Resultats de la cerca
Es mostren 1321 resultats
guerres angloholandeses
Història
Guerres que tingueren lloc entre Anglaterra i Holanda a la segona meitat del s XVII, provocades declaradament per motivacions econòmiques: la rivalitat comercial dels dos països bel·ligerants.
Tingueren un caràcter predominantment naval i colonial La primera guerra 1652-54 fou provocada per la promulgació de la Navigation Act 1651 per part d’Anglaterra i representà una derrota per a Holanda, que hagué de signar un tractat a Westminster Però els holandesos, sota el govern del pensionari Johan de Witt, reconstruïren llur flota i el comerç holandès tornà a la seva antiga esplendor La segona guerra 1665-67 tingué per origen l’ocupació 1664 de certes colònies de la Companyia Holandesa de les Índies Occidentals per la Companyia Anglesa Després d’importants accions navals, com la batalla…
Alfons VIII de Castella
Història
Rei de Castella (1158-1214).
Fill de Sanç III i de Blanca de Navarra Assumí el poder als 14 anys, després d’una minoritat pertorbada per la guerra entre els Castro i els Lara Durant uns setze anys mantingué excellents relacions amb Alfons I de Catalunya, amb el qual concertà nombrosos tractats, entre els quals destaca el de tractat de Cazola 1179 sobre delimitació de les respectives zones de reconquesta el rei català intervingué en les lluites d’Alfons VIII contra Sanç VI de Navarra i en la conquesta de Conca 1177 Després s’inicià un distanciament d’Alfons I, que arribà a signar el pacte d’Osca 1191 dirigit…
Ferran I
Història
Emperador romanogermànic i arxiduc d’Àustria (1558-64).
Rei de Romans 1531 i de Germània 1556 Segon fill de Felip I de Castella i de Joana I de Castella i de Catalunya-Aragó, passà la infantesa al costat de l’avi matern, Ferran II el Catòlic, i més tard, a Flandes, completà la seva educació en un ambient erasmista Per cessió del seu germà, l’emperador Carles V, des del 1521-1522, governà els dominis patrimonials dels Habsburg Alta Àustria i Baixa Àustria, Estíria, Caríntia, Carniola, Tirol, Württemberg i Sundgau, i el 1527, com a espòs de la reina Anna d’Hongria i Bohèmia, fou designat per a regir ambdós estats A Hongria hagué de combatre Joan…
Bonaventura Cotxet i Obrer
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic.
Pertanyent a una antiga nissaga d’Er, abraçà la causa tradicionalista i fou ordenat sacerdot el 1815 Fou successivament capellà a Rigardà, Arles, Elna i Trullars Rector de Montlluís 1823-25, des d’aquest any fins el 1832 exercí de capellà castrense de les partides antiliberals durant la guerra dels Malcontents Nomenat cavaller de l’orde del Sant Sepulcre, el 1928 participà també en l’expedició francesa a la guerra d’independència de Grècia campanya de Morea Nomenat rector d’Enveig el 1832 i d’Er el 1834, donà suport actiu des d’aquesta parròquia als carlins durant la primera i la segona …
Guillem de Montcada
Història
Senyor de la baronia de Fraga (Guillem II de Montcada).
Fill de Ramon III de Montcada i de Teresa, casat de primer amb Beatriu de Ventimiglia i després poc abans del 1303 amb Teresa d’Ayerbe, cosina segona seva Fou senescal de Catalunya 1300 a la mort del seu parent Pere II de Montcada El 1295 era governador de Mallorca, que en compliment de la pau d’Anagni lliurà a Jaume II de Mallorca El 1292 lliurà Tortosa als templers, però el 1293 cedí a Jaume II de Catalunya-Aragó el terç que hi posseïa, i rebé en canvi els castells de Saidí i Vallobar, i el 1310, Almedíxer El 1311, a la cort de Saragossa, fou rebutjat pels aragonesos com a baró d’Aragó pel…
Violant d’Aragó
Història
Reina de Castella i Lleó.
Filla gran del rei Jaume I de Catalunya-Aragó i de Violant d’Hongria El 1238 es trobava amb els seus pares quan Jaume I es disposava a atacar València El 1242 es convingué el seu matrimoni, que se celebrà a Valladolid 1246 o 1249, amb el futur Alfons X de Castella i Lleó Intercedí prop del seu pare perquè ajudés el seu marit contra els sarraïns A causa de la seva infecunditat Alfons X volgué repudiar-la, i arranjà el seu matrimoni amb Cristina de Noruega, però quan aquesta arribà a Castella 1253, Violant ja havia tingut una filla Berenguera, que fou la primera dels deu fills que tingueren…
Maria de Luna
Història
Reina de Catalunya-Aragó.
Primera muller de Martí l’Humà , era filla de Lope de Luna, primer comte de Luna, i de Brianda de Got Heretà del seu pare el comtat de Luna i la senyoria de Sogorb El 1361 el rei Pere concretà les esposalles del seu fill segon, l’infant Martí, comte de Xèrica, amb ella, estipulant que des de vuit anys es criaria a la cort de la reina Elionor Les noces se celebraren el 1372, a Barcelona En morir, sobtadament, el seu cunyat Joan I, el maig del 1396, sense descendència masculina i trobant-se absent el seu marit a Sicília, hagué de fer-se càrrec de la successió i de la regència Afrontà, amb èxit…
Pere Margarit

Pere de Margarit
© Fototeca.cat
Història
Cavaller.
Fill i hereu del cavaller Joan Bertran de Barcelona i de Constança Margarit, senyora del Castell d’Empordà, d’una branca de l’important llinatge d’aquest nom que estigué al costat de Joan II en les lluites civils catalanes A partir del 1478 estigué vinculat a la vida cortesana, on s’inicià com a patge El 1485 entrà al servei de Ferran II Prengué part en la guerra de Granada 1490-91 Fou algutzir de la inquisició a Saragossa 1490 Es casà 1488 amb Maria Carrillo, dama d’Isabel I Acompanyà Colom en el segon viatge a Amèrica 1493, com a cap d’una de les caravelles i comandant militar…
Manfred I de Sicília
Història
Rei de Sicília (1258-66).
Fill legitimat de l’emperador Frederic II rei Frederic I de Sicília i de Bianca Lancia Estudià a París, a Bolonya i a la cort imperial Per mort del seu pare 1250 esdevingué príncep de Tàrent, comte de Tricarico, de Gravina i de Montescaglioso i regent de Sicília pel seu germà consanguini, el rei Conrad I Conrad IV, rei de Romans Després d’uns anys agitats i de la mort d’aquest 1254, havent fet córrer la veu que també era mort el seu fill, Conrad II, es féu coronar a Palerm com a rei de Sicília, el 1258 Intervingué activament en les lluites i les intrigues polítiques italianes Es…
Lleó XIII

Lleo XIII
© Fototeca.cat
Cristianisme
Nom que adoptà Vincenzo Gioacchino Pecci en esdevenir papa (1878-1903).
Elegit en circumstàncies difícils per a l’Església la qüestió romana, el capitalisme i el socialisme, el cientisme, el colonialisme, les lluites entre cristians de diferents tendències polítiques, amb la seva actitud tolerant es distingí dels seus immediats antecessors Gregori XVI i Pius IX i contribuí a reconciliar els catòlics amb els governs liberals L’encíclica Cum multa 1882 desautoritzà la intransigència dels integristes a Espanya A França patrocinà el famós ralliement dels catòlics al règim republicà, en l’encíclica Au milieu des sollicitudes 1892 A Alemanya contribuí a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina