Resultats de la cerca

Estudià música a Colònia i debutà com a Ludovico Otello a Aquisgrà, on romangué del 1961 al 1963 El 1970 entrà a formar part de la companyia de l’Òpera d’Hamburg El 1972, després del seu triomf al Teatro alla Scala en el paper d’Osmin El rapte del serrall , inicià una brillant carrera internacional que el dugué a Múnic, Viena, París, Salzburg i Bayreuth Especialitzat en el gran repertori alemany, representà els papers de Sarastro La flauta màgica , Osmin, Rei Marke Tristany i Isolda i Pogner Els mestres cantaires de Nuremberg , papers en els quals fou considerat un intèrpret…

D’infant aprengué a tocar l’acordió i a disset anys s’inicià en l’harmònica cromàtica i, més tard, en la guitarra El 1950 feu una gira europea amb Benny Goodman i l’any següent emigrà als Estats Units Després de formar part del quintet de George Shearing 1953-59, desenvolupà una carrera en solitari El 1961 enregistrà Bluesette , la seva composició més famosa, tocant la guitarra i xiulant En altres ocasions feu enregistraments tocant l’harmònica El seu treball més conegut en aquest sentit és la intervenció en la banda sonora de la pellícula Midnight Cowboy J Schlesinger 1969 A partir dels anys…

Prengué el nom artístic del seu marit, Pep Rebull Militant del POUM , durant la Guerra Civil fou infermera voluntària Posteriorment, s’exilià a França, on collaborà amb la Resistència francesa durant la Segona Guerra Mundial Establerta a Banyuls de la Marenda, es dedicà a diverses activitats culturals, com ara la cançó Compromesa en el moviment de la Nova Cançó , el 1969 publicà el seu primer disc, Teresa Rebull Aparegué també en alguns programes de la televisió francesa La seva activitat s’orientà preferentment a la interpretació de poemes musicats de poetes catalans i també d’obres…

S'inicià com a líder del grup Nosaltres 1969-1972 El 1973 actuà per primera vegada en públic, i després d'editar dos discos senzills, el 1975 publicà el seu primer elapé, És tard El seguiren Viure 1977, Barcelona ciutat gris 1980 i Inesperat 1984 El 1998 retornà al panorama musical amb la publicació del disc Planeta sileci Posteriorment ha editat De vacances 2000, Joies robades 2002, Només han passat cinquanta anys 2004, De profundis 2006, Duets 2007, La vida al sol 2008, Auteclàssic 2009,  cançons de Luis Eduardo Aute en català,   Em declaro innocent 2011, l'antologia Piano, piano 2012 i…

De formació autodidàctica, debutà quan era un adolescent El 1928 es traslladà a Nova York i l’any següent entrà en l’orquestra de Duke Ellington com a substitut de Bubber Miley Deixà Ellington el 1940 i tocà durant un any en l’orquestra de Benny Goodman El 1941 formà la seva pròpia banda, en la qual tocaren personatges com Bud Powell i Charlie Parker i que es dissolgué al principi dels anys cinquanta El 1962 tornà a l’orquestra d’Ellington, on romangué fins el 1975 Williams fou un intèrpret de gran força expressiva Bàsicament inspirat en Louis Armstrong, emprà i desenvolupà els…

Començà els estudis musicals al Conservatori d’Irkutsk El 1959 es matriculà a l’Escola Central de Música de Moscou i més tard continuà la seva formació al conservatori de la ciutat, on es graduà l’any 1970 El 1966 obtingué el primer premi del Concurs Internacional de Piano Cajkovskij, cosa que li obrí les portes de les principals sales de concerts europees i nord-americanes L’any següent debutà a Londres amb la Royal Philharmonic Orchestra Considerat un intèrpret excellent del repertori del segle XIX, té un estil en què s’evidencien algunes de les característiques emblemàtiques…

Entre el 1942 i el 1948 estudià al Conservatori de Praga, tasca que simultaniejà amb la seva formació a l’Acadèmia de les Arts de la mateixa ciutat 1946-50 Estudià flauta i direcció d’orquestra i durant la Segona Guerra Mundial fou flautista de l’Orquestra de la Gewandhaus de Leipzig El 1948 debutà com a director i tres anys més tard fundà el conjunt Ars Rediviva de Praga, especialitzat en el repertori clàssic i barroc Munclinger combinà la seva tasca de director i la de flautista com a membre integrant del Quintet de Vent de Praga Especialitzat en la recuperació d’autors poc coneguts, fou un…

Installat a Barcelona des de la infantesa, estudià al Conservatori Municipal d’aquesta ciutat Es perfeccionà amb Narciso Yepes i adoptà la guitarra de deu cordes S’interessà particularment per la música antiga, però el seu repertori inclou també obres contemporànies Ha participat en nombrosos concerts a Europa, Àsia i Amèrica Fou l’intèrpret del Concierto de Aranjuez en el concert celebrat amb l’Orquestra Nacional d’Espanya amb motiu del 80è aniversari del compositor, Joaquín Rodrigo El 1980 estrenà a Praga el Concierto Eco , de Tomás Marco, amb l’Orquestra de la Ràdio de Praga…

Fou deixeble de Heissler al Conservatori de Viena El 1879 debutà a la Gewandhaus de Leipzig i dos anys després fou contractat com a primer violí de la Filharmònica de Viena, on romangué fins el 1938, any en què abandonà Àustria a conseqüència de l’annexió alemanya i fixà la seva residència a Londres Amb el seu germà, el violoncellista Eduard Rosé, Julios Egghard i Anton Loh, el 1882 fundà el cèlebre Quartet Rosé, protagonista de gires de concerts arreu del món i d’alguns enregistraments discogràfics Fou també violí concertino de l’orquestra del Festival de Bayreuth a partir del 1888 Exercí la…

Estudià al Conservatori de Viena i al Conservatori de Música de París, on fou deixeble de M Marsick i F Kreisler La seva primera aparició en públic tingué lloc a la capital austríaca l’any 1895 En pocs anys aconseguí molta fama en les seves gires de concerts per Europa i Amèrica, com a solista i com a membre del trio que formà amb H Becker, violoncellista, i Arthur Schnabel, pianista Fou professor dels conservatoris de Bucarest, Amsterdam i Berlín, i durants alguns anys, de l’Institut Curtis de Filadèlfia Adquirí molta fama com a intèrpret d’obres del repertori alemany, però…