Resultats de la cerca
Es mostren 3438 resultats
Joan de Cardona i de Navarra
Història
Magnat del s XV, senyor de Guadalest (Marina) i de Caparroso (Navarra), i comte nominal de Cardona.
Fill d’Hug de Cardona i de Gandia, senyor de Guadalest i de Gandia, i de Blanca de Navarra, de la qual heretà les baronies navarreses Durant les desavinences en aquest regne entre el futur Joan II de Catalunya-Aragó i el seu fill Carles, fou gran partidari del darrer En fou majordom i secretari El 1461 negocià el matrimoni del príncep Carles amb Isabel de Castella Mort el príncep, lluità contra Joan II de Catalunya-Aragó al servei d’Enric IV de Castella Fou un dels representants catalans a Baiona 1463 Després de la renúncia d’Enric, es retirà a València i oferí els seus serveis 1464 al…
Robert Boyle
Física
Físic i químic irlandès.
Fou membre preeminent de l’Invisible College, que el 1660 es transformà en la Royal Society El 1657 construí amb Robert Hooke una bomba pneumàtica basant-se en els treballs de l’alemany Otto von Guericke Observà que a l’aire hi ha un component necessari per a la combustió i la respiració, i que l’aire és suport de les ones sonores però no influeix sobre els fenòmens elèctrics i magnètics Perfeccionà el termòmetre de Galileu i adoptà com a punt fix de l’escala termomètrica el de la fusió del glaç En la resposta a una crítica al seu llibre New Experimental Physico-Mechanical touching the Spring…
Ignasi Vergara i Gimeno
Ignasi Vergara i Gimeno Façana del palau del marquès de Dosaigües
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor.
Un dels més importants del seu temps a València De família d’artistes, aprengué al taller del seu pare el modelatge en fang, i a l’escola del pintor Evarist Munyós estudià dibuix Amplià estudis més tard a Madrid i a Roma, costum que aleshores començava a instituir-se Les seves obres són molt extenses, d’un estil molt correcte, que delata ja, clarament, la transició de les arts cap al que fou més tard el neoclassicisme Les més importants i conegudes són la façana del palau del marquès de Dosaigües, obra realitzada amb el pintor Hipòlit Rovira, l’estàtua de Carles III que corona el…
Íñigo López de Mendoza
Història
Literatura
Literat i estadista.
Marquès de Santillana Fill de l’almirall poeta Diego Hurtado de Mendoza, es distingí sempre per una doble activitat, política i literària A favor de Joan II de Castella o en contra, combaté sense treva la privadesa d’Álvaro de Luna, a la caiguda del qual contribuí Intellectualment, fou un home afeccionat a les novetats, colleccionà una biblioteca particular important i encarregà la traducció de nombroses obres clàssiques La seva producció palesa clarament totes les seves inquietuds renovadores A la Carta Prohemio al Condestable Pedro de Portugal —escrita en prosa— defensà el…
Fontanet
Grup de mestres de vidrieres i de pintors del sXVI procedents d’Ivorra (Segarra).
Documentalment, el més antic és Gil Fontanet , casat a Barcelona el 1484 En 1496-98 feu tres vidrieres per a la Llotja de Barcelona el 1484 reparà les de la confraria de la Mare de Déu dels Àngels, a la Mercè El 1502 hom el troba a l’obra de Santa Maria del Mar, mentre feia també les vidrieres del baptisteri de la catedral de Barcelona sobre cartons de Bermejo Per al monestir de Pedralbes feu 1514 les vidrieres i la rosassa del cor El seu estil és de transició entre l’hispanoflamenc i el renaixentista També procedents d’Ivorra treballaren a Barcelona Jaume Fontanet Ivorra — Barcelona ~1550,…
Sant Julià d’Arrós (Esterri de Cardós)
Art romànic
El lloc d’Arrós és esmentat l’any 1146 en l’acta de consagració de l’església de Sant Martí de Cardós, a la qual els habitants de la vila havien de lliurar, anualment, un modi de blat La vila figura també en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de Gerri, del 1149, a la qual Guillem d’Esterri féu donació del mas de Pere Guillem del lloc d’ Erross L’església de Sant Julià és inclosa en la relació d’esglésies parroquials visitades pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona al deganat de Cardós del bisbat d’Urgell, entre els anys 1314 i 1315 L’edifici actual de l’església de Sant…
Santa Creu de Torrefarrera
Art romànic
Aquesta església és la parròquia del poble de Torrefarrera, situat al centre del sector del Segrià antic L’origen de Torrefarrera és força desconegut, malgrat que el seu topònim indiqui clarament que nasqué a partir d’una turris o unitat d’explotació senyorial Segons J Lladonosa, aquesta turris podia haver nascut gràcies a una donació comtal feta a Pere Ferrer Aquest colon surt esmentat l’any 1174 com a possessor de terres al Segrià El mateix any signà una concòrdia amb el capítol de Lleida i el monestir de Sant Ruf També en aquest període, la seva germana rebia una turris prop…
Fragments de sarcòfag de Tona
Dos fragments d’un sarcòfag, possiblement de pedra calcària, localitzats a l’església de Sant Andreu del castell de Tona l’any 1943 S Vidal Aquests dos fragments foren descoberts a l’abril del 1943 en unes excavacions a l’església de Sant Andreu del castell de Tona Osona Actualment es guarden al Museu Municipal de Tona núms d’inv A EC-44 i B EC-43 El fragment A fa 0,185 × 0,226 × 0,06 m i el B 0,285 × 0,075 × 0,078 m Possiblement són de pedra calcària Al fragment A hi ha representada la crux invicta de Crist amb corona de llorer i el que semblen dues figures humanes els soldats, als seus peus…
El paper cívic dels col·legis professionals
Joan Miró pintant els vidres de l’edifici del Collegi Oficial d’Arquitectes de Catalunya i Balears, FCatalà-Roca, Barcelona, 1970 ACR / CR Si, des de la darreria dels anys cinquanta, la lluita antifranquista s’havia anat estenent entre àmplies capes de la societat civil —des de la classe obrera fins als sectors universitaris, passant pels professionals liberals i els assalariats, entre d’altres—, aquest fenomen havia de quedar reflectit, necessàriament, en les organitzacions professionals, és a dir, en aquelles estructures que agrupaven i, teòricament, representaven diferents…
Els diaris i les revistes
L’índex de lectura de premsa ha estat considerat tradicionalment un indicador del nivell sociocultural dels diferents països Per això no ha d’estranyar que en el mapa es mostri clarament reflectit que aquest índex nombre d’exemplars per cada 1000 habitants és més alt en països desenvolupats i amb un bagatge de producció cultural més gran Destaca especialment l’elevat índex assolit als països europeus nòrdics N’hi ha cinc que es troben entre els deu països del món amb uns índexs de lectura més elevats amb mitjanes que arriben a superar els 500 exemplars per mil habitants, o, el que és el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina