Resultats de la cerca

Situada dins l’antic terme del castell de Sallent, al lloc de Fucimanya No passà mai de capella rural, si bé és un santuari marià molt conegut a la comarca Primerament fou domini de la família Lluerteres, després passà al monestir de la Portella i finalment passà al bisbe de Vic, senyor del terme del castell El lloc és documentat des del 1001, i l’església apareix citada el 1214, quan Bertran de Lluerteres vengué a l’abat un important alou amb l’església de Santa Maria de Fucimanya pel preu de 1 600 sous El 1216 l’abat completà el domini comprant a Bernat de Talamanca els seus drets en el…

Aquesta església degué ser una capella destinada a servir de culte als pocs habitants de l’Algar, que no sembla pas que arribés mai a tenir la consideració de quadra Les primeres notícies del lloc corresponen a l’any 1054, quan Arnau Mir de Tost donà a la canònica de Sant Miquel de Montmagastre, en el moment de la seva dotació, entre altres béns, els delmes d’Algar El lloc torna a documentar-se l’any 1313 quan el rei Jaume II confirmà la concessió feta l’any 1308 per Dolça de Cervera, ja difunta, senyora d’Alòs i de Meià, en la qual confirmava la concessió de l’any 1246 per Jaume de Cervera a…

Aquesta església es troba dins de l’antic terme del castell de Jorba Des d’un principi degué ser la capella del castell, que és la que pot ser confirmada documentalment, a més les seves runes es troben al puig del castell El terme de Jorba es documenta a partir de l’any 960, que el comte Borrell donà al bisbe de Vic el castell de Tous, el qual afrontava amb el terme de Jorba L’església comença a aparèixer en la documentació l’any 1032, ja que en el testament sagramental de Maier de Castelltallat es fa una deixa a Sant Miquel de Jorba Després aquesta església tornà a rebre una deixa piadosa l’…

Aquesta capella es trobava dins de l’antic terme del castell de Castellfollit de Riubregós, en el lloc de Magrà Mai no degué passar de capella rural, encara que el nom que se li dona és el més humil d’oratori A través del priorat de Santa Maria de Castellfollit estigué vinculada al monestir de Sant Benet de Bages, com la resta de capelles del terme El lloc de Magrà es documenta per primera vegada l’any 1082 en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de Castellfollit de Riubregós on, entre les peces de terra cedides com a dotació de l’església, una es trobava a la font de Magra i…

Situació Aspecte de les fragmentàries ruïnes d’aquesta capella ECSA - E Pablo Aquesta capella es troba a llevant del castell de Font-rubí, i forma part del seu clos Mapa 35-16419 Situació 31TCF821888 L’itinerari és el mateix que per anar al castell de Font-rubí Història Fins ara no s’ha trobat cap document que l’esmenti directament Tanmateix, ha de tenir uns orígens semblants al castell de Font-rubí, conegut des del 983 S’ha confós amb l’església de Sant Pere i Sant Feliu del poble de Font-rubí, la qual sí que surt ben documentada Es degué abandonar molt aviat a causa de la seva situació…

Es formà musicalment amb el seu pare, d’origen italià i oboista a l’Orquestra del Teatre de la Santa Creu de Barcelona A tretze anys ja era violinista i arpista a la mateixa orquestra Quan en tenia divuit, fou elegit oboista en substitució del seu pare, que deixà el lloc per motius de salut, i cobrí les dues places, la d’arpa i la d’oboè, durant molts anys Exercí també com a oboè de la Banda del Regiment d’Artilleria de Barcelona Degué gaudir d’un bon reconeixement, ja que el 1852 l’Ajuntament barceloní li encarregà la composició d’un himne per a celebrar el naixement de la princesa Isabel,…

Probablement era de procedència gironina i degué estar emparentat amb el canonge Aldomar, enterrat a la catedral de Barcelona el 1500 Fou nomenat mestre de cant de la seu barcelonina el 1506 i succeí el mestre Bartomeu Rovira, però per poc temps, ja que el mateix any un mestre interí ocupà aquest càrrec El 1508 es troba documentat com a cantor de la capella de Ferran el Catòlic Algunes de les principals colleccions de polifonia ibèrica del final del segle XV i el començament del segle XVI, com el Cancionero Musical de Palacio , l’anomenat Cançoner de Barcelona , conservat a la Biblioteca de…

Probablement estudià violí i violoncel a Verona amb Giuseppe Torelli, i després tocà a Mòdena, on degué entrar en contacte amb Tomaso Antonio Vitali L’any 1704 ja apareix a Munic com a violoncellista de la cort de l’elector Maximilià II Manuel de Baviera A causa de la guerra de Successió hispànica, la cort bavaresa hagué d’anar canviant de lloc, i s’establí principalment a França, fet que explica que la música d’Abaco tingui determinats trets procedents de la música d’aquest país Acabada la guerra el 1715, la cort s’establí novament a Munic, on fou nomenat konzertmeister , càrrec…

Nasqué al castell de Peirol, i la seva Vida diu que fou un " paubres cavalliers d’Alverge " Degué estar al servei de Lo Dalfin d’Auvèrnha fins el 1202 Dues de les seves peces es poden datar amb relativa certesa Una és la cançó de croada Quant amors trobet partit , escrita cap al 1188 en ocasió de la tercera croada i en la qual es discuteix si era millor servir la Creu o la dama L’altra és Pus flum Jordan ai vist el monimen , escrita a Jerusalem en 1221-22 durant la cinquena croada Se li atribueixen trenta-quatre poemes, disset dels quals es conserven amb música d’entre aquests…

Fou page de la musique de Lluís XVI, i les seves obres es tocaren al Concert Spirituel del 1788 Treballà com a teclista al Théâtre de Monsieur des del 1789, i com a acompanyant principal a partir del 1791 L’any 1792 s’incorporà a la Guàrdia Nacional per a tocar música durant els Festivals de la Revolució En 1796-98 i 1802-16 treballà al Conservatori de París Durant els primers anys de l’Imperi fou considerat un dels millors acompanyants al piano, a més d’un violinista excellent Els primers anys de la dècada del 1790 tingué èxit com a compositor de música d’escena Fou un prolífic autor de…