Resultats de la cerca

Es formà al Conservatori del Liceu de Barcelona i feu de fiscorn i música de cobla Fou fiscornaire en diverses cobles Del 1963 al 1977 fou director i primer fiscorn de la cobla Els Montgrins i posteriorment de La Principal de la Bisbal 1977-90, en la qual succeí el seu mestre Conrad Saló i Ramell Des del 1996 ha dirigit la cobla La Flama de Farners, de Santa Coloma de Farners, i és professor del Conservatori de Girona És autor de nombroses sardanes, entre d’altres  En Lluis de casa 1963, Dilecte Mestre 1980, Carme 1982, Centenària 1988, Fent camí 1996, La memòria…

Estudià piano amb R Hügel i composició amb PH Allende 1930-35 al Conservatori Nacional Entre el 1938 i el 1946 treballà a Europa promocionant la música contemporània xilena Fou fundador de l’Escuela Moderna de Música de Santiago 1940, professor del Conservatori Nacional des del 1946, president de l’Asociación Nacional de Compositores de Chile 1950-56 i de l’Instituto de Extensión de la Universitat de Xile 1953-62 i vicerector de la universitat Fou també membre de l’Academia Chilena de Bellas Artes 1967 i Premi Nacional d’Art 1968 La seva música posseeix influències…

Estudià composició amb D Brescia i PH Allende al Conservatori Nacional A més, realitzà estudis pintura a l’Escola de Belles Arts de Santiago Entre el 1924 i el 1927 perfeccionà la seva formació i assistí a conferències per Europa Fou director de l’Escola de Belles Arts 1927-28 i professor d’educació musical i metodologia al Conservatori Nacional El 1957 fou nomenat vicepresident de l’Instituto Indigenista Com a etnomusicòleg treballà amb els indis araucans, experiència que queda reflectida en l’estil de les seves composicions El 1966 li fou concedit el Premio…

Estudià música a Viena 1871-78 i enginyeria Després d’abandonar l’Institut Politècnic, ingressà al Conservatori de Nasaud Transsilvània com a professor 1878-80 Posteriorment es perfeccionà al Conservatori de Leipzig amb K Reinecke i F Rebling 1880-83 El 1883 obtingué el Premi Mendelssohn de composició A la ciutat de Blaj, el 1884, exercí la docència a l’Institut grecoortodox, i fou director de la Societat Coral de la ciutat Es traslladà a Seica Mare el 1885 i feu classes a les escoles locals fins el 1917 Fundà la revista "Musa Romîna" 1888-1907 Amb la seva extensa producció, que…

Es formà al Conservatori de Viena 1911 i a Leipzig 1912-14, i també cursà estudis a la Haia i a la Universitat de Münster 1920-21, on obtingué el doctorat Entre el 1921 i el 1939 exercí la docència, primer al Nou Conservatori de Viena i a partir del 1934 a l’Acadèmia de Música de Budapest L’any de l’esclat de la Segona Guerra Mundial es traslladà a Hollywood, on compongué música per a més de 120 llargmetratges El gros del seu catàleg el constitueixen les obres escèniques i orquestrals Entre les primeres, cal destacar nombroses òperes Forever Rembrandt 1930, Christopher Columbus…

A causa de la seva ceguesa rebé la seva primera formació musical a la Institution des Jeunes Aveugles, a París, de H Adam violí, L Lebel orgue i A Marty contrapunt Continuà els seus estudis al conservatori de la mateixa ciutat amb C Franck i Ch M Widor, al qual subtituí el 1894 en la plaça d’organista de Saint-Sulpice Franck i Widor influïren profundament en les seves composicions, especialment pel que fa a la música per a orgue les 6 simfonies , 24 pièces en style libre , entre d’altres El 1900 esdevingué organista de Notre-Dame de París Fou professor al conservatori…

Rebé la formació musical primer del seu pare, metge aficionat a la música, i després, de Sébastien Boixet, organista de la catedral de Montpeller El 1853, a l’edat de nou anys, ingressà al Conservatori de París, on fou alumne de F Halévy composició i, posteriorment, d’AF Marmontel piano i F Benoist orgue El 1857 guanyà el primer premi de piano del conservatori, i el 1860, el Premi de Roma amb la cantata Le Czar Ivan IV Durant la seva estada a Itàlia compongué la cançó Mandolinata , que li donà una gran popularitat i que després incorporà a Le passant , la seva…

Estudià composició amb H Reber al Conservatori de Música de París i violí amb H Vieuxtemps Inicià la seva carrera artística com a violista en diversos grups de cambra Com a compositor aconseguí fama gràcies a la seva música de saló i a l’estrena, l’any 1878, de Le Tasse , simfonia dramàtica per a solistes, cor i orquestra, amb la qual guanyà el Premi de la Ville de París A partir del 1880 dedicà els seus esforços a l’òpera, però tan sols la "Berceuse" de Jocelyn 1888 es manté avui en el repertori operístic, amb diversos arranjaments cambrístics Des del 1887 fou professor al…

Després d’iniciar els estudis al seu país, els completà al Conservatori de Praga 1925-27, amb KB Jírak, V Novák i A Hába De retorn a Ljubljana, feu classes al conservatori de la ciutat Tot i les primeres obres de caràcter postromàntic, aviat introduí en la seva música, per influència de l’escola contemporània txeca, noves fórmules harmòniques amb ús lliure de dissonàncies i poc desenvolupament temàtic Aplicà al món operístic la línia expressionista amb inclusions neoclàssiques, introduint l' opéra-minut de D Milhaud, d’un sol acte, amb títols com Medea 1931, Salomé 1929 o Dandin v vicah '…

Deixeble de Vagn Holmboe al Conservatori de Copenhaguen en 1950-56, fou crític musical del diari Information  1956-64 i organista assistent a la catedral d’Elsinore 1957 Rebé diversos guardons, com ara el Premi Carl Nielsen 1971, fou director de la secció danesa de la Societat Internacional per a la Música Contemporània 1973 i impartí classes al Conservatori de Copenhaguen Cultivà la majoria de gèneres musicals, des de l’òpera fins a la música per a orgue, passant per les peces per a cor i per a orquestra Hereu de la tradició postromàntica provinent de Carl Nielsen,…