Resultats de la cerca
Es mostren 2244 resultats
Pau Alenyà
Pintura
Pintor i daurador.
El 1639 contractà l’obra de pintar i daurar el retaule major del convent del Carme, a Manresa
Sariñena
Municipi
Municipi de la província d’Osca, Aragó, situat als Monegres i drenat pel riu Alcanadre.
Agricultura, ramaderia i indústria farinera Hi destaquen el convent de La Cartuja 1507 i el monestir de Sigena 1183
albió | albiona
Història
Individu d’un poble preromà, establert a Astúries, entre els rius Navia i Eo, citat per Plini i documentat, també, per una inscripció d’època romana trobada prop de Vegadeo.
A l’època romana, els albions foren englobats dins el convent jurídic Lucensis, que tenia per capital Lucus Augusta Lugo
Lorita
Santuari
Santuari, en ruïnes, del municipi de Sant Andreu de Llavaneres (Maresme), prop del límit amb Dosrius, al peu del turó de Lorita, sobre can Lloreda.
Segons tradició, fou convent de templers però, més probablement, fou la capella de Santa Eulàlia de Deodates 1340, renovada el 1746
Mare de Déu de la Serra (Montblanc)
Art romànic
Situació Petita imatge de la Mare de Déu amb l’Infant encastada en l’anomenada “Creu Verda”, una creu de terme de jaspi verd situada actualment al presbiteri de l’església ECSA - S Masdéu El convent de la Serra és situat en una petita elevació a ponent de la vila, sobre l’indret on millor es conserva l’antic recinte murat i hi ha el portalot de la Serra Mapa 34-16418 Situació 31TCF465824 Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia de la vila de Montblanc APF Història La Mare de Déu de la Serra és un convent de monges franciscanes o clarisses que apareix…
Lloret de Vistalegre
Municipi
Municipi de Mallorca, situat al pla de Mallorca, al SW de Sineu.
Ocupa terres planeres situades per damunt els 100 m culmina a Son Gelabert, 201 m, i al puig de Son Pastereta, 202 m el 90,3% 1 570 ha de les terres són cobertes per sòls margosos del Burdigalià, que constitueixen magnífiques terres de conreu El 74,2% del terme és conreat predominen els cereals i el farratge 785 ha, i els fruiters de secà 374 ha El 73,6% de la terra és explotada directament pels seus propietaris La ramaderia comprèn uns 70 caps de bestiar boví, 200 d’oví, 10 de cabrum, 250 de porcí i 200 d’aviram Hi ha emigració, i el 98,6% de la població és autòctona La població activa 35,2…
la Penitència
Monestir
Monestir (Sant Joan de la Penitència) de monges clarisses, fundat a la ciutat d’Oriola (Baix Segura) el 1490, del qual pren el nom un carrer i un barri.
Fou bastit en diferents i llargues etapes L’església fou acabada el 1752 i el convent el 1772 Conserva obres de Salzillo
Vinromà
Possessió del municipi de Muro de Mallorca, al N de la vila, a la drets del torrent de Muro.
Al segle XIV era posseïda per la família Cima Al segle XVIII pertanyia als jesuïtes del convent de Sant Martí de Palma
Bellver
Capella
Antiga capella de la vila de Santa Coloma de Farners (Selva), construïda el 1618, on era venerada la Mare de Déu de Bellver, anteriorment a l’església parroquial.
Del 1691 al 1835 esdevingué convent Santa Maria de Bellver , dit hospici de Bellver pertanyent als franciscans de Sant Salvi de Cladells
Vilanera
Monestir
Antic monestir de monges benedictines, dedicat a Santa Maria, situat a la muntanya de Vilanera, al municipi de l’Escala (Alt Empordà), dins la parròquia de Sant Martí d’Empúries.
El fundà el 1328 l’ardiaca de Besalú Arnau de Soler, sota el règim de l’abadessa Fresca de Soler Constava, inicialment, de nou monges De resultes de la pesta del 1348 restà quasi sense comunitat, i el 1368 s’uní als de Santa Coloma de Matella i de Sant Joan de l’Erm més tard aquestes petites cases s’uniren a Sant Daniel de Girona El 1412 la comunitat ja s’havia extingit, amb tots els béns traspassats al convent de monges agustines de Sant Bartomeu de Bell-lloc de Peralada Les ruïnes que en romanen corresponen a dos edificis força separats entre si a la part alta del turó resta un mur de l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina