Resultats de la cerca
Es mostren 2148 resultats
Miguel de Múzquiz
Història
Polític.
Comte de Gausa Fou secretari de finances després del motí de Squillace 1766 Impulsà els projectes de colonització, reforma agrària i lliure circulació de grans, l’agilitació de la contribució única 1769, la unificació d’aranzels duaners 1782, els projectes de Cabarrús sobre els vales reales i el Banco de San Carlos, inspirà les lleis de llibertat de comerç amb Amèrica 1778 i fou partidari de la indústria privada enfront de les manufactures reials
Adam Müller
Economia
Economista alemany.
Considerat el precursor de l’escola històrica Destacà la configuració de la nació i la coherència amb la seva història com a base de l’organització de l’economia, des d’un punt de vista conservador Contrari a l’escola clàssica, negà l’existència de lleis econòmiques generals Obres principals Die Elemente der Staatskunst ‘Els elements de la política’, 1809 i Versuch einer neuen Theorie des Geldes ‘Assaig sobre una nova teoria del diner’, 1816
Friedrich von Schwarzenberg
Cristianisme
Eclesiàstic austríac, germà de Felix von Schwarzenberg.
Sacerdot 1833 i bisbe de Salzburg 1836, fou fet cardenal 1842 i arquebisbe de Praga 1850 Membre de la Cambra dels Senyors d’Àustria, defensà el concordat del 1855 en la discussió de lleis sobre el matrimoni Reclamà la jurisdicció dels tribunals eclesiàstics, treta per les reformes de l’emperador Josep I En el concili I del Vaticà fou un dels caps del grup que s’oposava a la definició de la infallibilitat papal
Francesc Solanes
Literatura
Història del dret
Jurisconsult i escriptor.
Catedràtic de lleis de la Universitat de Barcelona i després oïdor de l’audiència Austriacista, s’exilià a Viena, on fou membre del Consell de Santa Clara i ocupà altres càrrecs de l’administració imperial És autor d’una biografia de l’emperador Trajà El emperador político y política de emperadores , 1700 i de Selectae iuris dissertationes circa edicta Praetorum 1730 Li és atribuïda la comèdia Duelos de amor y desdén 1694
Francesc Serra i Ginesta
Escriptura i paleografia
Història del dret
Taquígraf i advocat.
Estudià lleis a Cervera i fou advocat de l’Audiència de Barcelona 1793 Estudià taquigrafia a Madrid amb Fde PMartí i Móra, i en tornar a Barcelona 1804 proposà a la Junta de Comerç de Barcelona la creació d’una escola de taquigrafia La Junta acceptà i en obrir-la 1805 l’en nomenà director Interromput l’ensenyament durant la guerra del Francès, el reprengué el 1814 Publicà un Compendio de taquigrafía española 1831
domini ferromagnètic
Física
Cadascuna de les regions d’un sòlid ferromagnètic caracteritzades per una mateixa orientació de tots els dipols atòmics que contenen.
Aquesta orientació és deguda a dues tendències antagòniques d’una banda hi ha la tendència a l’ordenació antiparallela dels dipols veïns, és a dir, el pol nord de l’un orientat al costat del pol sud de l’altre, com a conseqüència de les lleis generals de l’electromagnetisme clàssic, i hom l’observa clarament dins qualsevol conjunt d’imants macroscòpics de l’altra, hi ha la tendència, oposada, a ordenar-se els dipols veïns segons una orientació parallela, és a dir, els pols nord dels imants continguts es reuneixen reforçant llur acció Aquesta propensió és deguda a interaccions d’…
reflexió

Trajectòria dels raigs en la reflexió
© Fototeca.cat
Física
Modificació de la trajectòria d’una partícula, d’un raig o del front d’una ona quan incideixen sobre una superfície límit del medi per on es mouen.
En el cas particular dels raigs, hom pot provar que la recta normal de la superfície reflectora, el raig incident i el reflectit són coplanaris, formant l’anomenat pla de reflexió , alhora que els angles formats per cadascun dels raigs amb la normal anomenats angle d’incidència î i angle de reflexió r són iguals Quan una ona és parcialment reflectida en una superfície, hom defineix el coeficient de reflexió R com R = I r / I i , on I i és la intensitat de l’ona incident i I r és la de l’ona reflectida En el cas particular de la reflexió d’una partícula per una superfície també es compleixen…
Johannes Kepler
Johannes Kepler
© Fototeca.cat
Astronomia
Astrònom alemany.
Estudià al seminari d’Adelberg 1584 i a la Universitat de Tübingen, on fou deixeble de Maestlin, defensor aferrissat de les idees copernicanes El 1594 fou nomenat professor de matemàtiques de l’institut de Graz, i el 1596 publicà l’obra Prodromus dissertationum mathematicarum continens mysterium cosmographicum , en la qual intentava d’explicar la força que mantenien els planetes en llur òrbita entorn del Sol, i alhora introduïa conceptes neoplatònics per explicar la geometria celeste L’any 1600, a causa de les persecucions contra els protestants, Kepler hagué d’abandonar Graz i es traslladà a…
baronia de Rocafort de Queralt
Història
Jurisdicció senyorial centrada al castell de Rocafort (Conca de Barberà) que al s XV passà, per successió, dels barons de Queralt als Centelles, comtes d’Oliva.
El 1515 fou comprada pel doctor en lleis i del reial consell Joan d’Armengol, senyor de les baronies de Vallespinosa i de Montagut Fou confirmada com a títol del regne el 1747 a Antoni d’Armengol i d’Aimeric mort el 1764, baró de Calabuig Passà per enllaç 1805 als Peguera, marquesos de Foix, que la posseïren fins el 1881 El 1930 fou rehabilitada per Ferran d’Alemany i Milà i es troba vacant des del 1954
Microsoft posa a la venda Windows 98
L’empresa de productes informàtics Microsoft treu al mercat nord-americà Windows 98, la nova versió del seu sistema operatiu El nou producte es posa a la venda sense el desplegament publicitari del seu antecessor, Windows 95, i arriba al mercat després de mesos de litigi amb l’Administració nord-americana, que ha interposat demandes contra Microsoft per violar les lleis contra el monopoli Windows 98 es comercialitzarà a Espanya a partir del 23 de juliol
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina