Resultats de la cerca
Es mostren 807 resultats
El cap de Salou
El lliri groc Iris pseudacorus , una planta força atraient de les zones humides de la pineda de Vila-seca Oriol Alamany El cap de Salou 29, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Aquest espai és un deplorable exemple de degradació d’una bella àrea costanera per causa d’un turisme desenvolupista portat a l’extrem Així i tot, encara conserva alguns valors naturals que caldria preservar El cap de Salou, un dels accidents geogràfics més sobresortints de l’anomenada Costa Daurada, és al sud de la ciutat de Tarragona, entre la Pineda i el poble de Salou En l’aspecte…
Timor Oriental 2013
Estat
La retirada de la Missió de Pau de les Nacions Unides al país, al desembre del 2012, va donar pas a un any marcat per l’estabilitat del Govern de Taur Matan Ruak, guanyador de les eleccions presidencials del 2012 El país va ser testimoni d’un creixement espectacular de les exportacions en el sector no petrolífer i el valor de les importacions es va incrementar tres vegades amb relació a l’any 2012 L’accessibilitat més fluida al crèdit va disparar la demanda interna, amb un increment dels préstecs privats del 13,5%, i les empreses van sollicitar un 25% més de préstecs No obstant això, els bons…
geologia

Taula dels temps geològics
© Fototeca.cat
Geologia
Ciència que té per objecte l’estudi de la Terra (composició, estructura, història).
L’observació directa té, en geologia, una gran importància el geòleg ha de destriar les causes i les modalitats dels canvis successius, estimar-ne les conseqüències i, particularment, reconstituir la història de la Terra El mètode de recerca, essencialment, no és experimental, sinó més aviat històric Al laboratori són estudiats alguns fenòmens geològics però cal situar-ne els resultats en la perspectiva geològica tenint en compte una multiplicitat d’interaccions i la llarga història de la Terra Una de les dificultats principals de l’experimentació geològica és la impossibilitat de simular el…
La depressió de l’Empordà
La depressió de l’Empordà és determinada per falles d’edat neògena que la superposaren a l’edifici orogènic pirinenc, però la seva evolució és clarament relacionada amb la del marge oriental peninsular L’inici de l’activitat d’aquestes falles és difícil de precisar només és segura a partir del Miocè superior, quan s’enregistra, a l’entorn de la conca, la presència de successions sedimentàries importants i de formacions volcàniques El gruix de les successions neògenes encara no és conegut amb tota seguretat les dades de sondatges i de sísmica de reflexió indiquen que pot arribar als 1000 m Les…
Les algues calcàries
Els rodòfits Distribució de les principals algues calcàries en una hipotètica plataforma carbonatada i medis continentals adjacents i detalls del teixit cellular i òrgans reproductors d’una rodofícia A , del tallus d’una dasicladàcia B , dels filaments corticals i medullars que formen una codiàcia C i del girogonit d’una carofícia D 1 conceptacles, 2 peritallus, 3 hipotallus, 4 esporangi, 5 branca, 6 tija central, 7 filaments medullars, 8 filaments corticals Amadeu Blasco, a partir de fonts diverses Els rodòfits, també coneguts com a algues vermelles per la presència de ficoeritrina,…
L’estudi dels primats del Neogen i el Quaternari de Catalunya
Tots els primats del Neogen de Catalunya són antropoïdeus catarins o simis de l’antic continent, ja siguin de la superfamília dels cercopitecoïdeus mones de l’antic continent, dels hominoïdeus antropomorfs i humans o dels pliopitecoïdeus Les dues primeres tenen representants actuals, mentre que els pliopitecoïdeus constitueixen un grup de catarins basals anterior a la divergència de les dues superfamílies supervivents actualment extingits Cara bucal i oclusal del fragment de maxillar dret IPS14955 del cercopitècid Macaca sylvanus del Plistocè inferior terminal de can Guardiola Terrassa David…
fusulina
Paleontologia
Gènere de protozous fòssils de l’ordre dels foraminífers, de la família dels fusulínids, de closca calcària en forma de fus.
Visqueren durant el Carbonífer i el Permià
notungulats
Paleontologia
Ordre de mamífers fòssils de la subclasse dels placentaris que tenien la regió parietal del crani dilatada, dentició completa i peüngles.
Eren herbívors i habitaven a l’Amèrica del Sud durant el Terciari
prehomínids
Antropologia
Grup de primats del grup dels catarrins que inclou els homínids fòssils més primitius de caràcters més pròxims als dels pòngids.
Pertanyen a aquest grup els oreopitecs, els ramapitecs i els australopitecs Amb les restes de prehomínids hom no ha trobat cap mena de vestigis de cultura o d’activitat projectiva El grup reuneix característiques dels simis antropoides i, alhora, caràcters humans posició bípeda constant, etc Visqueren durant el Plistocè inferior
calamit
Biologia
Nom donat a diverses espècies d’equisetòpsids fòssils que contribuïren de manera important a la formació del carbó durant el paleozoic.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina