Resultats de la cerca

Aquesta església era situada dins de l’antic terme del castell de Rocamora Inicialment tingué funcions parroquials, però més endavant les perdé i esdevingué sufragània El lloc de Rocamora es troba documentat a partir de l’any 1031 en el testament sagramental de Maier de Clariana, el qual tenia drets a Roca Mora L’església amb les seves funcions parroquials es troba esmentada en una llista de parròquies del bisbat de Vic, datable entre els anys 1025 i 1050, amb la grafia de Rocha Maura L’advocació del temple apareix l’any 1197 en el testament de Pere de Rocamora, el qual feu una deixa…

Passà a Roma amb el nom d’Esculapi Fill d’Apollo i de Coronis filla de Flègies, rei dels làpites i pare d’Higiea Representat plàsticament com un home madur o més aviat vell, amb barba i un mantell que deixa nus una part del pit i un dels braços, porta a la mà el bastó dels caminants al qual s’enrosca una serp El centre originari del culte sembla que fou Tricca, a la muntanya de Tessàlia, i després s’estengué per tot el territori hellènic, però els santuaris més importants foren sobretot al Peloponès Sició, Argos, Epidaure Les festes celebrades als santuaris d’Asclepi eren les…

Teixidor, milità al Partit Democràtic El 1864 signà un manifest reivindicant l’acció collectiva dels treballadors davant la patronal per millorar les condicions laborals El 1865 assistí al Congrés Obrer de Barcelona En la Revolució de Setembre del 1868  figurà com a cap de llista de la Junta Revolucionària de la Diputació de Barcelona El Centre Federal de les Societats Obreres de Barcelona el presentà candidat a Corts constituents 1869 pel Partit Republicà Democràtic Federal successor del Partit Democràtic Elegit amb els vots de l’obrerisme i del federalisme, fou el primer diputat que…

El lloc de Naüja, emplaçat a la capçalera del riu Rigat, és esmentat freqüentment en la documentació a partir del segle XI En aquesta època i posteriorment, ja al segle XII, la senyoria de Naüja pertanyia a la nissaga dels Urtx, probablement sorgida de la casa vescomtal de Cerdanya-Conflent, i que havia pres el nom del poble d’Urtx En aquest sentit hi ha una referència que Galceran I d’Urtx, mort vers el 1173, era senyor de Naüja, d’Urtx i d’una part de Jóc D’aquest indret és originari un llinatge anomenat Naüja així, en un document datat el 1177, Arnau Bertran de Torrelles va…

Els orígens de l’església parroquial de la Fuliola es remunten al final del segle XI, en el moment de la repoblació del lloc El 1080 el comte d’Urgell Ermengol IV cedí a Guillem Isarn la quadra de la Fuliola, al pla del Mascançà, més enllà del castell d’Almenara El comte encarregà a Guillem Isarn que, a la quadra, hi bastís una fortificació per a la defensa dels habitants contra els sarraïns, i es reservà la meitat dels delmes Segurament Guillem Isarn aixecà també l’església del lloc, vinculada al bisbat d’Urgell En el seu testament del 1093, llegà la meitat dels seus béns a la seva família i…

El monestir femení de Santa Maria de Jonqueres de Barcelona es troba entre el grup d’esglésies més importants d’una sola nau i volta de creueria, alçades al final del segle XIII i al començament del segle XIV Tot i amb això, cal distingir diverses etapes en l’evolució de l’orde i en la construcció del monestir Des del 1214 trobem aquestes religioses installades a la rodalia de Barcelona, dins el terme de Sant Vicenç de Jonqueres, prop de Sabadell Sota la regla benedictina en un primer moment, i posteriorment sota l’orde militar d’Uclés Conca o de Sant Jaume de l’…

Entre el 218 i el 105 aC se separaren en dos grups els volcae arecomici , que habitaven a l’actual baix Llenguadoc, amb capital a Nemausus Nimes, i els volcae tectosages , establerts entre Tolosa i Narbona Aquests darrers sembla que estan en relació amb els tectosages de Galàcia

El primer membre conegut és Pere Eiximenis de Vallterra , que serví Jaume I en la dita conquesta 1238 i després amb motiu de l’alçament dels musulmans a terres de Sogorb, serra d’Espadà i vila d’Eslida Altres membres importants foren Ènnec de Vallterra , Andreu de Vallterra , ambaixador del rei Pere III prop del papa, Bernat Guillem de Vallterra , justícia major dels cavallers, de la ciutat de València 1382, el doctor en drets Joan de Vallterra , enviat per Martí I a Avinyó 1402 perquè es posés al servei de Benet XIII, i Joan de Vallterra , bisbe de Tarassona i ambaixador 1423 d’Alfons IV a…

Fou introduït a Anglaterra 1860 per oficials de l’exèrcit, i el 1873, el duc de Beaufort, que el practicava a la seva residència de Badminton, li donà reglamentació definitiva Els partits poden disputar-se entre dos contrincants simple o dues parelles dobles, en pistes de 13,40 m per 5,20 m 6,10 m en els partits de dobles, dividides en dues parts per una xarxa d’1,55 m d’alçària Els jugadors utilitzen una raqueta semblant a la de tennis, amb un mànec més prim i més llarg En lloc de pilota hom colpeja un tros de suro o goma de forma semiesfèrica, amb la secció plana voltada de 14 a 16 plomes…

La seva fusta, un cop assecada i polvoritzada, forneix la matèria colorant vermella del mateix nom