inclinador del cap

El nom provenia del santuari d’Apollo Liceu Pèricles hi fundà un gimnàs, que més tard 335 ac fou la seu de l’escola peripatètica d’Aristòtil Devastat per Filip V de Macedònia i per Sulla, el nom passà a designar pròpiament l’escola filosòfica d’Aristòtil i, amb el temps, els edificis públics en els quals se celebraven exercicis literaris i filosòfics

El peridi és granellut i de color bru ocraci, sovint amb tonalitats vermelloses La gleva és primerament blanca i finalment d’un negre purpuri, amb vetes blanques, i fa una forta olor metàllica Es troba en hàbitats diversos, sobre sòls més o menys sorrencs No és comestible

Juntament amb els bessons, eleva el taló i estén el peu