Resultats de la cerca
Es mostren 1000 resultats
Pela-roques
El pela-roques Tichodroma muraria és un ocell de conducta sorprenent, que s’enfila, caminant i batent constantment les ales, per les parets verticals de pedra dels penya-segats, i fins i tot, pels campanars dels pobles de muntanya, mentre cerca insectes i aranyes que treu hàbilment, amb el bec, de dins dels forats És petit de 14 a 17 cm i es distingeix pels colors vermell i gris pissarra, que no comparteix amb cap altre ocell Té un vol sobtat, que sol comparar-se al de les papallones Marisa Bendala Ocell principalment sedentari i escàs a zones dels Prepirineus i els Pirineus catalans,…
Fongs i biodeterioració del patrimoni artístic
Dirina massiliensis vista al microscopi estereoscòpic Josep Girbal L’acció beneficiosa dels fongs en el procés de biodegradació de materials, com la descomposició de fullaraca i virosta dels boscos, és prou coneguda No obstant això, aquests organismes tenen efectes perjudicials quan creixen en materials d’interès patrimonial, com ara documents, talles i retaules de fusta, monuments i altres elements arquitectònics Quan es tracta de substrats orgànics, com ara fusta, roba, cellulosa, cuir o, fins i tot, alguna mena de material plàstic, els fongs se’n nodreixen les conseqüències negatives que…
Montanissell
Poble
Poble del municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell), situat dalt d’un turó, a 1 134 m d’altitud, al peu de la serra de Sant Joan, que es dreça rere el poble com una muralla calcària.
Vora la pista d’Organyà passa un camí que duu a Coll de Nargó altres camins que hi conflueixen menen a Cabó i a Sallent L’església parroquial de Sant Joan és sota mateix de la cinglera, dominant la població, a ponent Voltada del cementiri, l’església és romànica, d’una nau coberta amb volta apuntada sostinguda per dos arcs torals l’absis, semicircular, és ornamentat exteriorment amb arcuacions llombardes La festa major s’escau el segon diumenge d’octubre i per Sant Joan es fa un aplec El lloc de Montanissell vila de Montangocello és esmentat el 988, any en què pervingué al bisbe i la…
Gavasa
la Llitera Vista parcial del poble de Gavasa al peu d’un rocam calcari on hi degué haver l’antic castell
© Fototeca.cat
Poble
Poble (644 m alt) del municipi de Peralta i Calassanç (Llitera), situat a la dreta del barranc de Gavasa
, afluent de la Sosa de Peralta, per l’esquerra, al peu de la muralla calcària que tanca la vall.
De la parròquia depèn el monestir de Vilet, centre d’una antiga quadra Fou municipi independent fins el 1970 L’antic terme comprenia, a més, l’antic poble de Llavassui
fusulínids
Paleontologia
Família de protozous fòssils de l’ordre dels foraminífers que atenyen uns pocs mil·límetres (alguns exemplars arriben als 4 cm) i tenen una closca calcària i multilocular en forma de fus o de disc i molt complicada interiorment.
Comprèn uns 80 gèneres i unes 1 000 espècies, que visqueren durant el Carbonífer i el Permià
Sant Bartomeu de Basset (Crespià)
Art romànic
Situació Capçalera exterior de l’església, totalment arruïnada, que presidia el veïnat del Portell, ara despoblat del tot A Bramon Les ruïnes de l’església de Sant Bartomeu de Basset o Sant Bartomeu del Portell es troben a l’antic veïnat de Portell, d’unes quantes masies escampades, actualment totes abandonades El paratge és al sud-est de la vila de Crespià, des de la qual hi ha poc més d’1 km És un extens planell, en bona part rocallós, de 205 m d’altitud màxima, vora la riba esquerra del Fluvià Pels costats de ponent i, en part, de tramuntana i migdia, és limitat per alterosos cingles que…
Decàpodes d'interès pesquer: les llagostes
Postpuerulus de llagosta comuna Palinurus elephas amagat dins el seu refugi diürn preferit un forat fet per un dàtil de mar Lithophaga lithophaga , que ja és mort, a la roca calcària, d’on només n’emergeixen les dues antenes, en forma de V Pere Abelló El coneixement de la biologia i l’ecologia de les llagostes marines ha millorat molt al nostre país durant les darreres dues o tres dècades Quant a la fauna, no s’ha detectat cap espècie no citada prèviament, de manera que els darrers estudis sobre les llagostes de la costa catalana es refereixen a la llagosta comuna Palinurus elephas , que…
ciclopi | ciclòpia
Un fragment de construcció ciclòpia a la muralla de Tarragona
© Fototeca.cat
Arqueologia
Dit dels murs construïts amb blocs de pedra (generalment calcària) de mida molt gran, no tallats i sense cap material que els uneixi, sovint amb alguna pedra petita per a falcar-los i reduir els espais entre els blocs.
El nom, derivat dels ciclops, gegants de la mitologia grega, fou aplicat primerament a l’arquitectura micènica i estès després a d’altres A Catalunya ha estat aplicat a vegades als monuments megalítics, a la part baixa de la muralla de Tarragona probablement d’època romana i a la muralla d’Olèrdola, que sembla també romana a Mallorca i Menorca, a les construccions de la cultura talaiòtica Resulta un nom més aviat confusionari, atesa la diversitat de monuments i d’èpoques als quals és aplicat
estromatòlit

Estromatòlits fòssils a la formació rocosa del cràter de Pilbara (Austràlia)
© Earth Remote Sensing Data Analysis Cente
Geologia
Estructura rocosa, de tipus sedimentari orgànic, de litologia calcària i laminada, formada pel creixement de les algues blau verd (cianobacteris), que, en la seva activitat microbiana, faciliten la precipitació de carbonat en capturar i fixar les partícules de CaCO3.
Els cianobacteris són els primers oxigenadors de l’atmosfera i formadors de les zones esculloses, i han mantingut la seva línia evolutiva, és a dir, no s’han extingit des de la seva aparició Pel que a la morfologia dels estromatòlits, és força variable i es presenta en formes columnars, hemisfèriques còniques, alveolades, de bolet o, fins i tot, amb combinacions de formes diferents Quan es presenta en capes planes i parallels es coneix com a laminació algal Atesa la seva naturalesa rocallosa presenten un elevat potencial per a la fossilització i la preservació al llarg de la història…
Avinyonet de Puigventós

Avinyonet de Puigventós
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà, entre la plana empordanesa i la Garrotxa d’Empordà.
Situació i presentació El terme municipal d’Avinyonet de Puigventós, de 12,31 km 2 , s’estén al sector de ponent de Figueres, a banda i banda del Manol, que rep aquí el Rissec per l’esquerra És accidentat al N i al NE per la serra de la Garriga, minsa serralada calcària que assenyala el llindar de la plana i l’inici dels primers contraforts pirinencs, i que culmina al Puig Ventós 185 m, topònim que dona el determinatiu del municipi Comprèn el poble d’Avinyonet, el veïnat de Santa Eugènia i el de les Tres Cases, a més de nombroses masies esparses pel terme El municipi de Vilafant el separa a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina