Resultats de la cerca

Es formà musicalment a Barcelona, on tingué Francesc Sala com a professor de solfeig, piano i violí i Antoni Passarell de composició El 1842 se n'anà a París per tal d’ampliar els seus coneixements i estudià harmonia amb VChP Dourlen i composició amb M Carafa Començà la seva carrera de director a Milà, on fou nomenat mestre de l’orquestra del Teatro del Re el 1849, càrrec que ostentà fins el 1853 A partir d’aquest mateix any, ja altra vegada a Barcelona, el nou Teatre del Liceu l’elegí com a director titular de la seva orquestra i sovint alternà aquesta tasca amb la direcció d’altres…

En grec clàssic, mousiké és un adjectiu que pressuposa el substantiu tékhne L’expressió completa és, doncs, he mousiké tékhne , que cal traduir per ’l’art músic', i que vol dir ’qualsevol art o tècnica presidit o governat per les muses' Una de les dificultats principals per a comprendre aquest mot rau en la desaparició de les muses del nostre món Les muses eren éssers divins femenins que, sota la tutela d’Apollo, d’una banda divertien els déus de l’Olimp amb cants i cors i, de l’altra, eren l’origen de l’art, de l’habilitat o saber fer que permet formar qualsevol cosa refinada,…

Vida Fou el primer gran mestre de l’oratori italià del segle XVII, i establí les bases de l’oratori com a gènere musical Ingressà com a cantor a la catedral de Tívoli, on més tard ocupà el càrrec d’organista El 1628 esdevingué mestre de capella de la catedral d’Assís, i l’any següent es traslladà a Roma, on exercí de mestre de capella de Sant Apollinar del Collegio Germanico, una institució encarregada de formar monjos jesuïtes que posteriorment eren enviats als països del nord d’Europa Aquest fet afavorí la difusió de la música de Carissimi arreu del continent El 1637 rebé els ordes propis…

Vida Fill del filòsof vienès, Rudolf Eisler, la seva família es traslladà a Viena Cursà estudis musicals al conservatori d’aquesta ciutat i més tard fou alumne d’A Schönberg i d’A Webern a la Musikakademie 1919-23 Durant aquests primers anys es feu càrrec de la direcció dels cors obrers Karl Liebknecht i Stahlklang So d’acer i entrà com a corrector de proves a l’editorial musical Universal Edition, on conegué el compositor txec Alois Hába La gran obra de joventut, la Sonata per a piano número 1 1923, és de plena adscripció atonal i fou estrenada el 1924 a Viena En un escrit d’…

Escena de la cerimònia de córrer les armes del sepulcre del rei Ferran I d’Antequera, al monestir de Poblet Els cavallers porten l’escut a la funerala en senyal de dol De vers el segon quart del segle XV i esculpida en alabastre, alguns autors l’atribueixen a Pere Joan, i d’altres, a Pere Oller Musée du Louvre, París – RMN/© MBeck-Coppola La cerimònia de córrer les armes era un dels actes protocollaris que tenia lloc en esdevenir-se la mort d’algun dels reis de la corona catalanoaragonesa i dels seus primogènits, almenys des del temps de Jaume I el Conqueridor, en la població on havia succeït…

Vida Aprengué piano de petit i més tard estudià al Conservatori de Moscou amb N Rubinstein piano, Hubert teoria i fuga i PI Cajkovskij composició Durant força temps la seva principal activitat fou la de concertista de piano, i feu algunes de les gires de concerts amb el violinista L von Auer Això li permeté conèixer, a París, compositors com Ch Gounod, V d’Indy i C Saint-Saëns El 1878 deixà les gires per substituir el seu mestre i amic íntim PI Cajkovskij de qui havia estrenat el Concert per a piano núm 1 el 1875 com a professor d’harmonia i instrumentació al conservatori el 1885 succeí a…

Les principals formes de la música religiosa occidental, vinculada al cristianisme, han estat en el camp monòdic les diferents formes del cant litúrgic el cant gregorià, el cant ambrosià, la música visigòtica, etc, el drama litúrgic, les cançons religioses dels trobadors i trouvères , el lauda italià i el conductus en el camp polifònic sobresurten l'organum, el motet, l'anthem, el madrigal religiós, el coral, els ricercari destinats a l’orgue, la toccata, el preludi d’orgue i el coral instrumental Altres formes són el responsori, els salms polifònics i la missa, amb les parts variables i…

En fou el principal impulsor i inspirador Oriol Martorell  Martorell i Codina, Oriol Fou creada amb l’objectiu de conrear amb rigor la música coral, especialment la catalana, i difondre-la arreu de Catalunya, amb un fort accent pedagògic i patriòtic, especialment en el context del franquisme Successivament dirigida per Oriol Martorell 1947-91, Jordi Noguera 1991-95, Xavier Sans 1995-2000 i per Lluís Vila des del 2000, formen també part de l’agrupació les corals infantils L’Esquitx 1962, L’Espurna 1966 i el Cor Jove 2006 Ha collaborat en l’escenificació d’obres teatrals i simfonicocorals i ha…

Estudià al Conservatori Municipal de Música de Sabadell, on estudià piano amb Glòria Peig Amplià els estudis d’harmonia i composició amb Benet Casablancas i Josep Soler, i els de direcció amb Salvador Mas orquestra i Eric Ericson direcció coral El 1990 fundà el cor Lieder Càmera de Sabadell, que dirigí des de llavors fins el 2008, i del 1991 al 1995 també fou director de la Coral Càrmina Ha estat director titular de l’ Orfeó Català  1998-2016, del Coro de RTVE 2007-10, del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana 2011-16 i del Coro de la Comunidad de Madrid 2020-24 Des del 2025 és…