Resultats de la cerca
Es mostren 2034 resultats
voluntary
Música
Peça de música instrumental -usualment per a orgue- típicament anglesa, d’estil i forma lliures, interpretada en el culte religiós anglicà, abans, durant o després del servei religiós.
Molts dels exemples de Th Tomkins, J Blow, GF Händel i altres compositors són estilísticament molt similars a la fantasia, el verse , les variacions corals, la fuga o el preludi i fuga De fet, fou molt habitual l’ús de l’estil fugat, amb preludi o sense, com es troba ja en la primera composició que portà el nom de voluntary , continguda en el Mulliner book ~1560, de R Alwood Durant el segle XVIII la majoria de voluntaries s’estructuraren en dos moviments, però també n’hi ha exemples en tres i quatre moviments
Fundació Música Contemporània
Música
Entitat dedicada a la promoció de la música contemporània fundada a Barcelona el 1993 per iniciativa d’Albert Sardà.
Té com a objectiu fonamental la divulgació de la producció musical dels compositors actuals La seva activitat se centra en una sèrie d’iniciatives que incideixen en diversos sectors de l’àmbit musical, com són ara l’organització de concerts, concursos i cursets de música, i també del món editorial, amb la publicació de llibres, partitures i discs compactes A més de portar a terme moltes d’aquestes activitats independentment, sovint cerca la collaboració amb altres organitzacions de caràcter afí, tant espanyoles com estrangeres, per tal d’assolir una major eficàcia
Trio Bartók
Música
Formació catalana de cambra que a partir del 1979 s’anomenà Grup Bartók.
Nasqué a Barcelona l’any 1973 amb MC Poch al piano, M Gaspà al clarinet i P Serra alternant el violí i la viola Des del seu naixement ha estrenat moltes obres de compositors contemporanis, un gran nombre de les quals dedicades especialment a aquesta formació i una quantitat considerable deguda a autors catalans És un dels grups capdavanters en la difusió de la música contemporània El 1979 el Trio amplià la seva plantilla de manera flexible a partir de la formació inicial Joan Lluís Moraleda n’és el director habitual
Cor Bach de Munic
Música
Conjunt coral alemany fundat el 1951 pel clavecinista, organista i director Karl Richter a la capital bavaresa, dos anys abans de la formació, també per iniciativa de Richter, de l’Orquestra Bach.
L’objectiu del cor fou l’agrupació de cantaires autòctons de Munic amb la finalitat d’interpretar les grans obres corals de JS Bach a l’església de Sant Marc de l’esmentada ciutat Aviat, però, el seu repertori s’amplià a altres autors del Barroc tardà com GF Händel i fins i tot compositors del Classicisme vienès, com WA Mozart o FJ Haydn Ha efectuat nombrosos enregistraments, i han estat especialment aplaudides per la crítica les versions de les passions i algunes cantates de Bach i dels grans oratoris händelians
Julius Korngold
Música
Crític austríac, pare del compositor E. W. Korngold.
Cursà dret a la universitat mentre estudiava música amb F Keun a Viena Fou crític musical a la reputada publicació "Neue freie Presse" En la seva obra més important, titulada Deutsches Opernschaffen der Gegenwart 1922, dibuixa un panorama de l’òpera alemanya del seu temps El 1938 emigrà a Hollywood, on ja vivia el seu fill, que s’havia unit a un nombrós grup d’intellectuals alemanys, entre els quals el filòsof i musicòleg ThW Adorno, els literats B Brecht i Th Mann, i els compositors H Eisler i A Schönberg
ritme llombard
Música
Ritme que consisteix en la successió alterna de valors breus i llargs, de manera que els breus siguin mètricament més accentuats que els llargs (sempre valors amb punt).
Cas particular de ritme contrari , el seu ús fou característic de l’anomenat estil llombard, propi dels músics del nord d’Itàlia d’aproximadament mitjan segle XVIII, especialment els compositors i intèrprets de música per a cordes La seva notació podia incloure l’ús de figures reals, és a dir, que representessin el valor real de cada nota, o, més sovint, l’ús de figures iguals que, per conveni d’interpretació, calia tocar de forma desigual -unes més breus que les altres en la manera descrita- notes inégales
forte
Música
Terme de dinàmica que indica que un fragment musical s’ha d’executar de manera uniforme amb un nivell fort de sonoritat.
S’abreuja amb la lletra efa ww Altres paraules italianes derivades són mezzoforte ww, que significa mig fort, i fortissimo ww, que significa molt fort Alguns compositors utilitzen tres efes, equivalents al terme tutta forza , per a indicar la màxima intensitat possible, la qual sempre està condicionada per les característiques sonores de l’instrument i per la seva potència S’entén que aquestes indicacions tenen validesa fins que no n’apareix una altra que impliqui un nou canvi en la intensitat En les partitures s’usen principalment en forma abreujada
música repetitiva
Música
Música basada en la repetició constant, variada o no, de fragments melòdics o rítmics.
La música repetitiva, també anomenada sistemàtica en un principi, aparegué als Estats Units d’Amèrica cap a l’any 1960 i La Monte Young, Terry Riley, Steve Reich i Philipp Glass en foren alguns dels primers exponents Les seves tècniques s’inspiren sovint en músiques no occidentals, i la influència de John Cage fou determinant per als compositors esmentats Les expressions música repetitiva i música sistemàtica, especialment aquesta darrera, han perdut validesa en favor de música minimalista o minimalisme , terme generalitzat per a referir-se a l’estil o conjunt d’estils en qüestió
clarinet
Música
Registre central del clarinet, entre el registre més greu, anomenat chalumeau, i el registre agut.
Va des del si3 fins al do5 Fou el registre més utilitzat del clarinet barroc, ja que el registre greu d’aquest instrument, tot i que possible, era més difícil d’utilitzar pels problemes d’afinació que comportava Els compositors barrocs que volien compondre en el registre greu solien fer servir un altre instrument, el chalumeau Quan, a partir de la segona meitat del segle XVIII, s’aconseguí un clarinet que ja podia compatibilitzar perfectament les afinacions dels dos registres, s’anomenà chalumeau el seu registre greu, i clarinet o clarí, el central
dobles cordes
Música
En els instruments d’arc, tècnica o recurs d’execució que consisteix a fer sonar al mateix temps dues cordes adjacents fregant-les alhora amb l’arquet.
Si el nombre de cordes augmenta, es parla de ’triples’ o ’quàdruples cordes' Aquesta tècnica, que a causa de la curvatura del pont obliga de vegades a arpegiar l’acord resultant, ja fou descrita per Silvestro Ganassi en el seu tractat Regola rubertina Venècia 1542-43, i desenvolupada pels compositors d’èpoques posteriors Els casos més notables són els de JS Bach, en les seves peces per a violí o violoncel sol, i les obres virtuosístiques de N Paganini i altres autors del segle XIX El seu ús s’ha generalitzat en la música actual
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina