Resultats de la cerca
Es mostren 1603 resultats
Miscel·lània Penedesenca
Historiografia catalana
Revista editada per l’Institut d’Estudis Penedesencs creada l’any 1978.
De periodicitat anual, rep l’ajut de l’Obra Cultural de la Caixa d’Estalvis del Penedès La publicació recull treballs i investigacions de temàtica diversa, entre els quals predominen els relatius als arxius, inventaris i fonts documentals, i també s’hi afirma una voluntat d’estudi intercomarcal, sobretot dins l’àmbit del Penedès històric Alt i Baix Penedès i el Garraf Entre els anys 1986 i 1987 s’engegà una nova etapa certificada per un nou disseny Entre els seus collaboradors habituals destaquen Antoni Massanell, Albert Virella, Josep Gracia, Pere Mestre, Ramon Arnabat, Miquel…
Vicent Fontavella i González
Historiografia catalana
Geògraf.
Estudià filosofia i lletres a la Universitat de València, i posteriorment en fou professor Impartí també la docència a la Universitat de Saragossa Les seves investigacions se centraren en temes relacionats amb la geografia i la història econòmica valencianes, i en destaquen els treballs sobre l’evolució dels conreus a les hortes del País Valencià i sobre la producció i comerç del safrà al mateix àmbit geogràfic Edità 1943 Conquista del Itza en la Nueva España edició original del 1714, d’Eduardo Sanz y Escartín, conde de Lizarraga, i el 1952 publicà La huerta de Gandía , una…
Jordi Desola Alà

Jordi Desola Alà
Arxiu J. Desola
Ball esportiu
Metge especialista en medicina interna, medicina del treball, i medicina de l’educació física i l’esport.
Instructor de busseig i pilot d’aviació general, s’especialitzà en l’estudi de l’activitat física en hipòxia i hiperòxia en l’aviació i el medi subaquàtic Des del 1978 és director del departament mèdic del Centre de Recuperació i d’Investigacions Submarines CRIS i de la unitat de terapèutica hiperbàrica CRIS-UTH Fou president de la Societat Catalana de Medicina Aeroespacial, Subaquàtica i Ambiental 1986-98 Ha impartit cursos de medicina subaquàtica i hiperbàrica des del 1980 i és director del màster en medicina subaquàtica i hiperbàrica de la Universitat de Barcelona des del 1997
Vaticà 2010
Estat
El Vaticà va haver de carregar amb el creixement exponencial, arreu del món, de denúncies i investigacions judicials arran dels casos d’abusos sexuals a menors en el si de l’Església catòlica, fins al punt que el Tribunal Suprem dels Estats Units va rebutjar la sollicitud d’immunitat davant les reclamacions civils que se suscitin per aquests casos D’altra banda, Joseph Ratzinger va viatjar a diversos indrets del món, on va fer algunes declaracions provocadores, com ara catalogar de laïcisme agressiu la política religiosa del Govern espanyol durant la seva visita a Santiago de…
Boris Rosing
Física
Físic rus.
Estudià a Peterburg i fou professor de diversos centres acadèmics 1894-1918 i 1924-31 Féu investigacions en diversos centres de Leningrad 1924-28 i 1928-31 i d’Arkhangel’sk 1931-33 Estudià els cossos ferromagnètics, i des del 1897 treballà en la transmissió elèctrica a distància El 1907 proposà la utilització del tub de raigs catòdics per a la reproducció d’imatges de televisió amb aquest aparell aconseguí la transmissió de figures geomètriques simples i la reproducció d’aquestes sobre la pantalla del tub proposà també un sistema de sincronització forçada per a la transmissió i…
Alessandro Volta
Alessandro Volta
© Fototeca.cat
Física
Físic italià.
S’ocupà especialment en el camp de l’electricitat, on feu recerques notables i importants Inventà l’ electròfor 1775 i l’ electroscopi 1782 i feu una sèrie d’experiències destinades a posar en clar les observacions de Galvani sobre l’electricitat animal Enuncià la seva teoria sobre les tensions en els metalls, els quals ordenà segons una sèrie determinada L’any 1800, com a resultat de les seves investigacions, donà a conèixer la primera pila elèctrica, que hom anomenà voltaica i que fou una veritable revolució científica Estudià els gasos dels pantans i ideà l’ eudiòmetre
Friedrich Adolf Trendelenburg
Filosofia
Filòsof alemany.
Professor a la Universitat de Berlín des del 1833 Reaccionà contra l’idealisme i el mètode dialèctic del seu mestre Hegel, i trobà en Aristòtil el model d’una filosofia rigorosament científica, a l’estudi de la qual dedicà molts treballs de gran vàlua, recollits a Historische Beiträge zur Philosophie ‘Contribució històrica a la filosofia’, 1847-67 Tot inspirant-se, fonamentalment, en la idea aristotèlica de la finalitat còsmica, elaborà un sistema propi que exposà, sobretot, a Logische Untersuchungen , ‘Investigacions lògiques’, 1840, segons el qual tant el món com la societat…
Hippolyte-Adolphe Taine
Hippolyte-Adolphe Taine
© Fototeca.cat
Filosofia
Literatura francesa
Pensador i escriptor francès.
Estudià a París i professà a Nevers, Poitiers i, des del 1864, a París De tendència positivista i alhora determinista, la seva posició filosòfica comporta una explicació de la història a partir de lleis equivalents a les de les ciències de la natura les seves investigacions se centraren en l’àmbit cultural i en la seva morfologia Entre les seves obres més específicament filosòfiques destaquen Le positivisme anglais 1864, Philosophie de l’art 1865-69 i De l’intelligence 1870 És autor també de diverses obres d’història com Les origines de la France contemporaine , 1876-93 i d’…
Jeroni Forteza i Bover
Metge.
Cursà estudis de medicina a la Universitat de València, on es doctorà Del 1941 al 1960 fou cap del laboratori de patologia mèdica de la facultat de medicina de València Fou també director i fundador de diverses institucions mèdiques, com ara el laboratori de citogenètica del Consejo Superior de Investigaciones Científicas i l’Institut d’Investigacions Citològiques de la Caixa d’Estalvis de València Obtingué diversos premis, entre els quals el premi Cerdà Reig, de la diputació de València Publicà un Atlas of Blood Citology 1964 i també un gran nombre de treballs sobre citogenètica…
Jean Charcot
Geografia
Explorador francès, fill de Jean Martin Charcot.
Estudià i exercí la carrera de medicina Dirigí dues expedicions de l’Antàrtic —la primera 1903-05 amb el vaixell “Français”, i la segona 1908-10 amb el “Pourquoi pas"—, en les quals completà la cartografia des de l’arxipèlag de Palmer fins a l’illa Charcot a la qual donà el nom i dugué a terme interessants treballs oceanogràfics Continuà les seves investigacions, especialment sobre el plàncton, a Grenlàndia, l’Atlàntic nord i també la Mediterrània Morí en naufragar el “Pourquoi pas" al Faxaflói, davant les costes d’Islàndia Publicà relacions dels seus viatges i diverses memòries…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina