Resultats de la cerca

En No em vol escoltar i doncs no insisteixo, la segona proposició és la consecutiva Però molts gramàtics parlen en aquest cas de proposició illativa i reserven el terme de consecutiva per a les construccions que contenen un element adverbial de manera, però bàsicament intensiu o quantificador van carregar tant, que es va trencar el cable i que pot restar implícit, mentre que la conjunció que apareix sempre estava nerviós que li tremolaven les mans Construïda amb el subjuntiu, una consecutiva d’aquest tipus s’aproxima molt a una proposició final sempre parla de manera que…

Antiga capital dels templers, el seu castell passà a propietat dels Cavallers de Crist després de la supressió dels templers, l’any 1314 l’església, poligonal, fou construïda en estil bizantí per Enric el Navegant s XV i fou acabada en època de Manuel I, per la qual cosa en resultà una de les obres més característiques de l’estil manuelí cal destacar-ne la façana principal, profusament decorada, de João de Castilho el gran claustre és obra de DTorralva i FTerzi Altres edificis importants són les esglésies de Santa Maria dos Olivares, la Conceição i São Gregório

Emplaçat en una antiga hostatgeria del barri de Montolivet, que el 1843 es convertí en quarter militar i més tard en presó, acull la collecció de ninots indultats que cada any, a partir del 1934, se salven del foc per votació popular Conté, a més, cartells de falles i fotografies de temes fallers La superfície construïda total de l’edifici és de 4 626 m 2 , i ateses les característiques del museu, és dotat d’un sistema de prevenció d’incendis de tecnologia punta, amb raig dirigit El museu conté també la Junta Central Fallera El 1995 fou objecte d’una profunda remodelació

Aquesta església, avui desapareguda, era situada al castell d’Ascó per al servei de la comanda templera que allí s’establí Fou construïda arran de l’acord a què arribaren els templers i el bisbe de Tortosa el 1182, pel qual s’establí que els frares de l’orde tinguessin la seva capella al castell d’Ascó, amb els seus propis clergues Segons la visita que féu el 1535 al castell d’Ascó Joan d’Aragó, castellà d’Amposta, la capella del castell tenia aleshores un prior perpetu del qual tenia la collació el castellà d’Amposta

De l’església parroquial de Penelles no se’n coneixen notícies històriques d’època romànica, tot i que sembla indubtable el seu origen medieval El lloc de Penelles és documentat des del 1069 1079 i sorgí com una quadra del castell de Butsènit a l’extrem de la marca La seva església fou sufragània, però, de la parròquia de Castellserà, de la qual no s’independitzà fins el 1897 L’actual temple parroquial és una obra moderna, aixecada entre el 1951 i el 1961 L’antiga parròquia, construïda el 1663, es troba avui desafectada i s’ha convertit en magatzem

Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell d’Òdena No deixà de ser una capella rural La primera notícia que es té d’aquesta església correspon a una evacuació d’un alou situat al terme d’Òdena, al lloc de Rigat, on hi havia l’església construïda en honor a sant Sebastià L’any 1685, quan el bisbe Pasqual de Vic visità la parròquia d’Òdena no l’esmentà com a capella del terme, per la qual cosa es pot suposar que ja no devia tenir culte En l’actualitat es troba totalment abandonada i en procés de degradació

La primera 101-102 obligà els dacis a reconèixer el protectorat romà La segona fou empresa el 105 per tal de reprimir una insurrecció Després d’ocupar la capital del regne, hom pacificà ràpidament la resta del país, que fou declarat província romana 107 En commemoració d’aquestes campanyes fou construïda la columna Trajana La conquesta de la Dàcia per Trajà completà els intents anteriors de Domicià 86 i 89 d’estendre el limes a la banda oriental del Rin i del Danubi per tal d’alleugerir la pressió dels bàrbars sobre la Rècia i la Mèsia

Església avui desapareguda, de la qual sols resta un petit tros de mur en l’hort contigu a la casa Aimà, al costat del camí dit de Sant Jaume És esmentada per primer cop l’any 1072, quan els testimonis d’un plet celebrat a Cornellà en presència del comte Guillem de Cerdanya prestaren jurament davant l’altar de sant Jaume, l’església del qual era construïda a Cornellà Tingué consideració de capella Apareix el 1113 amb el nom de Sant Jaume de Fontanes i el 1371 consta que a més de l’advocació de sant Jaume tenia la de sant Felip

L’any 993 es jurà sobre les relíquies de Sant Joan Baptista “ cuius baselica sita est in comitatum Urgilitensis, infra domum Sancte Marie Sedis Vicho ”, el testament del comte Borrell II Aquesta notícia sobre l’existència d’una capella dedicada a sant Joan, construïda dins l’església de Santa Maria de la Seu i no com a edifici independent, seria ratificada en la relació feta pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona, en la seva visita a la diòcesi d’Urgell l’any 1312, que esmenten la capella de Sant Joan, amb categoria de parròquia, situada dins la catedral

Era la capella de la comanda hospitalera d’Avinyonet, de la qual hi ha notícia des de mitjan segle XIII, installada a l’antic castell d’Avinyonet, que és documentat des del final del segle XI Per la visita que l’any 1661 féu el comissari hospitaler sabem que la capella es trobava en bon estat Al començament del segle XX fou construïda al seu lloc la casa de la vila, que conservà l’estructura de la capella i n’aprofità els murs per a la seva construcció Es tracta, possiblement, d’una obra dels segles XVI i XVII