Resultats de la cerca
Es mostren 612 resultats
Sant Julià de Tartera (Das)
Art romànic
Situació Evocadora esglesiola que consta de dues naus desi guals amb els seus respectius absis ECSA - Rambol L’antiga església parroquial de Sant Julià és situada al llogaret de Tartera, a ponent de Das, a l’esquerra del torrent de la Valira Mapa 36-10 217 Situació 31TDG055916 És a 3 km d’Alp Per a anar-hi cal agafar la carretera local de Bellver a Alp i anar fins a la urbanització Prats de Cerdanya Al final de l’avinguda Sud, s’enllaça amb la carretera que, després d’1 km, deixa a Tartera RMAE Història Aquesta parròquia és esmentada amb la forma actual, Tartera, en l’acta de consagració de…
Els Amatller, xocolaters
Dibuix de la fàbrica dels Amatller a Sant Martí de Provençals a la portada del catàleg Gabriel Amatller, nascut a Molins de Rei, fixà la seva residència a Barcelona el 1797 Com tots els cabalers havia de buscar-se feina i la seva va ser dedicar-se a fer xocolata manualment Va ocupar uns baixos del carrer de Manresa, núm 10, prop de Santa Maria del Mar En esclatar la guerra del Francès 1808 i amb l’ocupació de Barcelona per les tropes napoleòniques, Gabriel Amatller deixà la ciutat i continuà fent de xocolater a Agramunt Urgell Al final de la guerra tornà i ja havia fet prou estalvis per a…
La Catalunya atlàntica. 1738-1820
La indústria moderna catalana –en bona part d’aiguardents i teixits estampats– va néixer pensant en l’exportació de part de la seva producció, per via marítima, en velers, a l’Europa del nord i la Bàltica, com també a les Amèriques Atès que el territori català no disposava de cotó, la matèria primera, ni de carbó, calia importar-ne Fluxos comercials Com que l’aiguardent de vi es trobà aviat amb la competència de l’aiguardent de canya de sucre, es va plantejar d’elaborar-ne, i això es va fer a Cuba Les plantacions de canya, però, demanaven una mà d’obra especial que calia alimentar, i les…
rubiol
Pastisseria
A Mallorca i Menorca, peça de pasta de farina fina, pastada amb oli, saïm i ou, doblegada en forma semicircular, farcida de brossat, confitura, cabell d’àngel o carn, que es fa especialment per les festes de Pasqua.
pasta

Assortiment de pastes
© Corel
Alimentació
Producte obtingut per dessecació d’una massa no fermentada feta amb farina, sèmoles o semolines de blat dur o candial, i aigua (amb sal o sense) i emmotllat mecànicament segons formes molt diverses (macarrons, fideus, tallarines, raviolis, canelons, etc).
Les millors qualitats són elaborades amb sèmoles o semolines de blat dur La fabricació comprèn la preparació o dosificació de les primeres matèries, l’elaboració de la massa amb un 30% d’aigua, l’empastament, la refinació homogeneïtzació per laminatge, l’emmotllat estampament, premsatge i tallament, la dessecació encartonament o primer assecatge, revinguda o distribució uniforme de la humitat interna, i la dessecació final i l’envasament Hom en prepara de fresques amb un màxim del 20% d’aigua, que han d’ésser consumides en 24 hores, i de seques amb menys del 14% d’aigua, de llarga conservació…
brioixeria
Pastisseria
Conjunt de productes de fleca i de pastisseria compostos per una massa de farina fermentada, cuita al forn o fregida, que incorporen greixos o olis i, optativament, ous, llet i altres components, i que es comercialitzen en peces individuals.
incaparina
Alimentació
Producte alimentari proteic, d’alt valor biològic, posat a punt per l’Instituto de Nutrición de Centro-América y Panamá (INCAP), a base de farina de llavor de cotó, moresc molt, melca, soia, llevat, carbonat càlcic i vitamina A.
cookie
Pastisseria
Galeta de forma arrodonida i superfície rugosa que hom elabora amb farina, sucre, mantega o altres greixos i ous, i que generalment conté trossets de xocolata o de fruita seca, originària de la pastisseria dels Estats Units d’Amèrica.
Montferri

Vista de Montferri des de la Mare de Déu de Montserrat
© JoMV
Municipi
Municipi de l’Alt Camp.
Situació i presentació Limita amb els termes de Vila-rodona N, Rodonyà NE i E, Bràfim W i Vilabella W de l’Alt Camp, Masllorenç E i Bonastre SE del Baix Penedès, i Salomó S del Tarragonès És situat al sector sud-oriental de la comarca, al límit amb el Tarragonès, estès en la seva major part a l’esquerra del Gaià, riu que el travessa de N a S, i accidentat pels contraforts sud-occidentals del Montmell Tossa Grossa de Montferri, 387 m, que formen la serra de Montferri El cap de municipi és el poble de Montferri, dit fins el 7 de juny de 1917 Puigtinyós el canvi de nom es feu a petició dels…
Bot

Ermita de Sant Josep, a Bot
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Terra Alta, situat en un terreny muntanyós accidentat pels vessants orientals de la serra de Pàndols i els occidentals de la serra dels Pesells.
Situació i presentació El municipi de Bot, d’una extensió de 34,94 km 2 , és situat a ponent del cap comarcal Limita al NE amb Gandesa, al SE amb Prat de Comte, al SW amb Horta de Sant Joan, a l’W amb Caseres i al N amb Batea i part del terme de la capital comarcal Es troba entre els darrers contraforts occidentals de la serra de Pàndols inclosa dins el PEIN Serres de Pàndols-Cavalls, els de llevant de la serra de Volendins, que a Bot en diuen de Malandins, i la Molleta, i els orientals de la serra dels Pesells, a ponent, al límit amb el municipi de Caseres A tramuntana, el terme és…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina