Resultats de la cerca
Es mostren 1873 resultats
Venanci Fortunat
Literatura
Poeta llatí.
Format a Ravenna, com a prometença anà en pelegrinatge a la tomba de sant Martí de Tours, i d’allí a Poitiers, on trobà protecció de Radegunda, vídua de Lotari I Ordenat de sacerdot, fou elegit bisbe de Poitiers 597 Escriví les biografies de sant Martí inspirada en la Vita Martini de Sulpici Sever, santa Radegunda, sant Albí, sant Hilari, etc, recollides en els onze llibres de Carmina o Miscellanea , que contenen també himnes, elegies, consolacions, epitalamis, etc Versificador fàcil, és el primer poeta medieval de la Gàllia Alguns dels seus himnes entraren a la litúrgia, com el…
Italo Svevo
Literatura italiana
Pseudònim d’Ettore Schmitz, escriptor italià.
Fou amic i admirador de JJoyce Les seves dues primeres novelles, Una vita 1892 i Senilità 1898, amb les quals intentà sense èxit professionalitzar-se com a escriptor, contenen ja els trets principals de la seva narrativa el tema de la vellesa, sobretot com a estat d’ànim, el de la sensació de fracàs de l’home dominat pels instints L’estil analític i introspectiu és una constant de la seva obra, de la qual cal destacar, especialment, La coscienza di Zeno 1923 Pòstumament hom publicà les novelles La novella del buon vecchio e della bella fanciulla 1929 i Corto viaggio sentimentale…
cloroplast

El cloroplast
© fototeca.cat
Biologia
Orgànul propi de la cèl·lula vegetal on té lloc la fotosíntesi.
Ordinàriament és de color verd, per la clorofilla que conté, bé que pot ésser emmascarat per uns altres pigments carotens, ficobilines En les algues, els cloroplasts tenen formes variables en copa o anell obert Chlorella, Ulothrix , en cinta helicoidal Spirogyra o plana Mougeotia , en estrella Zygnema , moltes algues vermelles, etc Però en algunes algues, en els briòfits i en les plantes superiors es donen en nombre elevat i tenen forma biconvexa, amb unes dimensions de 3 a 10 μm de diàmetre i d’1 a 2 μm de gruix En les angiospermes hi ha de 15 a 20 cloroplasts per cèllula Sovint…
Alimentació de la dona durant el postpart
L’alimentació de la dona durant aquest període s’ha d’adaptar a les necessitats del seu organisme i també a les del seu fill, en el cas que l’alleti L’alimentació durant els primers dies del puerperi es decideix d’acord amb el procés del part Si el part s’esdevingué per via vaginal i sense anestèsia general, la dona pot prendre líquids immediatament, i a les 2 o 3 hores ja podrà prendre algun aliment sòlid És recomanable que durant els primers dies l’alimentació sigui lleugera per a evitar que es produeixi una distensió de l’abdomen Si es va realitzar una anestèsia general, la dona no podrà…
element mineral
Alimentació
Bioquímica
Element pertanyent al camp de la química inorgànica i que forma part del regne mineral.
Els elements minerals, juntament amb l’aigua, intervenen en la mineralització d’ossos i cartílags, en la regulació de la pressió osmòtica dels líquids orgànics, de l’equilibri àcid-base i de processos enzimàtics, i en la formació de substàncies d’importància biològica Segons llur funció, no sempre ben coneguda, cosa que fa difícil a vegades de precisar si són essencials i quines necessitats en té l’organisme, hom els classifica en plàstics calci, fòsfor, magnesi, sofre electròlits sodi, potassi, clor, orgànics ferro, iode i oligoelements brom, fluor, bor, silici, níquel, cobalt, zinc, coure,…
pirofil·lita
Mineralogia i petrografia
Silicat hidratat d’alumini, Al2Si4O1 0(OH)2
.
Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic des d’un punt de vista estructural pertany al grup dels fillosilicats Normalment es presenta en agregats esferolítics radiats o bé en masses compactes de gra fi Té una exfoliació perfecta segons 001 La duresa és d’1-1,5, i el pes específic de 2,84 És de color blanc o groc clar, sovint tintat de vermell o marró per òxids de ferro En les superfícies d’exfoliació presenta una brillantor perlada, però a la resta és mat Totes les roques riques en alumini que hagin sofert un procés de metamorfisme contenen aquest mineral N'hi ha en…
sistema hoste-convidat
Química
Sistema molecular basat en la capacitat d’una molècula per acollir-ne una altra.
Aquest sistema pot ésser utilitzat en síntesi i en catàlisi Les molècules hostes també són anomenades receptors sintètics i imiten el mecanisme dels enzims C Pedersen, D Cram i JM Lehn han treballat en aquest camp Pedersen ha desenvolupat els èters corona MF Hawthorne, X Yang i CB Knobler sintetitzaren el 1991 el 12-mercurocarborand-4, capaç de captar ions clorur es tracta d’una macromolècula rígida amb quatre àtoms de mercuri MT Reetz, CM Niemeyer i K Harms han sintetitzat una nova classe d’hostes que contenen bor i que poden captar cations i anions El catió s’uneix a un èter…
flora intestinal
Biologia
Conjunt dels bacteris simbiòtics comensals dels budells dels vertebrats que fermenten restes orgàniques no digerides, les quals després formaran part dels excrements (la quarta part d’aquests excrements són bacteris i restes bacterianes).
Anomenada també més pròpiament microbiota intestinal, els gèneres més nombrosos són Escherichia, Lactobacillus, Proteus i Mycobacterium Hom estima en més de 700 les espècies de bacteris que habiten a l’aparell digestiu humà, una tercera part de les quals són comunes a tots els individus de l’espècie humana i els dos terços restants tenen una composició específica per a cada individu N'hi ha uns 100 bilions 10 vegades més que el nombre de cèllules del cos humà, que contenen entre 3 i 10 milions de gens diferents Un bon nombre d’aquests microorganismes tenen una importància…
sienita
Mineralogia i petrografia
Roca de color vermellós, de la família del granit, generalment amfibòlica, sense quars.
Els seus elements essencials són l’ortosa que dóna a la roca el color rosat característic, la plagiòclasi, l’hornblenda, la mica i un piroxè sobretot augita o diversos alhora Les sienites no contenen mai moscovita Com a elements accessoris hi ha quasi sempre apatita, zircó, esfèn, ilmenita i magnetita La textura de les sienites és granelluda, fanerocristallina i rares vegades porfiroide Es descomponen en condicions semblants a les del granit El seu pes específic oscilla entre 2,7 i 2,9 La seva resistència a l’aixafament varia de 1 500 a 2 000 kg/cm 2 Aquestes condicions i la…
tetraodòntids

Peix globus
© Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural
Ictiologia
Família de peixos teleostis de l’ordre dels tetraodontiformes, amb dues plaques soldades en substitució de les dents i les escates transformades en espinetes, sobretot a la cara ventral, o bé sense.
Té el cos en forma de fus curt i ample, que es pot inflar com un globus i surar sobre l’aigua arrossegat pels vents o corrents per això és anomenat també peix globus Viuen a les mars tropicals i temperades, principalment en esculls corallins i a les zones costaneres Són freqüents a les costes atlàntiques i des de fa alguns anys també es troben a la Mediterrània, on accedeixen a través del canal de Suez i de l'estret de Gibraltar Entre les espècies que sovintegen a la Mediterrània hi ha Lagocephalus lagocephalus i Sphoeroides pachygaster , espècies verinoses que no són aptes per al consum…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina