Resultats de la cerca
Es mostren 1219 resultats
Louis Quilico
Música
Baríton canadenc.
Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i posteriorment amplià la seva formació a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma El 1953 debutà a la New York City Opera i el 1972 cantà al Metropolitan com a Golaud Pelléas et Mélisande També actuà al Covent Garden de Londres i a l’Òpera de París, teatres on debutà el 1961 i el 1962, respectivament Membre de les companyies d’òpera de la Metropolitan Opera House i de Montreal, interpretà els principals papers de la seva tessitura, amb una atenció especial al darrer belcantisme italià i a l’òpera francesa El 1966 participà, a Ginebra…
Antonio Scotti
Música
Baríton italià.
Debutà el 1889 al Circolo Filarmonico de la seva ciutat natal i posteriorment es presentà a Malta, Madrid, Buenos Aires i Moscou, abans d’actuar a la Scala de Milà la temporada 1898-99 El 1899 interpretà el paper titular de Don Giovanni al Covent Garden de Londres i al Metropolitan de Nova York, on centrà gran part de la seva carrera Gran actor, interpretà amb èxit els principals papers per a baríton d’òperes de G Verdi, WA Mozart, G Meyerbeer, V Bellini, G Donizetti, G Puccini i R Leoncavallo El 1919 formà la seva pròpia companyia, integrada per cantants italians, amb la qual…
Corona Elisabeth Wilhelmine Schröter
Música
Cantant, actriu i compositora alemanya, coneguda com a Elisabeth Schmeling.
Filla primogènita de l’oboista Johann Friedrich Schröter i germana del pianista i compositor JS Schröter, estudià a Leipzig amb JA Hiller El 1776 es traslladà a Weimar, on la duquessa Anna Amàlia la nomenà cantant de cambra Es convertí ben aviat en l’admirada musa de JW Goethe, i interpretà els papers protagonistes de diverses obres teatrals de l’escriptor i dramaturg alemany, com ara el d’Ifigènia, d' Iphigenie auf Tauris 'Ifigènia a Tàuride', 1779, de Gluck També cantà en Die Fischerin 'La pescadora', 1782, obra de Goethe per a la qual compongué la música incidental Fou autora…
Anna Renzi
Música
Soprano italiana.
Començà la seva carrera com a cantant d’òpera quan gairebé era una nena, en les representacions que tenien lloc a la residència de l’ambaixador francès a Roma El 1640 viatjà a Venècia amb Filiberto Laurenzi, el seu mestre Interpretà importants papers, com el de Deidamia en La finta pazza 1641, de Francesco Paolo Sacrati, el d’Aretusa en La finta savia 1643, de F Laurenzi, i el d’Octavia en La coronatione di Poppea 1643, de C Monteverdi, entre d’altres Aconseguí èxits importants a la cort d’Innsbruck en el paper principal de La Cleopatra , d’A Cesti Les seves interpretacions es…
María Ángeles Peters Redón
Música
Soprano valenciana.
Estudià cant al conservatori de la seva ciutat natal, on fou deixebla d’E Muñoz El 1982 debutà a la Scala de Milà amb La serva padrona i dos anys més tard es presentà al Teatro de la Zarzuela amb el paper de Gilda Rigoletto Ja els anys noranta s’installà a Itàlia, on ha seguit una reeixida carrera en teatres com els de Gènova, Torí o Bari Especialitzada en el repertori barroc i en l’òpera napolitana, ha interpretat ocasionalment papers en obres russes El gall d’or i ha actuat amb èxit al Gran Teatre del Liceu, on el 1986 fou Zerlina Don Giovanni i el 1991 coprotagonitzà Una…
cèdula notarial
Història del dret
Esborrany o scheda que prenien els notaris de l’antiga Roma per preparar la redacció de l’instrument.
A Catalunya, des del començament del segle XIII fins a molt avançat el segle XVIII hom seguí, en això, un sistema semblant els notaris prenien aquelles indicacions primer en petites tires de pergamí o en paper, i més endavant, sempre en papers, abans d’estendre la carta o instrument original les cèdules es guardaven després en les bosses de la coberta dels registres de nòtules o libri notularum , on inserien els extractes dels instruments en alguns casos hom prenia les anotacions preparatòries o aprísies , no pas en cèdules soltes, sinó en llibres especials La incúria d’alguns…
John Gielgud
Cinematografia
Teatre
Director i actor teatral i actor cinematogràfic anglès.
Considerat un dels millors especialistes en papers shakespearians de tots els temps, els interpretà en el teatre i en diverses pellícules com ara Julius Caesar 1953, de JL Mankiewicz Richard III 1955, Prospero's Books 1991, de P Greenaway i Chimes at Midnight 1965, d’O Welles Actuà també en The Secret Agent 1936, d’A Hitchcock Providence 1976, Dyrigent 1981, d’A Wajda Chariots of Fire 1981, Gandhi 1982, de R Attenborough, The Shooting Party 1984, Plenty 1985, Loser Takes All 1990, de J Scott, i The Portrait of a Lady , de J Campion, entre d’altres El 1983 li fou atorgat el títol…
Donald Pleasance
Teatre
Actor anglès.
Ferroviari de professió, debutà al teatre a vint anys S'enrolà a la Royal Air Force durant la Segona Guerra Mundial, i passà un any en un camp de concentració alemany Retornà al teatre el 1946, a Londres, amb The Brothers Karamazov , dirigida per Peter Brook Posteriorment, formà part de la companyia de Lawrence Olivier a Nova York Al cinema, aparegué en 250 pellícules des del seu debut a The Beachcomber Muriel Box, 1954, sovint interpretant papers de psicòpata o criminal Entre els seus films més coneguts hi ha The Great Escape John Sturges, 1963, Cul-de-sac R Polanski, 1966, You Only Live…
la Commedia dell’Arte
Teatre
Tipus de comèdia representada a Itàlia a partir del segle XVI, i en altres llocs, del XVII al XVIII, que se n’inicià la decadència.
Representada per còmics professionals, era una acció improvisada, amb un escenari, una trama i un desenvolupament fixats Podria ésser que derivés d’un tipus de farsa representada en època anterior a Plaute N'eren personatges destacats Pantalone i el doctor Graziano vells, Smeraldina i Colombina serventes joves, Arlecchino i Truffaldino criats joves, Cinzio i Fabrizio joves enamorats, el capità Spaventa di Vallinferno, Bombardone, Scaricabombardone personatges grotescs, etc La llengua dels personatges anava d’acord amb llur caràcter els enamorats parlaven toscà literari, les serventes, toscà…
Daniel Argimon i Granell
Pintura
Pintor.
Les necessitats expressives l’impulsaren a adoptar 1957 el llenguatge informal en el seu aspecte espacial i la valoració de la matèria A partir del 1961, que féu la primera exposició individual a Lausana, aplicà el collage , que esdevingué gairebé una constant en la seva obra, a base de papers retallats o cromets Entre aquest tipus de collage i el color, de mica en mica desenvolupà un diàleg que conduí l’informalisme inicial a un informalisme expressionista, plenament centrat en una visió psicocrítica del món concret Sempre dins d’aquests plantejaments, la seva obra s’apropà …
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
