Resultats de la cerca
Es mostren 1335 resultats
Benet Garret
Literatura italiana
Filosofia
Humanista i poeta en italià, conegut amb el nom d’Il Cariteo.
Vers el 1468 anà a la cort de Nàpols i fou acollit a l’Accademia Pontaniana El 1486 fou nomenat conservador del segell reial, i després 1495 fou secretari de Ferran II de Nàpols En tenir lloc la invasió francesa acompanyà el rei a l’exili Mort el rei i caigut el regne a mans franceses, se n'anà a Roma Tornà quan Gonzalo de Córdoba el féu governador de Nola És famós sobretot pel seu cançoner amorós i polític Endimione 1506, ampliat el 1509 Consta de dos-cents catorze sonets, vint cançons, quatre sextines i cinc balades més de la meitat canten l’amor del poeta a una dama,…
sarrusòfon
Sarrusòfon baix
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de la família del vent-fusta, de llengüeta doble i tub metàl·lic de secció longitudinal cònica, proveït de claus, que fou inventat pel director de banda de l’exèrcit francès W. Sarrus per tal de substituir els oboès i fagots en els grans conjunts de vent militars del segle XIX.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna instrument de vent pròpiament dit de doble llengüeta i tub cònic Els sarrusòfons constitueixen una família de nou membres sopranino mi♭, soprano si♭, contralt mi♭, tenor si♭, baríton mi♭, baix si♭ i contrabaix mi♭, do o si♭ Inicialment foren construïts per l’empresa Gautrot de París, que els patentà l’any 1856 Tots ells són instruments transpositors, s’escriuen en clau de sol i tenen una extensió escrita que va del si♭2 al fa5 La seva digitació es basa en el sistema Böhm Els instruments més petits són rectes, mentre que el tub dels…
rococó
Música
Estil de les produccions artístiques, i per extensió musicals, aparegudes a França al final del segle XVII i primer terç del XVIII.
Conegut, primerament, com a estil artístic francès caracteritzat pel refús de les estètiques anteriors i pel gust per l’ornament, fou imitat a Alemanya i Àustria En l’àmbit musical, però, el terme comporta més confusió Si bé moltes vegades ha estat identificat amb les produccions musicals franceses coetànies a les produccions artístiques rococós -en especial les obres per a clavicèmbal de compositors com LC Daquin i F Couperin-, amb l' ópera-ballet d’autors com JPh Rameau i amb la música instrumental de JM Leclair, també es pot trobar associat amb altres produccions com ara La…
Edmon Colomer i Soler
Música
Director d’orquestra.
Fill d’ Àngel Colomer i del Romero i de Montserrat Soler Estudià al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, on fou deixeble de X Montsalvatge i A Ros Marbà Amplià estudis amb H Swarowsky Viena, G Hurst Anglaterra i S Celibidache Alemanya Com a compositor ha rebut el primer premi en les Rencontres Internationales de Chant Choral Tours, el premi Joaquim Rodrigo Sagunt i el premi Enric Morera Sant Just Desvern Ha estat director titular de l’Orquestra del Conservatori de Barcelona, de la Coral Cantiga de Barcelona i del Conservatori Professional de Manresa El 1981 inicià les seves…
,
Jordi de Hessen-Darmstadt

Jordi de Hessen-Darmstadt
© Fototeca.cat
Història
Mariscal de camp imperial, fill de Lluís VI, landgravi de Hessen-Darmstadt.
Durant la guerra de la lliga d’Augsburg, fou ascendit a major general 1692 lluità a Hongria i al Rin arribà a Barcelona 1695 amb tropes aliades de l’Imperi 2000 homes Al setge de Barcelona posat per les tropes franceses del duc de Vendôme 1697 proposà, amb el suport dels estaments, els consellers i els diputats, de resistir, però el lloctinent comte de Corzana rendí la ciutat 10 d’agost Recuperada Barcelona per la pau de Rijswijk, fou nomenat 1698 lloctinent de Catalunya davant la pressió popular i investit de la grandesa d’Espanya i del Toisó d’Or Fou destituït per Felip V el…
Émile Durkheim
Émile Durkheim
© Fototeca.cat
Educació
Sociologia
Sociòleg i pedagog francès.
Estudià Marx a Leipzig 1885 el 1896 fou encarregat a Bordeus del primer curs creat a les universitats franceses de ciències socials i pedagogia, i el 1902 ocupà la càtedra de ciències de l’educació a la Sorbona Fundà 1879 la revista l' Année sociologique , per mitjà de la qual foren difosos importants descobriments sobre les societats inferiors i sobre l’evolució de les idees morals Seguint la línia de Comte, bastí una sociologia positiva, tot cercant una comprensió dels ‘fets socials’ a partir de lleis universals, les quals han d’ésser una expressió concreta de les relacions entre els…
Francesc Durand
Economia
Història
Política
Comerciant i polític.
Durant la guerra Gran lluità a favor de la República Francesa i formà part de l’estat major del general Dugommier 1794 Vers el 1796 fundà la casa comercial Durand, que s’expandí aviat i establí sucursals a Narbona 1802, Barcelona 1805, París, etc, alhora que creava una xarxa d’agents comercials que arribava fins a Odessa Durant la guerra del Francès assolí beneficis immensos amb el proveïment de queviures a les tropes franceses de Barcelona El 1816 fou elegit representant dels Pirineus Orientals a la cambra de diputats de París, on formà part de la fracció reialista…
Eliseu Trenc i Ballester
Literatura catalana
Hispanista, catalanista francès i historiador de l’art.
Estudià a la Universitat de la Sorbona 1963-70, on es doctorà amb una tesi sobre Les arts gràfiques de l’època modernista a Barcelona 1974 Professor a la Universitat Autònoma de Barcelona 1972-77 i a les universitats de Rennes 1987-91, París III-Sorbonne Nouvelle 1991-96 i Reims 1996, d’on és catedràtic Els seus principals camps d’investigació són el modernisme català arts gràfiques, cartellisme, exlibris, pintura, escultura, el simbolisme literari i plàstic A Mestres, S Rusiñol, A de Riquer, A Gual, les relacions artístiques i literàries París-Barcelona i la relació entre el text i la imatge…
Eduard Solà i Guardiola
Cinematografia
Distribuïdor.
Collaborà amb el seu germà Josep en la creació el 1912 de la revista "El Mundo Cinematográfico" Més tard, el 1914, fou nomenat director a l’Estat espanyol de la casa francesa Éclair, situada a Barcelona, en substitució de Marcel Vandal i Paul Dubas El 1916, establert pel seu compte i amb el distintiu comercial de Solà, S en C , es convertí en distribuïdor exclusiu per a l’Estat de la producció d’Éclair - Barcelona, societat creada aquell mateix any amb la finalitat d’editar cintes còmiques i documentals, la realització de les quals s’encomanà a Francisco Elías, antic empleat de…
Josep d’Ardena i de Sabastida
Història
Militar
Militar i polític.
Mariscal de camp de Lluís XIII Iniciada la Guerra dels Segadors 1640, participà en la defensa del coll de Balaguer, i després en la de Barcelona, contra les tropes reials En recompensa als seus serveis rebé el títol de vescomte d’Illa 1642 Ambaixador de la Generalitat a la cort francesa amb Martí Viladamor, l’acceptació per part seva de les clàusules de la pau de Münster 1648, que contravenien les instruccions donades pels consistoris catalans, motivà la seva inhabilitació per a l’exercici de cap càrrec al Consell de Cent i a la Generalitat Participà en les lluites contra el governador Josep…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina