Resultats de la cerca
Es mostren 4816 resultats
la Canal de Berdún
Vall d’Aragó, a les províncies d’Osca i Saragossa.
És orientada d’W a E i travessada per l’Aragó, riu que en el sector occidental, al límit amb Navarra, s’eixampla i forma el pantà de Yesa El seu centre és la vila de Berdún
Ferrutx
Història
Antiga alqueria i devesa sa Devesa de Ferrutx) del municipi d’Artà (Mallorca).
Dins el seu territori hi fou construïda la colònia de SantPere d’Artà Donà nom al cap de Ferrutx , límit oriental de la badia d’Alcúdia, que forma l’extrem septentrional de la península d’Artà
Constantina
Municipi
Municipi de la província de Sevilla, Andalusia, situat al N de Lora del Río i drenat per diversos barrancs, afluents del Guadalquivir.
La ribera de Huéznar forma en gran part el límit de ponent del terme Hi ha agricultura de secà, fonamentalment cereals i vinya, mines coure, plom, ferro i una certa activitat industrial fabricació de licors, adoberies, etc
Kimch’aek
Ciutat
Ciutat i port de la província de Hamgyŏng Septentrional, República Democràtica Popular de Corea.
Situada a l’estuari del Namdae-ch'ŏn, prop del límit amb Hamgyǒng Meridional, és un port natural, exportador de productes agrícoles, pesquers i forestals Mineria i metallúrgia del ferro i del magnesi Té un institut politècnic
Lloret
Veïnat
Veïnat del municipi de Roquetes (Baix Ebre), situat al vessant S del Caro.
El barranc de Lloret , que neix al racó dels Avellanars i forma, en part, el límit amb el terme de Mas de Barberans, és afluent, per la dreta, del barranc de Sant Antoni, tributari de l’Ebre
partides simultànies
Escacs
Partides d’escacs jugades per un sol jugador contra diversos contrincants, a cadascun dels quals correspon un tauler distint.
Acostumen a ésser encontres d’exhibició d’un campió o un gran mestre No tenen límit de temps i a tots els taulers les peces blanques són mogudes pel jugador que s’enfronta a tots els altres
Portlandià
Geologia
Tercer i darrer estatge del Malm, que descansa sobre el Kimmeridgià i sota el Berriasià.
El límit superior és dubtós per aquesta raó hom prefereix el seu equivalent oriental i de fàcies netament marines el Titonià i el Volgià L’estratotip és a les Portland Sands de l’illa de Portland Anglaterra
Sant Pere dels Forcats
Municipi
Municipi de l’Alta Cerdanya, a l’extrem est de la comarca, que pertany a la conca de la Tet.
Comprèn el sector meridional del pla de la Perxa, fins al riu de Jardó i la Tet que constitueixen el límit septentrional del terme, i la vall del riu Fred fins al cim de Cambresdases 2 711 m alt, límit meridional El sector muntanyós és boscat A la plana hom conrea cereals 16 ha, de sègol, civada, ordi i blat, 7 ha d’hortalisses i n'hi ha 142 d’ocupades per prats i farratge la ramaderia és integrada per 130 caps de bestiar boví, aprofitats per a cria i per a llet Ha adquirit importància el turisme d’estiueig i hivernal El poble 108 h agl 1982, santperencs 1 571 m alt és aturonat, dominat per…
Portell de Morella
Portell de Morella
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi dels Ports, al SW de la comarca.
El riu de la Cuba o de Sant Joan, límit occidental, el separa d’Aragó Drena també el terme la rambla de Sellumbres, límit oriental, i és accidentat pel sector muntanyós que separa ambdós rius vessants occidentals del Bovalar, roca Parda El territori, molt trencat, admet només una agricultura de secà de muntanya 1500 ha, destinada sobretot a cereals hi ha només 14 ha d’horta Les pinedes, a llevant del terme, ocupen 550 ha hi ha grans extensions de pasturatges, pobres, que aprofiten un miler de caps d’ovella Hi ha una petita indústria tèxtil La vila 234 h agl 2006, portellans 1076 m alt és al…
la Cartaginense
Província
Província romana amb capital a Cartago Nova o Cartago Espartària (Cartagena).
Comprenia la costa mediterrània de la península Ibèrica des de Sagunt, al nord on limitava amb la Tarraconense, fins al golf d’Almeria, al sud on limitava amb la Bètica, i incloïa, a l’interior, l’antic territori dels oretans fins al límit amb Lusitània, el dels carpetans fins al límit amb Gallècia i part del dels celtibers compartit amb la Tarraconense, a més fins el 385 de les Balears Fou establerta en temps de Dioclecià, el 297 o el 305 dC, damunt el convent jurídic de Cartago Nova, creat per August el 27 aC, amb l’addició de València, Sagunt, Sogorb i altres poblacions de l’antic convent…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina