Situació
Una vista de l’exterior de l’església.
G. Orriols
L’església de Sant Pere al Puig es troba dintre el terme de Sora, en un turó al vessant del costat esquerre de la riera de Cussons. Té una situació molt bonica, a l’extrem de la carena que domina la vall fins a Sant Quirze. Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 294-M781: x 32,9 —y 61,1 (31 tdg 329611).
Tot i trobar-se dintre el terme municipal de Sora, per anar-hi cal agafar la carretera BP-4654 de Sant Quirze de Besora a Berga, i després el primer trencall que hi ha a mà dreta, en direcció a tramuntana, un cop passat el quilòmetre 3. L’església és molt a la vora d’una masia habitada. No cal pas demanar la clau, puix que l’edifici es troba ensorrat. (GOP)
Història
Aquesta església es trobava dins l’antic terme de Sora, a la vall de Cussons. Les funcions que se li coneixen és la de sufragània de Sant Pere de Sora.
El terme de Sora apareix per primera vegada esmentat en la documentació l’any 906, quan en el concili de Sant Tiberi d’Agde, els pares conciliars confirmaren al monestir de Sant Joan de les Abadesses els seus béns, entre els quals hi havia el de Sora amb els seus confins (Saura cum finibus suis). En l’acta de consagració del 960 de l’església parroquial de Sant Pere de Sora, no apareix com a sufragània l’església de Sant Pere al Puig, per tal com segurament no devia estar encara en funcionament, la qual cosa fa que les seves primeres notícies no es trobin fins el 1120.
L’església, encara que tingués funcions de sufragània, no tenia reserva del Santíssim ni fonts baptismals; únicament disposava de cementiri que servia també per a l’altra sufragània de Sant Pere al Pla. El culte no tingué una continuïtat gaire esplendorosa; així, els segles XV i XVI els bisbes vigatans en les seves visites pastorals hagueren de donar algunes disposicions sobre aquest punt. El segle XVII, en créixer la població, es produí un revifament. El vicari hi celebrava missa cada diumenge fins a l’arranjament parroquial de l’any 1867, a partir del qual el servei parroquial fou més esporàdic.
L’edifici antic només sofrí unes refeccions a la façana, amb una porta rectangular, una finestreta i un campanar d’espadanya; el segle XVIII li fou afegida una petita sagristia.
El culte de l’església finí l’any 1936. Però el fet més greu per a la conservació de l’edifici fou la utilització de les seves teules per a reparar la teulada de l’església parroquial, la qual cosa ha fet que de manera irreparable s’ensorrés la volta. Aquest estat llastimós és el que té en l’actualitat. (APF-ABC)
Església
Planta, a escala 1:200, de l’església, molt petita, amb una simple nau rematada amb un absis, amb la façana a ponent i un campanar d’espadanya.
G. Orriols
L’església és un edifici molt petit que consta d’una sola nau amb un absis semicircular a l’extrem de llevant, el qual s’obre a la nau mitjançant un simple plec.
L’edifici té adossat un cos de construcció destinat a sagristia al costat de migjorn. Naturalment, aquesta sagristia és posterior, i és coberta amb volta de canó.
La construcció romànica és ben patent, malgrat que la volta és totalment esfondrada. Tal com s’ha apuntat, l’absis és de planta semicircular; al seu centre té una finestra de doble esqueixada, de mides i proporcions similars a les que trobem a la que hi ha mig tapada al mur de migjorn de la nau.
La superfície de l’absis és llisa, sense arcuacions ni lesenes, i el seu aparell ha estat fet amb blocs de pedra de mides mitjanes i no gaire regulars, però molt ben carejats, acuradament col·locats amb un gran ordre i agafats amb un morter, a simple vista molt ric en calç.
La porta actual, situada al costat de ponent, no és pas l’original; la seva llinda té gravada la data de 1720, època en la qual possiblement fou construïda també la sagristia i hom dugué a terme les decoracions interiors que encara hom pot veure als murs de l’església (cornises, pintures, etc.), lògicament en molt mal estat, a causa de la situació de ruïna i abandonament en què es troba l’edifici.
Entre el mur de migjorn i el marge immediat que conforma el turó on s’assenta l’església, hom pot veure a l’aire lliure restes humanes, la qual cosa indica l’existència d’un antic cementiri.
Aquesta església té les característiques constructives del segle XII, resoltes segons els mètodes rurals que tant abunden en aquesta mena d’edificis rústics d’època romànica.
Les seves dimensions reduïdes (fa 6 m de llarg per 4 d’ample, aproximadament) poden donar una idea del que foren molts d’aquests temples parroquials, existents en diversos llocs i que més tard foren esfondrats per donar Hoc a temples més espaiosos. (GOP)
Bibliografia
- Eduard Junyent: Itinerario histórico de las parroquias del Obispado, “Hoja Parroquial”, Vic 25 d’agost de 1946.
- Antoni Pladevall: La parròquia de Sant Pere de Sora, “Ausa”, vol. VI (1968-71), pàg. 73. (DAG)