Resultats de la cerca

Fill de Lluís Barraquer i Ferré , es llicencià a Barcelona 1947 i es doctorà a Pamplona 1966 Director del servei de neurologia de l' Hospital de Sant Pau Des del 1976 fou professor extraordinari de neurologia de la Universitat de Navarra i professor associat de la Universitat Autònoma de Barcelona És autor d’un gran nombre de treballs de la seva especialitat sobre el sistema piramidal 1952, el sistema límbic 1955, el to muscular 1957, la fisiopatologia de l’espasticitat 1972 i la patologia vascular cerebral 1972, entre molts altres El 2009 rebé la Creu de Sant Jordi

Es doctorà el 1946 i s’especialitzà en cirurgia cardiopulmonar i en la recerca i les intervencions a cor obert Realitzà per primera vegada un trasplantament de cor 1967, un de cor i pulmons alhora 1971 i també fou el primer a implantar un cor addicional, encavalcat damunt el cor original en pacients humans És autor de One Life 1970, autobiogràfica, Heart attack all you have to know about it 1971, The Unwanted 1974 i In the night 1977, escrites en collaboració amb S Stauder, Best medicine 1979, Good life-Good death 1980 i The body machine 1981

Jesuïta 1921 i sacerdot 1936, es doctorà en història a Madrid el 1944 fou director de l’Institut Històric de la Companyia de Jesús a Roma 1947-54 i 1957-64, rector de les facultats de filosofia i teologia de Sant Cugat del Vallès 1954-57 i director 1947-54 i 1957-64 de “Monumenta Historica Societatis Iesus”, on publicà Fontes narrativi de sancto Ignatio de Loyola 1943-65 i l’edició crítica dels Exercitia en collaboració amb JCalveras 1969 Fou autor d’estudis sobre la història dels jesuïtes i editor dels Tratados espirituales de sant Francesc de Borja 1964

Deixeble de Jacques Cujas i de Pere Joan Nunyes, fou catedràtic de retòrica a les universitats de Barcelona 1572, Salamanca 1577, Osca, Lleida i València, i, el 1583, de lleis a la de Saragossa, on es doctorà en dret el 1584 A la mort de Jerónimo Blancas, el succeí com a cronista del regne d’Aragó 1592 Publicà, entre altres obres, Gobierno del ciudadano 1575, en forma de diàleg, reeditat diverses vegades i traduït al llatí, al francès i a l’italià, i De conscribenda historia 1591 Una relació seva dels esdeveniments aragonesos del 1592 fou destruïda a Madrid el 1609

Inicià els estudis de dret a la Universitat de Cervera Participà en la primera guerra Carlina i s’exilià el 1840 Es doctorà en dret civil i canònic a la Universitat de Bolonya i residí a Montpeller, on exercí d’advocat, i a Nàpols, on fou conseller del pretendent carlí Carles VI Com a membre del consell privat del pretendent Carles VII, assistí a l’assemblea de Vevey 1870 Fou un partidari exaltat del legitimisme, tema sobre el qual publicà nombrosos opuscles, entre els quals Le droit legitime au trône de Saint-Ferdinand 1845 i Oh Roma feliz 1860

Es doctorà en farmàcia Fou nomenat governador civil de Balears abril del 1931, càrrec que deixà quan, per renúncia de Manuel Azaña a l’acta de Balears, li correspongué una acta a l’assemblea constituent, el 6 d’octubre següent Candidat pel Front Popular per Menorca a les eleccions del 1936 i governador civil de Madrid del febrer al 20 de juliol de 1936, passà a exercir càrrecs dins el govern republicà Exiliat a Mèxic, hi dirigí una editorial i fou professor de l’Escuela de Altos Estudios Mexicanos Tornà d’Amèrica dos mesos abans de morir

Es doctorà en medicina a Cervera i en cirurgia a Barcelona, on fou deixeble de Pere Castelló Fou metge major de l’hospital barceloní de la Santa Creu, catedràtic de clínica mèdica, secretari de la Junta Superior de Medicina i membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona Fou un dels set metges que assistiren Ferran VII el 1832 Collaborà en La Salud Pública 1821, i publicà Discurso inaugural de la cátedra de clínica 1826 i Elogio histórico del Dr Buenaventura Strauch 1845 Deixà inèdita una Historia de la enfermedad que padeció SM el rey don Fernando VII

Llicenciat en lletres a la Universitat de París 1932, es traslladà a Califòrnia on es doctorà en antropologia 1935 Són notables els seus estudis de camp dels indis hopis Arizona i mohaves Califòrnia i dels sedang mot Vietnam, que es caracteritzen per l’aplicació de la teoria psicoanalítica a l’estudi etnològic És considerat un dels fundadors de l’etnopsiquiatria Les seves obres més importants són Reality and Dream The Psychotherapy of a Plains Indian ‘Realitat i somni la psicoteràpia d’un indi de les planúries’, 1951, Essais d’ethnopsychiatrie générale 1970, Ethnopsychanalyse…

Deixeble d’Édouard Bourciez i influït per Gilliéron, Rousselot i Grammont, es doctorà amb Études de dialectologie landaise —acompanyats d’un Petit Atlas linguistique d’une région des Landes — i Recueil de textes des anciens dialectes landais Fou professor de filologia romànica i de lingüística general a la Universitat de Montpeller 1911-13 i a la Sorbona 1933-47 Especialitzat en geografia lingüística i gramàtica històrica, acollí amb interès les noves teories lingüístiques Entre els seus nombrosos treballs destaca Linguistique et dialectologie romanes problèmes et méthodes 1923…

Professor de la Universitat de Groningen Països Baixos Estudià filologia romànica a la Universitat de Basilea, on es doctorà i guanyà el títol de docent mitjançant una recerca sobre la llengua dels diversos manuscrits del Llibre de Amich e Amat comparada amb la de l’adaptació provençal i la modernització “valenciana” de Bonllavi 1974 Aquesta obra és una contribució fonamental a l’estudi gràfic, fonètic i morfològic del català antic i a la metodologia contrastiva de les llengües romàniques Entre els seus diversos treballs, n'ha dedicat també alguns al català dins el camp de la…