Resultats de la cerca

A mitjan s XIX hom descobrí que amb els mètodes analítics utilitzats podia arribar a assignar la mateixa fórmula estructural a més d’un compost Les teories i les regles de l’estereoquímica foren concebudes i establertes com les correccions necessàries per a evitar aquest defecte Bé que l’estereoquímica ha contribuït granment al progrés de la química orgànica i n'ha esdevingut una de les pedres angulars, la importància dels seus conceptes incideix també en el camp de la química inorgànica Constitueix un coneixement molt important per al domini de matèries que van de la química…

Després d’estudiar teologia s’inicià en matemàtiques i astronomia, i a partir dels estudis sobre el càlcul de Leibniz començà a treballar sobre sèries numèriques, que el portaren a aconseguir les primeres avaluacions asimptòtiques Proposà el problema de la catenària i, en intentar de resoldre el problema de la braquistòcrona , n'obtingué la solució amb mètodes que contenien el càlcul de variacions, que desenvolupà en l’obra Analysis Magni Problematis Isoperimetrici 1701, on inclogué la primera integració d’una equació diferencial A l' Ars conjectandi enuncià l’anomenat teorema de…

Visqué a Rússia 1727-47, on fundà una escola d’astronomia a Peterburg L’any 1747 tornà a França i fou professor de matemàtiques al Collège de France i geògraf de la marina francesa Es dedicà a l’estudi de l’astronomia solar i fou el primer a determinar les coordenades heliocèntriques de les taques solars Treballà també en l’elaboració de mètodes per a l’observació del trànsit de Mart i de Venus per davant del disc del Sol És autor de Mémoire pour servir à l’histoire et au progrès de l’astronomie, de la géographie et de la physique 1758

Experimentador notable, dedicà uns quants anys a la construcció d’un detector capaç de rebre les ones de ràdio El 1906 resolgué el problema amb la invenció del tríode —que ell anomenà audion —, que perfeccionava notablement el díode de Fleming en introduir-hi un elèctrode suplementari que permetia d’amplificar els senyals o bé de modular-los, fent possible, així, el consegüent pas de la radiotelegrafia a la radiofonia Patentà el fonofilm, que fou un dels primers mètodes emprats per tal d’incorporar una banda sonora a les pellícules de cinema Ocupà el càrrec de president de l’…

Fill d’Alva i K Gunnar Myrdal Autor de novelles i drames, destacà, però, pels seus reportatges de fort compromís polític, com ara Kulturers korsväg ‘Cruïlla de cultures’, 1960, sobre l’Afganistan, i Rapport fran kinesisk by ‘Informe sobre un poble xinès’, 1963 on, amb mètodes del treball de camp antropològic ofereix una visió detallada de la realitat social Posteriorment publicà, també, els reculls d’assaigs Skrifställning ‘Escriptura’, 1968, 1969, 1970, 1973, 1978, Ord och Avsikt ‘Paraula i intenció’, 1986, Det nya Stortyskland ‘La nova gran Alemanya’, 1993 i När Västerlandet…

Estudià medicina a Leipzig Posteriorment fou professor durant molts anys de la Universitat de Harvard, on fundà un laboratori de psicologia, disciplina en la qual fou un dels primers que utilitzà mètodes psicomètrics Com a filòsof intentà una síntesi entre la psicologia científica i la doctrina de Fichte, que el portà a postular principis a priori previs als fenòmens psicològics Entre les seves obres cal esmentar Die Willenshandlung ‘L’acció voluntària’, 1888, Der Ursprung der Sittlichkeit ‘L’origen de la moral’, 1889, Beiträge zur experimentellen Psychologie ‘Contribucions a la…

Estudià a la Universitat d’Oslo, on treballà fins el 1933 sota la direcció de Ragnar Frisch i, després d’una estada als EUA, hi fou professor de 1948 a 1979 Dedicat a l’econometria, elaborà mètodes matemàtics per a la predicció econòmica, entre els quals destaca el principi que porta el seu nom sobre la relació lineal exacta entre les dues variables d’un model econòmic de dues equacions en funció d’una tercera variable Entre les seves obres destaquen The Probability Approach in Econometrics 1944 i Study on the Theory of Economic Evolution 1954 Premi Nobel d’economia 1989

Llicenciat 1954 i doctorat 1960 a la Universitat de Barcelona, treballà al seminari matemàtic d’Hamburg i a l’institut politècnic de Zuric sobre àlgebra i geometria diferencial Des del 1955 fou professor i catedràtic 1961-98 a la Facultat de Ciència, després de Matemàtiques, de la Universitat de Barcelona, i collaborà amb Josep Teixidor en la modernització dels mètodes de l’ensenyament de la matemàtica a l’Estat espanyol, amb els cursos explicats en aquesta universitat des del 1958 Fou president de la Societat Catalana de Matemàtiques 1991-95 i membre fundador de l’Institut…

Estudià harmonia i contrapunt a Marsella i a París Introduí el mètode Wilhelm de música en una escola elemental de Barcelona ~1852 Aquest any fundà l’Orfeó Barcelonès, de més d’un centenar de cantaires, que incloïa també una escola de música que fou subvencionada per l’ajuntament El 1862 publicà la revista musical El Orfeón Español Collaborà en altres revistes Autor d’una collecció de cors per a veus soles i també d’un Stabat Mater i de les obres corals Le défilé, La prairie, La valse burlesque , etc Traduí els mètodes de solfeig de BWilhelm

Organitzats en tribus i presidits per un gran sachem, cercaven el progrés de la societat i s’oposaven als interessos dels grups aristocràtics El seu nom deriva de Tamanend, un llegendari cap indi El gran sachem Martin van Buren accedí a la presidència de la Unió 1837-41 A la segona meitat del s XIX assolí una gran influència a l’estat de Nova York, i defensà els drets dels immigrats Tanmateix, la utilització de mètodes poc democràtics i corruptes en provocà el descrèdit, i als primers decennis del s XX es consumà la seva decadència