Resultats de la cerca

Estudià el clarinet amb Fèlix Sans i actuà com a clarinetista i director a diferents bandes militars Músic major de l’exèrcit, el 1903 actuà arreu de l’Estat espanyol A partir del 1905 escriví cinquanta-cinc sardanes, d’una notable qualitat, entre les quals es destaquen Antònia 1906, La font d’en Pericot 1906, Cants i planys 1918 i La vaca cega 1920 Ha escrit obres religioses i ha harmonitzat diversos ballets populars

De primer es formà com una coalició electoral del Bloc Català de Treballadors i el PSAN, que se'n desvinculà aviat més tard fou un moviment aglutinador de collectius procedents del nacionalisme radical i del marxisme leninisme, que tingué figures independents com Fèlix Cucurull o Lluís MXirinacs D’estructura assembleària i contrari a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1979, el qual considerava completament insuficient, fou sempre minoritari i s’autodissolgué el 1982

Tercer marquès de Castelldosrius i baró de Santa Pau Fill de Manuel de Sentmenat-Oms de Santapau i de Lanuza Succeí el seu germà Fèlix Passà al Perú amb el seu pare, que el nomenà capità de les seves guàrdies d’alabarders 1707-10 Tornà a Espanya el 1734 i fou destinat a Ceuta fins el 1737 En morir era mariscal de camp, grau que assolí el 1747, i fill illustre de Mallorca

Organista i músic de la capella reial, compongué obres destinades a la litúrgia reformada i a la catòlica De la seva producció es destaquen la missa a set veus Puer natus est nobis , dues Lamentacions i el motet per a quaranta veus Spem in alium , d’escriptura contrapuntística molt elaborada Escriví música per a instruments de tecla perduda en bona part i les variacions sobre Felix namque 1562-64, obra innovadora destinada al virginal

Començà a jugar a catorze anys al Club Tennis Taula Sant Fèlix de Girona, club del qual fou cofundador i president El 1980 s’integrà al Club Tennis Taula Ripollet, on fou secretari general i president, i el situà entre un dels millors d’Espanya Exercí diversos càrrecs de responsabilitat a les federacions catalana i espanyola de tennis de taula i el 2011 fou nomenat president de la Federació Catalana de Tennis de Taula

Situació Una vista de la sepultura J Bolòs Sepultura excavada a la roca, situada a uns centenars de metres al nord-oest de Can Fèlix de Montmajor Aquesta sepultura figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-M781 × 97,5 —y 49,5 31 TCG 975495 Des de Can Fèlix, cal agafar una pista que surt a mà dreta, al costat de la pallissa del mas en trobar, poc més enllà, una cruïlla, cal anar cap a l’esquerra La fossa és al damunt d’unes roques i codines que hi ha al costat dret d’un extens camp Necròpoli Un dibuix…

Fou fundada el 1952 per estudiants de l’Acadèmia Santa Cecília de Roma, al voltant del seu mestre Remy Principe El violí solista, plaça ocupada successivament per Félix Ayo 1952-67, Roberto Michelucci 1967-72, Salvatore Accardo 1972-77, Pina Carmirelli 1975-1986 i Federico Agostini 1986, exerceix també funcions de direcció Hom els considera una de les principals formacions especialistes en barroc italià, per bé que han dut a terme nombroses interpretacions d’obres d’altres èpoques

Formà part de la tertúlia de Fèlix Amat Durant el trienni liberal fou vicari general de la diòcesi de Barcelona després de l’expulsió del bisbe Sitjar i del governador de la mitra PJAvellà En restablir-se l’absolutisme, fou empresonat al convent de servites de Sant Boi de Llobregat, perquè havia fet pastorals favorables al règim constitucional, malgrat la seva moderació El 1822 publicà una Carta crítica a la historia de fray Gerundio de Campazas

Deixeble de Fèlix Mestres a Llotja Estudià dret mentre collaborava a diverses publicacions com a illustrador Exposà a can Parés 1925 i a les Galeries Laietanes 1926 i sovint als salons barcelonins Exiliat, exposà sovint a Perpinyà i féu diverses decoracions murals, entre les quals sobresurten els frescs del castell de la Vercantiera Carcí Conreà sobretot els temes populars i folklòrics Dedicat també al cinema de dibuixos animats, realitzà els films Joli soldat i La Catalunya francesa

Fou fundada el 1965 per Fèlix Maria Pareja i Casañas , el qual n'és el secretari des del començament, i té la seu a Madrid Té creades seccions a d’altres ciutats Als Països Catalans n'hi ha a València i a Barcelona aquesta, des de la creació de l’AEO Celebra un congrés científic cada any i publica anualment el Boletín de la Asociación Española de Orientalistas Ha iniciat també una collecció de llibres d’especialització