Resultats de la cerca

De caràcter neosolidari, la seva finalitat era la d’agrupar entorn de la qüestió nacional els diversos sectors del valencianisme, superant les divisions polítiques Durant una segona època 24 de març a 15 de setembre de 1923 es convertí, en canvi, en portaveu de nuclis valencianistes catalanitzants i prorepublicans Hi collaboraren també escriptors socialistes, com Escandell i Buil Els seus inspiradors principals foren Tomàs i Martí, Pizcueta i Almela i Vives

Des del 1930 Jean Prouvost el convertí en el primer diari parisenc, gràcies al sensacionalisme i a l’ús de la fotografia Dels 60 000 exemplars de l’inici atenyé els dos milions el 1938 Després de l’ocupació nazi, s’installà a Lió 1940 i la censura de Vichy el suprimí el 1943 Mentrestant, a París, els alemanys controlaven un fals Paris-Soir collaboracionista, desaparegut el 1944

Figura emblemàtica de l’escola pianística soviètica, fou alumne de Heinrich Neuhaus a Moscou Fins el 1948, la seva carrera es desenvolupà gairebé exclusivament a la Unió Soviètica Rebé les màximes distincions pel seu prestigi com a pianista i com a intèrpret de música de cambra Formà un cèlebre trio amb Leonid Kogan i Mstislav Rostropovich, i es convertí en un dels màxims especialistes en l’obra pianística de Beethoven

Des del 1899 fou director de la companyia marítima Hamburg-Amerika Linie HAPAG, que convertí en una de les empreses marítimes més potents del món Impulsà la formació de la marina del nou imperi alemany, fou conseller de Guillem II i intentà per via diplomàtica d’aconseguir l’entesa naval angloalemanya No resistí el fracàs de la seva obra i se suïcidà en acabar la Primera Guerra Mundial

Procedent del periodisme, escriví narracions breus Przygoda Stasia , ‘L’aventura de Stasia’, 1879 Anielka , 1880 i es convertí en el retratista fidel de la societat polonesa i de la burgesia naixent en les novelles Placówka ‘Lloc de guàrdia’, 1885, Emancypantki ‘Les emancipades’, 1891-93 i Faraon ‘El faraó’, 1895-96, on el problema del contrast entre l’individu i la collectivitat és projectat a l’antiga civilització egípcia

Fill d’un militar carlí, s’establí de jove a Barcelona Cap al 1860 parà una botiga de mobles al carrer de la Ciutat, que es convertí en capdavantera de l’ebenisteria local i guanyà un premi a l’Exposició Internacional de París 1867 El 1887 edificà uns grans tallers propis a l’Eixample En seria continuador unitari Josep Ribas i Anguera 1866-1909 i la seva vídua fins el 1936

Després de sortir de l’orfenat, a 15 anys començà a cantar en locals públics El 1971 enregistrà el seu primer gran èxit, No tengo dinero , i des d’aleshores es convertí en el cantant llatinoamericà de més projecció internacional, en un gènere melòdic i sentimental Publicà més d’un centenar de discos, i en vengué més de 150 milions de còpies També participà en pellícules i sèries de televisió

Fill illegítim d’ Esteve Uroš II , amb l’ajut del clergat aconseguí la corona 1321 després d’enfrontar-se als altres pretendents Perdé Zakhlumia 1322 i ajudà l’emperador bizantí Andrònic II En derrotar els búlgars a Velbužd 1330 convertí Sèrbia en la primera potència balcànica no obstant això, cedí Bulgària a la seva germana, Anna, com a regent 1331 Fou destronat per la noblesa i morí assassinat

El seu cognom real era Negri Estudià a Milà i debutà a Brescia 1815, però assolí la fama a París 1821 per l’abast excepcional de la seva veu Bellini li confià l’estrena de Norma 1831 i Donizetti les d' Anna Bolena 1830 i L’elisir d’amore 1832 La seva carrera excepcional la convertí en un mite Cantà per tot Europa i es retirà cap al 1850

Situada 500 km al SW de Kābul, forma un oasi entre els rius Tarnak i Arghandāb Sovint devastada Genguis Kan, 1222 Tamerlà, segle XIV, etc, fou objecte de disputa, als segles XVI i XVII, entre el Gran Mogol i els perses Aḥmad Shāh Durrānī la convertí en capital de l’Afganistan 1747, abans de Kābul 1774 Durant les dues guerres afganes fou ocupada per les tropes britàniques 1839-42 i 1878-81