Resultats de la cerca
Es mostren 3620 resultats
Salinoves
Sant Jaume de Sant Cristòfol (abans Sant Cristòfol de Salinoves)
© Fototeca.cat
Monestir
Antic castell i monestir de Sant Cristòfol de Salinoves, del municipi de la Baronia de Rialb (Noguera), a la dreta del Rialb, al llogaret de Sant Cristòfol de la Donzell.
El 937 el lloc fou donat al monestir d’Elins, que hi erigí una església consagrada a sant Cristòfol el 949 i dotà el lloc de cara a l’erecció d’un monestir filial El 1090 ja no tenia comunitat i depenia com a simple propietat d’Elins Resten ruïnes d’una església a la casa Olivelles, dites el Convent
múscul retractor
Anatomia animal
Cadascun dels músculs que, en nombre d’un o dos, tanca, en contreure’s, la closca dels mol·luscs lamel·libranquis.
El múscul retractor s’insereix a la cara interna de cadascuna de les valves de la closca, vora la xarnera La seva acció és antagònica a la del lligament elàstic, el qual, en deixar d’actuar els músculs retractors, obre les valves En el cas de lamellibranquis amb dos músculs retractors, aquests poden ésser iguals o diferents Hom també els anomena músculs adductors
ostiac
Etnologia
Individu d’un poble de raça sibírida que habita a Sibèria, a la regió compresa a ambdues vores de l’Obi, a l’okrug nacional dels khantis i dels mansis (ells a si mateixos es diuen khantis).
Són baixos 1,56 m de mitjana, rabassuts, de pell d’un color blanc groguenc, de cara rodona i ulls oblics sense plec mongol tenen els cabells negres i ondulats Llur cultura és bastant primitiva viuen de la ramaderia de bens, la caça i la pesca Actualment, sota la influència russa, el procés d’incorporació a la cultura occidental és força ràpid
flexàgon
Matemàtiques
Superfície poligonal plana, que és la superposició dels plecs amb què ha estat doblegada una superfície plana inicial.
És originada de tal manera que una acció simple sobre els seus plecs elementals té com a conseqüència un canvi en la figura, com és ara l’aparició d’una cara oculta que no era cap de les dues que formaven la figura resultant Estudiades exhaustivament pel matemàtic nord-americà Martin Gardner, han estat aplicades a la física per Richard Feynman
còccix
Anatomia
Os curt, imparell, central i simètric, que constitueix l’acabament de la columna vertebral.
És format per la fusió de les quatre vèrtebres coccigeals i té una forma triangular, amb una base, un vèrtex, dues cares i dues vores És articulat amb el sacre per la base, el múscul gluti major hi és inserit a la cara posterior, l’elevador de l’anus i l’isquiococcigeal, a les vores, i l’esfínter de l’annus, al vèrtex
periquito
Periquitos
© Aurore Esteban - Fotolia.com
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels psitaciformes
, de la família dels psitàcids, de 18 cm, de color verd, amb el cap groc, i que té les parts superiors fistonades transversalment de groc i negre, una taca blava vertical a cada galta, tres punts negres a banda i banda del coll i la cua blau fosc llarga de 10 cm.
La cara del mascle és blava i la de la femella, marró Habita a Austràlia i és gregari i nòmada És molt estès com a ocell de gàbia i pot aprendre a imitar la veu humana Importat per primer cop el 1840 a Anglaterra, hom n'ha aconseguit, selectivament, una gran quantitat de colors i tons verds, grocs, blaus, blancs, etc
duodè
A, primera porció del duodè; B, segona porció del duodè; C, tercera porció del duodè; 1, fragment del fetge; 2, conducte colèdoc; 3, pàncrees; 4, conducte principal del pàncrees; 5, papil·la de Vater; 6, carnúcula major; vesícula biliar
© fototeca.cat
Anatomia animal
Primera part de l’intestí prim, fixat a la paret posterior de l’abdomen, que forma una ampla C envoltant el cap del pàncrees.
Hom el pot dividir en quatre porcions la primera comença en el pílor i segueix una direcció gairebé horitzontal la segona és vertical i hi desemboquen, a la cara posterointerna, els conductes colèdoc i pancreàtic la tercera va cap a l’esquerra i amunt i la quarta va amunt i endavant formant l’angle duodenojejunal, on l’intestí prim deixa d’ésser retroperitoneal
zoisita
Mineralogia i petrografia
Silicat de calci i alumini, Ca2Al3Si3O1 2(OH).
Mineral del subgrup dels sorosilicats, que cristallitza en el sistema ròmbic, amb una exfoliació perfecta segons la cara basal Té una duresa de 6,5, i una densitat de 3,3 És de color gris, bé que a vegades n'hi ha de color verd poma i rosa Es presenta sovint a les roques metamòrfiques esquists i gneis, també en venes de quars
raça esquímida
Antropologia física
Raça del grup xantoderm integrada per individus de pell groguenca, als quals la taca pigmentària mongòlica no manca gairebé mai.
La talla és curta 1,58 a 1,63 m, el cos és massís i llarg, el pit ample, els membres curts el cap sol ésser dolicocèfal, amb la volta alta i carenada la cara és molt ampla, el nas curt i camús, els ulls i els pòmuls són clarament mongòlics, els cabells negres i llisos Ocupa tots els litorals àrtics d’Amèrica
Bartolomeo Tromboncino
Música
Compositor italià.
Residí fins el 1512 a Màntua, a la cort d’Isabel d’Este, i després viatjà a diferents ciutats italianes Fou, juntament amb Marchetto Cara, el creador d’un art musical italià totalment alliberat de la influència francesa Les seves frottole i barzellette tenen a la vegada un caràcter popular i un gran refinament formal Escriví peces instrumentals, motets i lamentacions