Resultats de la cerca

Els licaons voten, i ho fan esternudant Zoòlegs experts van descriure com els licaons decideixen quan han de sortir de cacera participant en una mena de votació per mitjà de l’esternut © Derek Keats Un estudi dut a terme per zoòlegs de les universitats de Swansea, a Galles, New South Wales, a Austràlia, i Brown, als Estats Units, sota la coordinació de la Botswana Predator Conservation Trust, va descriure com els licaons, també coneguts com gossos salvatges africans , decideixen quan han de sortir de cacera participant en una mena de votació mitjançant l’esternut La quantitat d’esternuts que…

Definició La paranoia és un deliri interpretatiu, de caràcter transitori o progressiu, estructurat en una lògica aparentment coherent i que no s’acompanya d’una pèrdua de les capacitats intellectuals La paraula paranoia procedeix del grec antic, llengua en què en sentit figurat significa ‘esperit no centrat’ o ‘pensament parallel’ Actualment, però, hom empra tant el substantiu paranoia com els adjectius paranoic o paranoide tot fent referència a diversos trastorns que es caracteritzen per una marcada tendència a interpretar erròniament uns determinats fets o circumstàncies que vinculen la…

Investiga la dimensió social de l’home, tant en l’aspecte relativament permanent grups, institucions i estructures socials de tota mena com en l’aspecte fluid i dinàmic tensions, conflictes, transformacions En contrast amb d’altres ciències socials afins, no aïlla un sol nivell de la realitat, sinó que els interrelaciona constantment Així, quan el sociòleg investiga l’economia, no es limita als fenòmens de producció i distribució de béns i mercaderies, sinó que intenta d’esclarir la distribució del poder polític que hi és lligat, el sistema de desigualtat social classes socials que genera i…

Catalunya va viure un any excepcional i la gent de la cultura popular va tornar a ser a primera línia a l’hora de respondre amb fermesa als fets que es van anar succeint Cal destacar que el conseller de Cultura de la Generalitat, Lluís Puig, un home procedent de l’àmbit de la cultura popular, després de tres mesos a la conselleria, es va exiliar a Bèlgica, juntament amb el president Carles Puigdemont i altres consellers, per evitar la presó i fer saber a Europa i al món que a Catalunya hi havia una situació de pèrdua de llibertats Davant la crisi de la relació amb l’Estat espanyol, inclosa la…

Situació i presentació És situat al centre de Collsacabra,a llevant de la serra de Cabrera Limita, al N, amb els termes de la Vall d’en Bas, Sant Feliu de Pallerols i les Planes d’Hostoles, tots tres pertanyents a la comarca de la Garrotxa, a l’E amb Susqueda, al S amb Sant Hilari Sacalm, ambdós municipis de la Selva, i a l’W limita amb les terres osonenques de Vilanova de Sau, Tavertet i Santa Maria de Corcó Aquest municipi es formà amb l’agregació de l’antic terme de Pruit a Rupit el 1978, tot i que a l’origen tots dos pertangueren a un mateix terme jurisdiccional, fins que en la divisió…

La geografia física El paisatge és format bàsicament per altiplans Les terres baixes comprenen un 30% del territori, les calmes i els replans un 50% i les muntanyes el 20% restant Així doncs, la major part del territori és ocupada per planes les de la Càspia i el Turan a l’W, el desert de Betpak-Dala al centre i la part meridional de la plana de la Sibèria Occidental al N A l’E i a l’W s’aixequen les muntanyes Altai i Targabatai, l’Alatau de Jungària i les cadenes muntanyoses septentrionals i occidentals de Tian Shan, amb altituds superiors als 4500 m Els rius de la plana del Turan han…

Situació i presentació El terme municipal de Juneda, de 47,35 km 2 , es troba al sector septentrional de la comarca, al límit amb el Pla d’Urgell, a la zona de contacte entre un paisatge encara urgellès, regat pel canal d’Urgell, i la plataforma garriguenca S, on s’alça el Tossal Gros 482 m Limita amb els termes garriguencs de Puiggròs E, les Borges Blanques SE, Cervià de les Garrigues S, Castelldans SW i W, un enclavat el Masroig de les Borges Blanques W, amb el segrianenc de Puigverd de Lleida NW i amb Torregrossa N, que pertany al Pla d’Urgell Té un enclavament l’Infern entre els termes de…

Música culta La història de la música de les Balears resta sense investigar fins al Renaixement Actualment els musicòlegs treballen en els arxius, majoritàriament religiosos, i treuen a la llum molta informació sobre els segles XVI-XIX En aquest període predominà la producció de música religiosa, gènere en el qual s’escriviren un gran nombre de composicions A partir del segle XVIII tingué entitat la música escènica Per la seva posició geogràfica, les dues illes majors reberen la influència de les companyies d’òpera italianes, les quals, de camí cap a la Península, recalaven als ports de Maó i…

Situació i presentació Limita al N i a l’E amb el terme de Cervelló, al SE amb Torrelles de Llobregat, al S amb Begues, i a l’W i NW amb Olesa de Bonesvalls i Subirats respectivament ambdós de la comarca del Garraf És situat a les serres d’Ordal del massís de Garraf, a la capçalera de la riera de Cervelló, anomenada aquí riera de Vallirana A més d’aquesta vall el municipi comprèn la vall d’Arús, dita antigament d’Esparreguera, solcada per una riera tributària de la de Cervelló que es forma sota la penya del Moro, també dit marge del Moro 467 m al límit amb Begues i Torrelles de Llobregat La…

Situació i presentació Forma una conurbació urbana amb els municipis de Sant Joan Despí S, Sant Feliu de Llobregat W i Esplugues de Llobregat E També a l’E i al N el terme confronta amb el de Barcelona La capçalera del terme, a la part de tramuntana, la forma la serra de Vallvidrera la divisòria passa pel coll de Can Cuiàs, pel collet de l’Espinagosa i pel turó d’en Corts o Puig Aguilar, de 387 m d’altitud El terme forma una vall la vall de Vercio , com és documentada el 1011 arrecerada dels vents del nord, les aigües de la qual, a través de petits torrents com el Torrentbò, el torrent de Can…