Resultats de la cerca

Professor a la Universitat de Bucarest, els seus estudis, que emmarquen la història literària romanesa en la tradició occidental, tingueren una gran repercussió Entre d’altres, és autor d' Arta si imagine ‘Art i imatge’, 1939, Solujiile artei ci culturii ‘Les solucions de l’art i la cultura’, 1943, Evolusia si formele genului liric ‘Evolució i formes del gènere líric’, 1968, Poezia lui Eminescu ‘La poesia d’Eminescu’, 1971 i Din clasici nostri ‘Dels nostres clàssics’, 1977, Barocul ca tip de existenja ‘El barroc com a tipus d’existència’, 1977, Existenja romanticä ‘L…

Comentador i intèrpret original d’altres pensadors Nietzsche et la philosophie , 1962 La philosophie critique de Kant , 1963 Marcel Proust et les signes , 1964 Le bergsonisme , 1966 Spinoza et le problème de l’expression , 1969, la seva aportació comporta una crítica de la mateixa raó edipopsicoanalítica Différence et répétition i Logique du sens 1969 i L’anti-Oedipe 1972 i Rhizome 1976, obres en collaboració amb Félix Guattari, la primera de les quals constitueix la primera part de Capitalisme et schizophrénie La segona fou publicada el 1980 amb el títol Mille plateaux , també en…

S'inicià amb l’orquestra La Principal de la seva vila natal Fundador de l’Orquestra Amics de la Música i primer clarinet de l’Orquestra Escales, formà part de l’Agrupació d’Instruments de Vent i el Quartet Renaixement, dirigits per E Toldrà Primer clarinet de l’Orquestra Pau Casals des de la seva creació 1920, ho fou també de la del Liceu i de la Banda Municipal de Barcelona des del 1923 El 1925 féu diversos enregistraments R Strauss, IStravinsky, J Cassadó, F von Weingartner i S Kusevickij reconegueren el seu gran talent El seu fill Conrad Cardús i Rosell Barcelona 1915, notable violinista…

Fou lector a les universitats de Glasgow i Vancouver Exercí una llarga tasca com a crític d’art des de la premsa diària, notablement al Diario de Barcelonal i La Vanguardia Com a poeta centrà el seu interès en la poesia experimental i la seva relació amb la imatge Ultra participar en nombroses exposicions de poesia visual, publicà els reculls Les arrels assumptes 1972, Persistència del cercle 1972, Postals nord-americanes per a una noia de Barcelona 1972, Progressió icònica 1973 i Imatge enllà 1973 Amb Guillem Viladot i Joan Brossa, amb qui feu la primera exposició de poesia visual dels…

Durant la seva infantesa estudià piano, clarinet i saxòfon A partir del 1953 treballà amb Tadd Dameron, Lionel Hampton i Earl Bostic, però la fama li arribà sobretot quan fou membre de la big band de Dizzy Gillespie dels anys 1956-57 Els anys 1958 i 1959 fou director musical del grup Art Blakey and the Jazz Messengers Després, i fins el 1962, dirigí el sextet The Jazztet Les dues dècades següents treballà component per al cinema i la televisió Els anys vuitanta refundà The Jazztet, i més endavant actuà sobretot amb el seu grup Root’s, septet amb quatre saxòfons, mentre dirigia altres…

Fou catedràtic de geodèsia 1888 i de geometria descriptiva 1895 a la Universitat de Barcelona, i membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts 1883, que posteriorment presidí 1914 Autor, a Barcelona, dels edificis de l’Acadèmia de Ciències 1893, Palau de Justícia 1885-1908, amb Enric Sagnier, Presó Model 1904 amb Salvador Vinyals, Observatori Fabra 1906, Catalana de Gas 1908 i convent dels carmelitans començat el 1910 i acabat pel seu fill Josep Domènech i Mansana Dirigí així mateix les obres de l’Hospital Clínic 1895-1906, sobre un projecte d’Ignasi C Bartrolí 1881 Amb elements modificats dels…

Professor de la Facultat de Traducció i d’Interpretació de la UAB, ha compaginat la docència amb la reflexió teòrica i la pràctica Des de mitjan anys vuitanta ha traduït nombroses obres de narrativa anglesa Dickens, Stevenson, Hawtorne, Mark Twain, Henry James, HG Wells, Salman Rushdie i Paul Auster En els darrers lustres s’ha centrat en la traducció teatral, amb una producció abundosa alguna d’inèdita Sobresurten tres peces de Shakespeare Hamlet , Coriolà i El rei Lear , al costat de clàssics més recents, com Peer Gynt d’Ibsen, El ventall de lady Windermere d’Oscar Wilde, Un…

Fill d’un magistrat, de jove estudià el budisme i el taoisme, però s’inclinà pels clàssics confucians En el seu pensament un dels més complets de la Xina és fonamental el concepte de qi i s’identifica amb el Gran Buit o realitat última, unitat de l’ésser i el no-ésser indeferenciats Per a ell, la veritat és l’adequació de la “llum del cel” amb la de la natura humana, i la llibertat consisteix a conèixer la pròpia natura i a aprofundir-ne el destí En ètica donà un contingut més noble a la pietat filial, virtut tradicional confuciana fonamental en les relacions socials xineses El…

Professor de filosofia a l’ensenyament secundari des del 1979 i catedràtic des del 1993, va ampliar estudis a França i a Alemanya, on el 1974 obtingué el Magister Artium a la universitat de Munic Amb un coneixement profund de la filosofia occidental, des dels autors clàssics fins a Einstein, s’ha especialitzat en autors medievals, neoplatònics i en els mestres de l’escolàstica És el traductor d’Agustí d’Hipona 1991 i d’Aristòtil 1995 i 1999 per a la Fundació Bernat Metge Anteriorment havia versionat i editat l’obra del mestre Eckhart 1983, Dionís Areopagita, sant Anselm 1988 i…

El nom es féu extensiu a un tipus ampli de poesia lírica susceptible d’ésser cantada, i, entre els romans, simplement llegida o recitada A partir del s XV a Itàlia i del XVI als altres països, els humanistes incorporaren l’oda clàssica a la poesia vulgar mitjançant traduccions i imitacions dels autors de l’antiguitat, per a les quals coses promogueren una forta renovació dels esquemes mètrics i rimats de la poètica en vulgar, i això en una doble direcció que encara té parallels actuals o la incorporació violenta dels paradigmes clàssics, quantitatius, especialment els horacians,…