Resultats de la cerca
Es mostren 1938 resultats
Burt Bacharach

Burt Bacharach (1972)
Música
Cantant, compositor, arranjador i instrumentista nord-americà de música pop.
De formació jazzística i influït per Dizzy Gillespie i Charlie Parker, s’especialitzà en cançons de melodia agradable que esdevenien èxits ràpidament Fou un típic autor del so brill building dels anys seixanta, que agrupava compositors de melodies similars per als ídols dels adolescents El 1957 Marty Robbins popularitzà per primer cop una cançó seva, The Story of my Life Des d’aleshores, i amb Hal David, compongué per a artistes com Shirelles, Carpenters, Neil Diamond, Roberta Flack i, sobretot, Dione Warwick L’any 1969 obtingué dos Oscar per la cançó Raindrops Keep Fallin’ on My Head de la…
,
Ben Kingsley
Cinematografia
Teatre
Actor britànic.
D’origen angloindi el seu nom de naixement és Krishna Bhanji, debutà en el teatre el 1966, i l’any següent ingressà a la Royal Shakespeare Company, en la qual actuà durant els quinze anys següents al mateix temps, actuà en nombroses sèries de televisió El 1982 debutà en el cinema com a protagonista de Gandhi , de Richard Attenborough, que li valgué un Oscar al millor actor Posteriorment, sense abandonat una carrera teatral de gran prestigi, interpretà una gran varietat de personatges en films dirigits, entre d’altres, per B Levinson Bugsy , 1991, S Spielberg Schindler's List ,…
George Lucas
Cinematografia
Realitzador i productor cinematogràfic nord-americà.
Autor de diversos curt-metratges i collaborador de F F Coppola, dirigí THX 1138 1971, American Graffitti 1973 i l’epopeia espacial en tres parts Star Wars També ha produït la trilogia sobre el personatge d’Indiana Jones dirigida per Steven Spielberg i la sèrie televisiva Propietari de l’empresa d’efectes especials Industrial Light & Magic, ha aplicat la seva filosofia de l’espectacle a Willow 1987, sense, però, renunciar a incursions de prestigi en films de Coppola, Scharder o Kurosawa Després d’alguns anys consagrat a la tasca de productor cinematogràfic, reprengué la de…
Miquel Soldevila i Valls

Autoretrat de Miquel Soldevila (1907)
© Família Gironès
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Arts decoratives
Esmaltador, dibuixant i pintor.
Deixeble a Llotja de Torrescassana El 1907 participà a la Cinquena Exposició Internacional de Belles Arts de Barcelona Es dedicà al paisatge i al retrat i exposà a la Sala Parés de Barcelona 1913 Dirigí l’acadèmia del Centre Popular de Sant Andreu Començà a fer esmalts vers el 1923, fou premiat a l’Exposition des Arts Décoratifs de París 1925 i assolí un prestigi internacional Establert a Roma 1936, treballà al Vaticà De nou a Barcelona, esdevingué director de l’Escola Massana 1940, de la qual era professor des del 1929 Fou homenatjat pel FAD 1946, on exposà, i ho féu després a…
Vézelay
Vall
Municipi del departament de Yonne, a Borgonya, França, situat sobre un turó que domina la vall de la Cure.
Al segle IX hi fou fundat un monestir benedictí, que assolí aviat un gran prestigi per la creença que guardava les relíquies de Maria Magdalena i pel fet d’ésser un punt de partença del pelegrinatge a Sant Jaume de Galícia camí de Sant Jaume Deu la seva anomenada a l’extraordinària església abacial de la Madeleine La seva construcció és característica de l’estil borgonyó, diferent de l’imposat per Cluny tres naus, la central de dos pisos, amb trifori, i voltes d’aresta sobre arcs amb dovelles alternativament blanques i fosques, que descansen sobre capitells profusament…
Daniel Friedrich Kuhlau
Música
Compositor i pianista danès d’origen alemany.
Cap a l’any 1800 anà a Hamburg i allí estudià teoria i composició D’aquesta estada a Hamburg daten les primeres composicions, bàsicament cançons i peces per a flauta i piano Quan el 1810 les tropes napoleòniques prengueren la ciutat, Kuhlau fugí a Dinamarca, país on es guanyà la vida com a pianista i compositor En poc temps aconseguí un gran prestigi, fins al punt d’esdevenir, l’any 1818, compositor de la cort Entre les seves obres destaquen les òperes Rnverborgen 'El castell dels bandits', 1814, Trylleharpen 'L’arpa màgica', 1817, Elisa 1820, Lulu 1824 i Hugo og Adelheid 'Hug i…
Joan Moles i Ormella

Joan Moles i Ormella
© Fototeca.cat
Història
Política
Història del dret
Literatura catalana
Polític, advocat i assagista.
Feu la carrera de dret i fou degà del collegi d’advocats de Barcelona D’ideologia republicana, desenvolupà una intensa carrera política, regidor per Barcelona 1901, fou diputat a corts 1906 per Lleida durant la Solidaritat Republicà independent, fou senador 1913 i es feu un gran prestigi com a professional Defensà els implicats en el complot de Garraf i el patrimoni de la família Macià Governador civil de Barcelona 1932, alt comissari d’Espanya al Marroc 1933, governador general de Catalunya i president de la Generalitat del 17 de febrer al 4 de març de 1936 i ministre de la…
,
Andrew Parrott
Música
Director d’orquestra i de cor anglès.
El 1973 fundà el Cor Taverner, que debutà al Festival de Bath aquell mateix any Ha estat durant molts anys assistent musical de Michael Tippett, compositor que el posà en contacte amb la música contemporània Posteriorment creà el Taverner Consort and Players, que juntament amb el Cor Taverner gaudeix d’un gran prestigi en la interpretació d’obres del Renaixement i el Barroc El 1987 fou convidat al Festival de Salzburg, on dirigí l’estrena mundial de l’òpera de Judith Weir A Night at the Chinese Opera i un concert dedicat a obres de C Monteverdi El 1993 debutà al Covent Garden de…
Niccolò Castiglioni
Música
Compositor italià.
Es formà al Conservatori de Música de Milà, i amplià els seus estudis al Mozarteum de Salzburg 1952-53, a més d’assistir diverses vegades al Curs Internacional de Música Contemporània a Darmstadt Gràcies al prestigi assolit amb l’òpera Attraverso lo specchio 1961, que rebé el Premio Italia, fou reclamat per diverses universitats nord-americanes, les quals visità com a professor convidat, com ara les de Buffalo Nova York, Michigan, San Diego Califòrnia i Seattle Washington Interessat a l’inici per la música neoclàssica i el postromanticisme, gradualment es decantà cap a altres…
cava
Enologia
Denominació d’origen del xampany elaborat i produït inicialment a Catalunya, i posteriorment en altres zones de l’Estat espanyol.
A mitjan dècada de 1980 hom introduí el terme cava com a resultat de les pressions del sector vitivinícola francès, el qual argumentava que el vi escumós produït a l’Estat espanyol s’apropiava indegudament del nom francès o la seva traducció al català o al castellà per tal com constituïen begudes diferents Acceptat oficialment i comercialment el canvi de denominació, ha tendit a imposar-se fins al punt de desplaçar el tradicional de xampany en l’ús comú, àdhuc per als productes en les etiquetes dels quals no figura la denominació d’origen Aquest canvi fins i tot fou assumit per la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina