Resultats de la cerca
Es mostren 454 resultats
nitrogen
Diagrama de flux del procediment d’obtenció del nitrogen a partir de l’aire líquid en tres etapes: depuració de l’aire gasós (consideració de l’aigua i adsorció d’impureses amb matisos moleculars de zeolites), condensació parcial de l’aire (refrigeració a baixa temperatura en un bescanviador de calor) i destil·lació fraccionada a una pressió de 0,6-1 MPa (columna de rectificació); l’expansió del gas residual (turbina) és la font de condensació
© Fototeca.cat
Química
Element químic no metàl·lic pertanyent al grup VA de la taula periòdica, situat entre el carboni i l’oxigen.
És un gas incolor, inodor i insípid, i és l’element més lleuger del grup Fou descobert per D Rutherford el 1772, i a la mateixa època, també per H Cavendish i J Priestley El nitrogen natural és format pels isòtops naturals 14 N i 15 N i pels isòtops radioactius 12 N, 13 N, 16 N i 17 N En estat natural el nitrogen molecular, a la temperatura ambient, és un gas que constitueix una gran part de l’atmosfera l’aire sec en conté un 78,09% en volum En estat combinat és un dels principals constituents de les proteïnes animals i vegetals i d’un gran nombre de substàncies orgàniques El nitrat de Xile…
denticitat
Química
Nombre de grups donadors de què disposa un lligand en un compost complex per a formar enllaços coordinats amb un mateix àtom metàl·lic central.
fotoionització
Química
Alliberament d’un electró o més d’un, d’un àtom o d’una molècula com a resultat de l’absorció d’un fotó.
tiolat
Química
Sal metàl·lica d’un tiol, l’àtom d’hidrogen del grup del qual és substituïble per ions metàl·lics, atès el seu caràcter feblement àcid.
promazina
Farmàcia
Substància d’estructura química similar a la de la clorpromazina o largactil, però sense l’àtom de clor; té les mateixes indicacions i dosificació.
És emprada en forma de clorhidrat
ió
Física
Química
Àtom o grup d’àtoms que tenen una càrrega elèctrica deguda a la pèrdua (ió positiu) o a la captura (ió negatiu) d’electrons.
Atesa la càrrega elèctrica dels ions, quan són sotmesos a l’acció d’un camp elèctric es desplacen vers l’elèctrode de signe oposat, i hom anomena cations catió els de càrrega positiva i anions anió els de càrrega negativa Els ions electrolítics foren estudiats per M Faraday, S Arrhenius i F Kohlrausch Hom representa un ió amb el símbol de l’element i un exponent Na + , Fe 3 + , PO 3 - 4 , que indica el signe de l’ió i el seu grau d’ionització El diàmetre dels ions augmenta amb llur nombre atòmic La tendència dels ions a ésser polaritzats elèctricament és proporcional a llur volum aquesta…
capa
Física
En un àtom, nivell d’energia que pot ésser atribuït a un o diversos electrons corticals en funció de llur nombre quàntic principal n
.
Correntment, hom considera com a màxim 7 capes d’electrons que, per ordre, s’anomenen K, L, M, N, O, P i Q, essent la capa K la més propera al nucli Una capa completa conté 2 n 2 electrons En realitat, aquestes capes consten, respectivament, i com a màxim, de 2, 8, 18, 32, 18, 8 i 6 electrons nivell d’energia
carba-
Química
Prefix que designa un àtom de carboni que és present com a heteroàtom en una cadena o reticle d’àtoms d’un altre element.
electró primari
Física
Electró produït en una desintegració radioactiva i, per extensió, electró que en col·lidir amb un àtom dóna lloc a l’emissió d’un altre electró.
espectre de flama
Física
Espectre atòmic d’emissió d’una substància degut a l’àtom neutre, i que és obtingut en vaporitzar-ne una sal metàl·lica en una flama.