Resultats de la cerca
Es mostren 18011 resultats
àcid tiocarboxílic
Química
Denominació genèrica dels àcids carboxílics en què un àtom d’oxigen o tots dos han estat substituïts per àtoms de sofre.
D’acord amb el nombre d’àtoms presents en la molècula, s’anomenen àcids monotiocarboxílics o àcids ditiocarboxílics Els àcids monotiocarboxílics són composts d’olor molt desagradable que es descomponen lentament en l’aire Hom els prepara per tractament d’un àcid carboxílic amb pentasulfur de difòsfor Els àcids monotiocarboxílics presenten tautomeria, i existeixen les dues formes possibles pel que fa a l’enllaç carboni-sofre si bé en la majoria de les seves reaccions es comporten com si continguessin l’àtom de sofre unit al de carboni mitjançant un enllaç simple Pel que fa als àcids…
ritu bizantí
Cristianisme
Forma de la celebració cultual pròpia de l’església de Constantinoble i de les esglésies que d’ella l’han rebuda.
Per l’origen pertany a la branca antioquina, però als elements procedents d’Antioquia se n'ajunten d’altres, propis de la regió de Capadòcia Heretà molts elements i estructures de l’antiga litúrgia de Jerusalem, però, alhora, les seves pròpies tradicions i usances acabaren dominant les altres El ritu bizantí actual és el resultat de la fusió dels elements constantinopolitans Typikón de la Gran Església, sigui catedralicis o monàstics, i dels elements palestinencs, procedents, sobretot, de la laura de Sant Saba, prop de Jerusalem Typikón de Sant Saba És el més estès dels ritus cristians d’…
acíclic | acíclica
Geomorfologia
Dit del procés geomorfològic que han sofert les zones de la superfície terrestre on no són perceptibles els cicles d’erosió.
casi
Patologia humana
Substància semblant al casi de la llet en què es transformen sovint els teixits que han estat necrosats per la tuberculosi.
inversió sexual
Psicologia
Comportament de l’individu que refusa com a propis els papers que han estat assignats per la societat al seu sexe.
Expressió molt més cultural i literària que científica, és emprada com a sinònim d'homosexualitat, transsexualitat i transvestisme
brunyiment
Tecnologia
Operació destinada a allisar i abrillantar una superfície metàl·lica, a la qual són sotmeses les peces que han de tenir una elevada precisió superficial o que han d’ésser resistents a l’oxidació, al desgast per fregament (coixinets de bancada, bieles de motor d’explosió, etc).
El brunyiment a mà és efectuat amb el brunyidor, i el mecànic amb la brunyidora
Diatessaron
Música
Conjunt vocal i instrumental català que es presentà com a conjunt especialitzat el 1978.
Els seus membres Lluís Casso, Mireia Hernàndez, Jordi Argelaga i Clara Hernàndez han dedicat la seva tasca a la difusió i l’estudi de la música dels segles XVII i XVIII, i puntualment han centrat l’activitat a l’entorn d’autors catalans Han treballat especialment l’art de la improvisació i l’ornamentació, amb instruments originals, i sovint hi han incorporat especialistes convidats Han realitzat diversos enregistraments i actuat als principals festivals de música, tant nacionals com de l’estranger, on han obtingut…
la Decadència
Nom amb què els historiadors de la literatura catalana han designat el període comprès entre la fi de l’edat mitjana i la Renaixença, el qual es caracteritza per una notable minva en l’ús literari del català i per la mediocritat estètica de les obres que s’hi produïren.
En un principi Pers i Ramona, el 1857, hom situava el començament de la Decadència entorn del 1600 després, el límit inicial fou fixat entorn del 1500, coincidint aproximadament amb la mort de Roís de Corella Quant a l’aspecte ligüisticoliterari, la penetració del castellà als Països Catalans és anterior al 1500, bé que a partir dels primers decennis del segle XVI s’accentuà també el llatí, revifat per l’humanisme del Renaixement, s’hi presenta com a idioma competitiu Tot i que mai no deixà d’haver-hi una literatura en català, és evident que el català deixà d’ésser la llengua predominant en…
Melussa
Nom d’una illa pròxima a Ibèria, segons Hecateu, que els historiadors moderns han identificat, uns amb Menorca i altres amb Mallorca.
partició hereditària
Dret civil
Acció de dividir l’herència entre les persones que han d’heretar-la, sia per llei o per disposició d’última voluntat.
Pot ésser amistosa , quan són els hereus que de comú acord procedeixen a partir, o judicial , quan, no havent-hi acord entre els hereus, la practica el jutge Provoca l’extinció de la comunitat hereditària
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina