Resultats de la cerca

Forma cristalls bruns groguencs que es fonen a 128°C, poc solubles en aigua, solubles en els solvents orgànics Té el punt d’ebullició a 360ºC  És obtingut tractant una solució d’anilina i del seu clorhidrat amb àcid clorhídric, i nitrit sòdic en quantitat insuficient per a obtenir el compost diazo És emprat com a intermediari en la fabricació d’altres colorants i, en forma de clorhidrat, per a colorar vernissos

Destacà en el desenvolupament de l’ensenyament farmacològic i el proveí de mètodes científics Aïllà una substància, que anomenà epinefrina , que no era, però, l’hormona, sinó un derivat Estudià les proteïnes de la sang, mitjançant un rudimentari ronyó artificial, amb el qual determinà la presència d’aminoàcids lliures a la sang El seu procediment de plasmafèresi suggerí la possibilitat dels bancs de sang Obtingué per primer cop cristalls d’insulina

D’acord amb això, pot existir en les formes següents àcid D+-tàrtric, àcid L--tàrtric i àcid mesotàrtric, així com en una forma racèmica, combinació de les dues primeres L’àcid D +- tàrtric ocorre a la natura en forma de tartrat d’hidrogen i potassi, en el suc del raïm, d’on s’allibera l’àcid per transformació en tartrat de calci i posterior acidificació amb àcid sulfúric diluït És un sòlid cristallí incolor, soluble en aigua i alcohol, que es fon a 171-173°C i presenta una rotació específica α 2 0 D = +12,7°H 2 O Entre les seves sals cal esmentar el tartrat de potassi i sodi i el tàrtar…

El seu nom prové del grec 'pedra de foc', perquè fa guspires en ser colpejada És paramagnètic Les formes cristallines més corrents són l’hexàedre, l’octàedre i el dodecàedre pentagonal o piritoedre Les cares dels cristalls sovint presenten estries També pot aparèixer en masses granulars, radiades o globulars Presenta un tipus de macla d’interpenetració anomenada pyrítes 'pedra de foc', perquè fa guspires en ser colpejada És paramagnètic Les formes cristallines més corrents són l’hexàedre, l’octàedre i el dodecàedre pentagonal o piritoedre Les cares dels cristalls sovint presenten estries…

Es presenta en forma de cristalls verds o pólvores d’un color vermell violeta, solubles en alcohol, èter i aigua amb formació de solucions vermelles blavoses, d’intensa fluorescència Té un punt de fusió de 165°C, i hom l’obté per escalfament del m -dietilaminofenol amb anhídrid ftàlic És emprada principalment com a colorant vermell per a paper i, en anàlisi química, per a la identificació i determinació de diferents metalls pesants

Químicament es presenta en cristalls pràcticament insolubles en aigua, solubles en la majoria de dissolvents orgànics, que es fonen a 173-179°C És l’estrogen natural més actiu Hom l’administra en forma d’èster, per tal de protegir temporalment el grup hidroxil situat en la posició 17β, de l’oxidació tant bacteriana com enzimàtica L’addició d’un grup alquil en la posició 17α fa que la protecció de l’hidroxil sigui permanent

Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic i té una estructura idèntica a la de l’olivina L’hàbit dels cristalls és tabular i sovint formen macles de compenetració de tres unitats El color va del groc verdós al groc maragda La duresa és de 8,5, i la densitat, de 3,75 Les varietats pures constitueixen pedres precioses, entre les quals es destaquen l'alexandrita, de color verd maragda, i l'ull de gat

Es presenta en forma de cristalls groguencs, solubles en els àlcalis i en l’aigua calenta, que es descomponen a 150°C Presenta caràcter dèbilment bàsic, i pot existir en dues formes tautomèriques, una de les quals és totalment aromàtica Hom la pot obtenir per tractament amb àcid nitrós de la guanina, i és emprada en síntesi orgànica i en medicina Entre els seus derivats metilats són importants la cafeïna, la teobromina i la teofillina

Es presenta en forma de cristalls incolors, solubles en l’aigua i insolubles en alcohol i èter, amb una rotació específica α 2 0 D = -6,83° en aigua i un punt isoelèctric de 5,7, que es fonen amb descomposició a 228°C Hom l’obté per hidròlisi de la proteïna de la seda o per combinació de les síntesis malònica i de Gabriel És emprada com a additiu alimentari i en la recerca bioquímica

Mineral que cristallitza en el sistema tetragonal, en masses o cristalls sovint deformats i difícils d’identificar De color de bronze, tirant a groc daurat, té una lluïssor metàllica És el mineral de coure més corrent Conté a vegades quantitats petites —però valuoses— d’or i d’argent Normalment apareix associada amb pirita, esfalerita, bornita, galena, etc És mena molt important del coure Té duresa 3,5-4 i pes específic 4,2