Resultats de la cerca

Aquest convent de Vilafranca, de monges de l’orde de Sant Francesc d’Assís, fou instituït per la reina Blanca de Nàpols, muller de Jaume II, l’any 1298 Es coneix una deixa de l’any 1300 de dotze diners destinada a l’obra de Santa Clara El 1456 la comunitat de clarisses es traslladà a Barcelona i el convent restà abandonat L’església de Santa Clara acabà convertida en ermita, tal com consta en la documentació del segle XVIII

Les ruïnes d’aquesta església són situades al límit de ponent del terme, prop del mas de Sant Vicenç Fou una parròquia sufragània de Sant Martí de Ginestar És documentada des de l’any 1314, en què rebé la visita pastoral del bisbe de Tortosa Francesc de Paolac El bisbe interrogà, entre altres personatges, Pere Gener, vicari de l’església Una visita prioral del segle XVII consigna que l’ ermita de Sant Vicenç pertanyia a l’orde de l’Hospital

Fundat el 1990, jugà fins a l’any 2004 al costat de l’ermita de Bellvitge El mateix any, amb motiu de la inauguració de dues pistes de joc al poliesportiu municipal de Bellvitge, Sergio Manzano, organitzà el Campionat d’Espanya de bitlles lleoneses També des del 2004 organitza cada tres anys el Màster de Catalunya de l’especialitat Destaca el jugador Antonio Cuesta, delegat dels tres clubs de bitlles lleoneses de la Federació Catalana L’any 2010 tenia quaranta llicències

Santa Maria del Pla és un temple senzill, de modestes dimensions, construït al lloc d’una esglesiola documentada i concorreguda almenys des del segle XIII, al servei de la qual consta la presència de donades La imatge de la Mare de Déu titular és una talla moderna, obra del vigatà Pere Puntí, inspirada en les marededeus romàniques, de la qual és un exemplar interessant la que posseeixen els amos del proper Mas Canyelles, procedent amb molta probabilitat de l’antiga ermita de Santa Maria

Prior del priorat augustinià de Santa Maria d’Ullà Baix Empordà, durant la guerra contra Joan II fou partidari de la generalitat i desposseït després del priorat Sembla que fou ell l’ermità català Ponç que acompanyà Colom en el seu segon viatge a la Hispaniola Haití, on es dedicà a evangelitzar els indígenes i és considerat així el primer missioner cristià del Nou Món Escriví una relació dels usos, costums, religió i mites de la Hispaniola, primer escrit d’aquest gènere sobre els indígenes d’Amèrica

Aquesta ermita es troba encimbellada al límit septentrional del terme 986 m, a ponent de Cogumella i vora la cruïlla de camins que menen a Esdolomada, Merli i Carrasquer Hi puja un vell camí des de la mateixa carretera de l’Isàvena, on s’agafa el brancal de Roda Tot i que no apareix a les notícies de l’època, es tracta d’una construcció de tradició romànica Modernament l’absis fou ensorrat i al seu lloc fou oberta l’actual porta d’entrada

Església esmentada des del 1089 i reconstruïda als segles XVI-XVII, en què esdevingué una ermita El nom del lloc es d’interpretació incerta, per bé que sigui a vegades interpretat com a testimoniatge de l’existència d’una comunitat jueva Les formes antigues del topònim són aquestes Nutidaigas , 963 ludegas , 1011 ludigas , 1067 villa Judegas , 1070 villa Judaicas , 1085 Judeghes , 1154 Juseques , 1342 Com que el lloc és a la vora del riu Aglí, sembla que l’origen del nom podria també esser iuxta aquas = jusaigues

Lloctinent d’almoiner de Ferran II de Catalunya-Aragó en temps de l’abat Delgado, el rei el nomenà president de la generalitat 1488-91 El 1493, allotjà a Poblet Ferran II i Isabel Acabà la Porta Daurada, començada per l’abat Delgado, i féu bastir una ermita a la Mare de Déu dels Torrents Vimbodí, refeta al s XVIII Inicià a Poblet la tradició de les rajoletes valencianes blaves de paviment amb l’escut abacial Es conserva també un gran plat amb les seves armes

Coneguda amb el nom de casada d' Anita Solà d’Imbert Autodidacta Concorregué als Salons d’Octubre de Barcelona, on exposà Sala Vinçon 1948, Sala Gaspar 1952, Galeries Laietanes 1955, Galeries Syra 1970 Projectà una pintura al fresc per a l’ermita de Sant Cristòfol a Vilanova i la Geltrú i decorà l’església de Merlant Gironès Passà per un cert ingenuisme, en paisatges, flors i natures mortes Posteriorment s’acostà a l’estil de Raoul Dufy i en una darrera etapa arribà a l’abstracció

Anà a Itàlia on emprengué una vida militar sovint interrompuda per altercats i fugides Es dedicà al cors contra els turcs al servei de l’orde de Malta El 1608 es féu ermità al Moncayo, però fou acusat de dirigir la sublevació morisca i detingut A Nàpols contribuí al salvament de diversos pobles amenaçats per una erupció del Vesuvi 1630 Conegué Lope de Vega, que li dedicà la comèdia El rey sin reino Escriví un Discurso de mi vida que restà inèdit fins el 1900