Resultats de la cerca

Treballà a Tolosa Llenguadoc i a Barcelona Dissenyà la Coronació de la Mare de Déu per a una rosassa de Santa Maria del Mar a Barcelona 1461 Dissenyà composicions per al gravador Antoni Sadurní Autor del retaule de la Mare de Déu 1462 procedent de l’antic monestir de Miralles Museu Nacional d’Art de Catalunya, d’un delicat realisme amb influències de Jaume Huguet Hom li ha atribuït el retaule major de Sant Martí de Provençals Museu Nacional d’Art de Catalunya

Era l’equivalent català del Ruedo Ibérico castellà Les publicacions s’agrupaven en quatre colleccions “Frontera oberta”, dedicada essencialment al llibre de formació i informació política “Indesinenter”, de literatura “Fets i Documents” i “Els llibres blancs” on aparegué Catalunya sota el règim franquista, del mateix J Benet Dirigida per J Benet del 1969 al 1974, cessà les activitats el 1977

S’inicià en el teatre amateur dins la secció artística del Casal de Sant Andreu, entre els anys 1956 i 1970, i és membre fundador de la companyia L’Ou Nou Teatre 1976 Al final dels anys setanta i inici dels vuitanta començà a actuar en televisió en programes infantils com ara Quitxalla i  La Cucafera , i també com a presentador Posteriorment ha esdevingut un intèrpret habitual en sèries televisives, entre les quals hi ha  Nissaga de poder 1996,  Plats bruts 1999-2004, Hospital Central 2002-04,  El cor de la ciutat 2004-05,  Ventdelplà  2005-10, Isabel 2012-13, Cuéntame cómo pasó 2013-14 i…

El primer, Joan Muntaner , es formà a Roma i exercí de decorador i de daurador Un fill seu, Joan Muntaner i Upe Roma 1716 — Madrid 1774, pintor i escultor acadèmic supernumerari de San Fernando, és el pare del membre més important, Joan Muntaner i Cladera — 1802 aquest pintà els retrats dels personatges mallorquins més coneguts del seu temps el Cardenal Despuig , el Marquès de la Romana , el Bisbe Rubió , etc féu també pintura religiosa, com L’aparició de Sant Miquel a Roma i La Concepció de les Caputxines de Palma es caracteritzà pels colors brillants i els celatges generalitzats per la…

Els principals membres en són els germans Diego Arruda Évora — 1531 i Francisco Arruda Évora — 1547, que collaboraren freqüentment Del primer sobresurten la nau i la sagristia del convent de Cristo de Thomar 1510-13, on destaquen les finestres, típica mostra de l’art manuelí pels mateixos anys, tots dos feren un viatge al Marroc, on construïren diverses fortificacions i reberen influències de l’art autòcton Francisco retornà del Marroc el 1515 per dirigir, a Lisboa, la construcció de la torre de Belém fins el 1519 Aquest any s’establiren a Évora, on exerciren càrrecs arquitectònics…

Influït pels nous corrents artístics portats per Conrad Rudolf i Ferdinando Galli, executà sumptuosos retaules Sant Ramon del Portell el major de Santa Clara, de Vic etc Treballà 1726 en el model de l’urna de sant Bernat Calbó Vic, que executà l’argenter Joan Matons, i a l’avantcapella del Roser, del convent de Santa Caterina de Barcelona feu el grup escultòric de la Caritat façana de l’Hospital de la Santa Creu, Barcelona, la Pietat —de gran realisme— per a la parròquia de Tàrrega, la imatge titular de la façana de Sant Miquel del Port, de Barcelona 1754, etc El 1757 acabà el retaule major…

Fill de Rafael Casanova i Solà, propietari rural, natural de Moià, i de Maria Comes i Sors, nascuda a Granollers El pare ocupà diferents càrrecs a la seva vila nadiua cap del sometent, conseller, sotsveguer i, finalment, batlle Rafael Casanova cursà estudis de filosofia i dret civil i canònic a la Universitat de Barcelona, on obtingué la titulació de doctor Essent resident a la Ciutat Comtal, es casà, el dia 22 de juliol de 1696, amb Maria Bosch i Barba, filla d’una casa benestant de Sant Boi de Llobregat i vídua de Josep Campllonch i Puig, doctor en medicina El matrimoni tingué quatre fills…

Desenvolupament enciclopèdic Autèntic allegat a favor de la imaginació, presenta un ventall de personatges molt diversos que viuen situacions excepcionals acceptades com una fatalitat L’Arlequí obre i tanca la successió de casos insòlits de la comèdia humana com ara la troballa que fa Abel de la paraula màgica Antaviana que dona nom al títol i relliga les històries en un mateix univers imaginari caldersià que combina humor, sàtira, absurd i lirisme Les peripècies dels personatges —manllevats del real, però del tot singulars— posen de manifest els imponderables de la condició humana De manera…

Arriba fins a la fi de la guerra del Marroc el 1860 i l’Ortegada, i l’arrodoneix amb un capítol d’història cultural, dedicat sobretot a la Renaixença literària Clou l’obra una mena de diccionari biogràfic d’escriptors catalans moderns en català i castellà L’obra té molt poc esperit crític i donà cabuda a tota mena de fantasies pròpies i estranyes Juntament amb la Crònica de Pujades, editada completa en 1829-32, fou una font inesgotable de poemes i drames patriòtics Fou asprament censurada per Antoni de Bofarull

La bòbila consta d’un molí, d’una màquina per a preparar la pasta i d’una màquina estiradora, moltes vegades proveïda d’un desairejador per a les peces massisses hom empra estiradores amb fileres senzilles, i per a les foradades, estiradores amb fileres proveïdes de mascles adequats als forats que ha de tenir la peça les peces són tallades automàticament Obtingudes les peces d’obra crua, hom les deixa assecar a l’aire lliure, degudament apilades sota uns espaiosos coberts, o introduïdes en assecadors La cuita de les peces, disposades en munts, anomenats catxamades , de manera que…