Resultats de la cerca
Es mostren 550 resultats
Teòcrit
Literatura
Poeta bucòlic grec.
Com molts poetes del seu temps, cercà la protecció d’un monarca primer la de Hieró II de Siracusa, tema del seu idilli XVI, però, com que no aconseguí aquest ajut, s’adreçà al rei Ptolemeu d’Egipte —segurament el segon rei d’aquest nom—, atret per la fama de liberal que tenia En un poema on lloa la grandesa del monarca, Teòcrit aprofita l’avinentesa per a demanar-li protecció idilli XVII Installat a la cort d’Alexandria, féu una gran labor literària, creant un nou tipus de poesia que, més tard, transformada per Virgili, esdevingué el gènere bucòlic o pastorívol La seva obra ha arribat sota el…
música d’Igualada
Música
Música desenvolupada a Igualada (Anoia).
Els primers testimonis sobre la vila d’Igualada es remunten a l’Edat Mitjana, però, malauradament, les primeres notícies relacionades amb activitats musicals són de temps molt recents Hi ha documents que testimonien la presència de constructors d’instruments de metall a la vila durant el segle XVIII L’església de Santa Maria té l’origen en un edifici del segle XI, si bé el temple actual fou inaugurat el 1627 L’orgue que conté fou construït a mitjan segle XVIII per Antoni Boscà Durant la Guerra Civil fou traslladat al convent de les Escolàpies, convertit en sala de concerts, i posteriorment…
Cavalls cap a la fosca
Literatura catalana
Novel·la de Baltasar Porcel publicada l’any 1975.
Amb aquesta obra es consolida el mite d’Andratx com a món tancat Novella de filiació proustiana, la narració es planteja en dos temps, un de present al llarg d’una tarda de tardor que fa possible la lectura del llibre de Joaquim Santaló Contribució a les relacions de l’Orde de la Mercè , que s’acaba a les vuit del vespre, mitja hora abans que el narrador hagi de comparèixer a la cita amb una noia, Zaira, d’esplèndida joventut Durant aquestes hores, la lectura del llibre activa la imaginació i el somni del narrador, que, a través d’una sèrie de fugues, evoca de manera fragmentada…
El jardí abandonat
Literatura catalana
Obra de teatre de Santiago Rusiñol publicada el 1900, amb aplicacions musicals de Joan Gay.
Constitueix una de les peces més significatives del teatre modernista català de tendència simbolista L’autor se cenyeix a un registre eminentment decadentista, sense cap connotació costumista, a diferència del que havia fet en altres peces coetànies, com L’alegria que passa 1898 o Cigales i formigues 1901 El jardí en decadència és l’espai simbòlic de l’art en el qual habiten una marquesa cega i moribunda i la seva neta Aurora, hereva solitària d’aquest patrimoni de «plantes nobles emmalaltides pel descuit» En un breu acte únic, aquests dos personatges posen de manifest el caràcter simbòlic…
Civilitzats, tanmateix!
Literatura catalana
Obra teatral en un acte de Carles Soldevila, publicada el 1921 dins del recull Una atzagaiada i altres contes, i estrenada el 1922.
La peça aborda, de manera volgudament sintètica, trets característics de l’alta comèdia com el triangle amorós, la fidelitat a les convencions socials burgeses i el manteniment de les aparences Els personatges són tres nàufrags la muller Rosina el marit, enginyer i home pràctic Oriol, i l’amant, advocat i home mundà Eduard Tots tres són barcelonins i arriben a una illa deserta del Pacífic Eduard té la necessitat de comunicar al marit el seu amor per Rosina Oriol, ateses les circumstàncies, s’avé a parlar-ne, tot i admetre que aquesta actitud obeeix a una nova manera d’entendre la vida i les…
Rosa Maria Arquimbau i Cardil

Rosa Maria Arquimbau i Cardil
Literatura catalana
Narradora, comediògrafa i periodista.
Vida i obra S’inicià amb collaboracions a les revistes Joventut Catalana 1924-25, Flames Noves 1926-27 i La Dona Catalana 1926-29 Com a periodista establí un estil formal i directe en els seus articles per a descriure els canvis en els costums i les relacions socials que resultà innovador Fou redactora d’ Imatges 1930, La Nau 1929-31, La Publicitat 1930-11, La Rambla 1930-36, amb la secció “Film&Soda” 1930-32, L’Opinió 1932-33, amb la “Pàgina Femenina” i La Rambla de Catalunya 1936, entre d’altres Després de la Guerra Civil s’exilià a França amb el seu marit, i el 1945…
,
canèfora
Història
Noia de família noble que a l’antiga Grècia, en la processó de les Panatenees i en altres cerimònies religioses, portava al cap una cistella amb les ofrenes i els utensilis per als sacrificis.
Les canèfores inspiraren els elements arquitectònics de les cariàtides
Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries

Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries
Música
Grup de folk i teatre de les terres de l’Ebre creat l’any 1992.
Els seus membres recreen tres personatges populars de principis del segle XX que interpreten espectacles musicals basats en la tradició popular ebrenca Artur Gaya i Iglesias Tortosa, 1956 interpreta Quico el Célio , malnom de Paco Calbet, personatge inspirat en un cantant tortosí cec de principis del segle XX Francesc Pedret i Tena Tortosa, 1967 interpreta Josep Cid i Fonollosa, El Noi o Lo Noi , pigall de Quico el Célio, i Jordi Fusté i Mateu Tortosa, 1960 el Mut o Lo Mut , malnom d’Evarist Fusté, músic que els acompanya El 2002 s’afegí al grup Josep Lanau Franch com a Jaume Matamoros i…
premi Josep Pla
Literatura catalana
Premi de narrativa en llengua catalana concedit anualment, des del 1969, per l’editorial Destino.
S’entrega la nit del dia de Reis, juntament amb el premi Nadal Relació d’obres i autors guardonats 1968 Onades sobre una roca deserta , de Terenci Moix 1969 Difunts sota els ametllers en flor , de Baltasar Porcel 1970 Testament a Praga , de Tomàs i Teresa Pàmies 1971 Els alicorns , de Gabriel Janer i Manila 1972 El temps barrat , d’ Alexandre Cirici 1973 Andrea Victrix , de Llorenç Vilallonga 1974 El vel de Maia , de Marià Manent 1975 Història del Cercle Artístic de Sant Lluc , d’ Enric Jardí 1976 Contraataquen , de Carles Puig 1977 Josep Pla o la raó narrativa , de Josep M Castellet 1978 Les…
Conrad Roure i Bofill
Conrad Roure i Bofill
© Fototeca.cat
Periodisme
Teatre
Historiografia catalana
Advocat, polític, periodista, autor dramàtic i dietarista.
Vida i obra Llicenciat en dret a la Universitat de Barcelona 1863, posteriorment fou secretari del Collegi d’Advocats i membre dels Congressos Jurídics celebrats a Barcelona els anys 1881 i 1888 Ben aviat adoptà l’ideari liberal i federalista de Valentí Almirall i s’integrà en l’ambient cultural iconoclasta de la Barcelona popular de la seva joventut Amic de Frederic Soler, Pitarra , i d’Eduard Vidal i Valenciano, amb els quals collaborà en diverses obres singularment, amb el darrer, a Antany i enguany , 1864, contribuí al nou repertori teatral en llengua catalana amb peces còmiques breus,…
, ,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina