Resultats de la cerca

Format al Brasil i nacionalitzat espanyol, jugà en el Club Natació Barcelona Guanyà tres Lligues de la divisió d’honor 2002, 2004, 2005, dues Copes del Rei 2002, 2003 i un LEN Trophy 2004 Durant el període 2002-09 jugà 110 partits internacionals amb la selecció espanyola, en què aconseguí 108 gols Participà en uns Jocs Mediterranis medalla d’or el 2001, dos Campionats d’Europa medalla de bronze el 2006, cinc Lligues Mundials medalla d’argent el 2006, una Copa del Món medalla de bronze el 2006, dos Campionats del Món medalla de bronze el 2007 i els Jocs Olímpics de Pequín 2008 La…

S’inicià al CN Masnou i, el 1994, fitxà pel CN Sant Andreu Els seus principals entrenadors han estat Jordi Labori, Toni Codina i José Antonio del Castillo Fou campió d’Europa júnior dels 200 m estils 1999 En categoria absoluta, el 2010 tenia més de vint títols de campió d’Espanya, tant en piscina llarga com en curta, i una desena de rècords estatals en les proves de 100 i 200 m estils Disputà quatre Campionats d’Europa en piscina de 50 m 2000, 2002, 2004, 2008 i tres en piscina de 25 m 1999, 2000, 2003 Participà en dos Campionats del Món 2001, 2009 i en els Jocs Olímpics de Pequín 2008, i…

S’inicià al gimnàs municipal de Cornellà i al final del 1980 s’entrenà en una universitat de Houston, als Estats Units, on fou campió universitari Participà en els Jocs Olímpics de Seül 1988 i Barcelona 1992, en sis Campionats del Món 1983, 1985, 1987, 1989, 1991, 1992 i cinc d’Europa 1986, 1988, 1989, 1990, 1992 Obtingué la medalla d’or en la general, salt, barra i anelles la de plata en terra i la de bronze en paralleles en el Campionat d’Espanya 1991 i en fou subcampió en tres ocasions 1985, 1986, 1992 Guanyà quatre medalles en els Jocs Mediterranis del 1987 i una en els del…

Membre del Club Natació Montjuïc, fou quatre vegades campió d’Espanya de primera divisió 1976-79 i una, subcampió de la Copa d’Europa 1978 i la Recopa d’Europa 1982 En el període 1970-78 fou 166 vegades internacional amb la selecció d’Espanya, en què participà en dos Jocs Mediterranis 1971, 1975, tres Campionats del Món 1973, 1975, 1978 i d’Europa 1970, 1974, 1977, i en els Jocs Olímpics de Munic 1972 Esdevingué directiu i, anys més tard, assumí la presidència de la comissió de waterpolo de la federació catalana 2007-10 i també la del CN Montjuïc 2002-11 De la federació espanyola…

Velocista, en la prova de 60 m en pista coberta fou dues vegades campió d’Espanya 1991, 1994 i tres de Catalunya 1992, 1993, 1995 També fou campió català de 100 m 1989, 1995 i de 200 m 1988, 1995 Participà en els rècords de Catalunya de 4 × 100 m 1995 i de 4 × 200 m 1988 amb el seu club, el GEiEG de Girona Fou deu vegades internacional amb la selecció espanyola Participà en un Mundial en pista coberta 1991, on igualà el rècord català de 60 m, i en un europeu a l’aire lliure 1994, on va córrer els 4 × 100 m Guanyà la medalla de plata en els 4 × 100 m dels Campionats Iberoamericans 1990 i dels…

Membre del Club Natació Barcelona En natació fou dues vegades campió de Catalunya de gran fons com a primer classificat català en la travessia del port de Barcelona 1950, 1951 i doble recordista dels 1000 i 1500 m lliure 1950, 1951 Pel que fa al waterpolo, es proclamà campió d’Espanya de primera categoria 1949, 1950, 1952, 1954, 1956 En el període 1950-56, fou trenta-tres vegades internacional amb la selecció estatal, amb la qual conquerí l’or 1951 i el bronze 1955 en els Jocs Mediterranis i el bronze en la Copa Itàlia 1953, i disputà els Campionats d’Europa 1954 i els Jocs…

Formà part del Consell de Cent, fou veguer de Barcelona 1275-99, ambaixador a Egipte 1292, a Sicília, al Marroc i a altres països mediterranis, batlle general de Catalunya 1301-03 i batlle de Barcelona 1303-06 El 1285, davant el perill d’invasió francesa, s’ocupà, per ordre de Pere II, de reforçar les muralles de la ciutat, de refer les drassanes i assumí la castellania de Montcada Anà amb les galeres de Bernat de Peratallada al nord d’Àfrica 1288, comandà les galeres que acudiren a Múrcia, en la campanya contra Castella 1296, i participà al setge d’Almeria 1309 Exposà en una…

D’entre els túrdids, la merla roquera Monticola saxatilis , a dalt, a l’esquerra, a l’estiu, és impossible de confondre amb altres pel color brunovermellós de l’abdomen i el blau del cap, ultra una taca blanca del mantell, que no és visible a l’exemplar mascle del dibuix, i que es manté en tots els plomatges i en la femella, de color marronós, molt poc vistent Els mascles de la merla blava M solitarius , a sota, a l’esquerra, són de color blau grisós, amb la cua més fosca, i a l’hivern més fosca encara El tord comú Turdus philomelos , a dalt a la dreta es diferencia de la griva T…

La gènesi dels sòls mediterranis Les condicions climàtiques mediterrànies com a factor edafogenètic es podrien sintetitzar per tenir dissolució i lixiviació febles, conseqüència de l’escàs excedent d’aigua que travessa i s’escapa del sòl i de la planta, per forts contrastos d’humitat, i per un gran potencial erosiu Un factor de formació molt característic de la conca mediterrània és l’activitat antròpica que ha actuat intensivament i extensivament des de millennis en la manipulació del sòl i la vegetació, amb efectes sovint molt importants Com a exemple paradigmàtic d’aquesta influència es…

Els fruits, les olives , són comestibles i proporcionen un excellent oli de cuina La fusta és molt apreciada en la fabricació de mobles i d’estris diversos És un arbre molt conreat a la regió mediterrània, d’on és oriünd Detall de branca d'olivera amb fruits © MC L’olivera com a símbol de la pau té origen en el colom que tornà a l’arca de Noè portant-ne un branquilló Pintat sovint en sepulcres cristians primitius, és símbol de la pau eterna Els pobles mediterranis li han atribuït sempre un valor religiós creada per Atena, amb les seves branques foren coronats els guanyadors dels…