Resultats de la cerca

Morfologia El dragó comú Tarentola mauritanica té el cos deprimit i els dits adhesius propis dels animals lapidícoles, que li permeten grimpar per parets llises La seva coloració és força variable i canvia de molt fosca a molt clara segons la situació de l’animal A la fotografia veiem un exemplar que captura una papallona nocturna, el seu aliment predilecte Javier Andrada És un dragó robust, d’un màxim de 15 cm, la meitat dels quals corresponen a la cua Té el cap i el tronc deprimits, el cap gros i ben diferenciat del tronc i la part central particularment deprimida Les potes són…

Morfologia El gripau corredor Bufo calamita és una mica més petit i menys berrugós que el gripau comú Bufo bufo així mateix, les glàndules paròtides són paralleles, l’ull és daurat i sol presentar una línia vertebral groga Josep M Barres Aquest gripau presenta la morfologia típica, arriba als 70 o 80 mm de longitud, i és de tronc prou robust Té el cap més estret i el musell curt i rom, les glàndules paròtides prominents i paralleles l’ull és groc verdós o entre daurat i argentat, i el timpà, petit, quasi indistint Els tubercles subarticulars són dobles hi ha dos tubercles metatarsians a…

Morfologia El tritó jaspiat Triturus marmoratus presenta una coloració característica en verd sobre fons negre, que és especialment conspícua durant el període reproductor Durant aquest, la femella a dalt no presenta cresta dorsicaudal sinó una línia vertebral taronja, mentre que el mascle a baix mostra un desenvolupament espectacular de la cresta i una línia longitudinal nacrada als costats de la cua Javier Andrada i Jordi Muntaner Aquest tritó és relativament gran, de 12 a 14 cm de longitud total, de tronc relativament robust, de secció arrodonida, i de cap tan llarg com ample, amb el…

Situació Façana de ponent de l’església, amb la porta molt descentrada segurament a causa del desnivell del sòl ECSA-M Cirera L’església parroquial de la Mare de Déu del Remei es troba a la part més meridional del nucli antic del poble d’Ossó de Sió, el qual és situat al cim d’un turó, al marge dret del riu Sió Mapa 34-14 361 Situació 31TCG471244 Per a arribar-hi des de Cervera, cal seguir la carretera L-303 que mena a Agramunt, i poc després de Bellver de Sió s’ha d’agafar un trencall a mà dreta que en uns 500 metres porta directament al nucli antic d’Ossó de Sió, on hi ha l’església JNB…

Situació Castell que conserva bàsicament la torre mestra i murs dels dos recintes que l’envoltaven V Buron La torre i les importants restes de fortificacions són situades al cim d’un turó, al nord de la ciutat de Girona, al costat de la carretera de Banyoles Venint de Girona, cal agafar la carretera de Banyoles Passada l’autopista, hom pot veure ja restes del castell a mà esquerra Una pista porta fins al costat de la torre mestra Mapa L39-12296 Situació 31TDG849536 JBM Història Partint de les fonts escrites, tradicionalment es datà aquest castell al segle XIII, anterior al 1285, any en què el…

Situació Una vista de l’exterior de l’església G Orriols L’església de Sant Pere al Puig es troba dintre el terme de Sora, en un turó al vessant del costat esquerre de la riera de Cussons Té una situació molt bonica, a l’extrem de la carena que domina la vall fins a Sant Quirze Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 294-M781 x 32,9 —y 61,1 31 tdg 329611 Tot i trobar-se dintre el terme municipal de Sora, per anar-hi cal agafar la carretera BP-4654 de Sant Quirze de Besora a Berga, i després el primer trencall que…

Situació Capitell que sosté un arc que comunica la sagristia amb l’església ECSA - FX Mingorance L’església parroquial de Sant Pere es troba dins el poble de la Gornal, al qual s’accedeix per la carretera N-340, un cop passada la població de l’Arboç SLIS Mapa 35-17447 Situació 31TCF821682 Història El topònim Guarnal s’esmenta per primera vegada l’any 1062 Hom ha relacionat aquest temple amb l’església de Guarnad , que juntament amb d’altres esglésies penedesenques apareixen com a subjectes a la canònica de Solsona l’any 1163 Així mateix, en una relació d’esglésies dependents de Santa Maria de…

Situació Capçalera d’aquest petit temple avui abandonat ECSA - I Companys La capella de Sant Miquel del Pla de Manlleu es troba a la part de llevant del terme municipal, al sud-oest del petit nucli del Pla de Manlleu Mapa 35-16419 Situació 31TCF741805 Per a arribar al poble del Pla de Manlleu cal agafar la carretera TV-2443, que surt de Vila-rodona i passa per Can Ferrer i Aiguaviva Baix Penedès Des del petit nucli del Pla de Manlleu cal seguir un camí forestal que mena a la capella, totalment envoltada de pins al costat dels camps conreats de vinya de Cal Rubí i amb la porta d’accés al peu…

Una panoràmica amb l’església enmig del paisatge J M Melció L’església Sant Miquel de Montella o de Sant Miquel de Monteia es troba en plena zona muntanyosa i encinglerada, més a migdia dels cingles d’Entreperes, damunt els cingles de Montella, sota els vessants orientals del puig de la Calma, al sector oriental que separa les valls de les rieres de Llierca i de Borró Mapa 257M781 Situació 31TDG712796 Hom hi pot arribar per la carretera d’Argelaguer a Tortellà, localitat aquesta abans d’arribar a la qual cal seguir la carretera que va a Sales de Llierca, tot vorejant el petit pujol que és…

Descripció arqueològica Placa i sivella de cinturó, un anell i tres braçalets que havien format part de l’aixovar d’una tomba d’aquesta villa Arxiu fotogràfic del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona - A Saludes El 1995 es localitzà un conjunt de peces de bronze en un enterrament de la villa romana de la Llosa Cambrils, Baix Camp La intervenció arqueològica fou dirigida per E Ramon i J Menchón, i organitzada per l’Ajuntament de Cambrils, el Servei d’Arqueologia i la Secretaria General de Joventut de la Generalitat de Catalunya Actualment, aquest conjunt de bronzes es conserva al Museu…