Resultats de la cerca
Es mostren 856 resultats
Ba Jin
Literatura xinesa
Pseudònim de l’escriptor xinès Li Yaotang.
Procedent d’una antiga família de funcionaris, el 1920 començà estudis d’idiomes estrangers a Chengdu, Xangai i Nanquín Aquests anys gravità vers l’anarquisme i adoptà el pseudònim Ba Jin, fusió dels noms de Bakunin i Kropotkin El 1926 anà París, on escriví la seva primera novella Miewang ‘Anorreament’, 1927-28, de caràcter romàntic i revolucionari, i el seu èxit el decidí a dedicar-se a la literatura El 1928 s’establí a Xangai com a escriptor i traductor El 1931 publicà la seva novella més celebrada, Jia 'Família', primera de la trilogia Jiu ‘Torrent’, a la qual seguiren Chun…
Libèria 2009
Estat
La publicació dels treballs de la Comissió de la Veritat i la Reconciliació CVR, al juliol, va comprometre la credibilitat de la presidenta, Ellen Johnson-Sirleaf, ja que recomanava la seva inhabilitació pública durant trenta anys per haver donat suport a un dels dirigents guerrillers, Charles Taylor En la seva compareixença davant la Comissió, Johnson-Sirleaf havia admès que havia recaptat diners per a Taylor el 1989, quan es disposava a llançar una ofensiva per enderrocar el règim de Samuel Doe En el document, fruit de tres anys de treball, també es va demanar que es jutgessin vuit…
Miriam Makeba
Música
Cantant sud-africana, coneguda amb el sobrenom de Mama Africa.
Filla de mare swazi i pare xhosa, començà a cantar d’infant, i es professionalitzà a mitjan anys cinquanta A finals d’aquesta dècada formà el seu propi grup, The Skylarks El 1959 amb els Manhattan Brothers, fou solista en el musical King Kong, que assolí un gran èxit El 1959 viatjà a l’estranger i, arran de la seva participació en el documental Come Back Africa 1960, que denunciava l’ apartheid , li fou impedit el retorn a Sud-àfrica Ajudada per Harry Belafonte, amb el qual actuà diverses vegades i guanyà un premi Grammy pel disc An Evening with Belafonte/Makeba el 1965, inicià una carrera d’…
Revolució del 1854
Història
Moviment revolucionari espanyol, també anomenat la Vicalvarada, que desplaçà els moderats i donà el govern a una coalició liberal-progressista.
Inicialment només fou l’expressió del descontentament del sector liberal de l’exèrcit generals O'Donnell, Ros de Olano, Dulce, Serrano, etc, que, alhora, traduïa el d’una part de la burgesia però l’adhesió dels progressistes i de les classes populars de Madrid, Barcelona, etc, obligà a donar contingut polític a la insurrecció el 7 de juliol, el manifest de Manzanares, redactat per Cánovas del Castillo, prometia descentralització, reforma electoral, restabliment de la milícia nacional, etc i l’estengué a tot el país Isabel II hagué de designar Espartero cap del govern i començà així el Bienni…
Junta Provisional de Govern de Catalunya
Història
Organisme creat a Barcelona el 17 de juliol de 1854, arran de l’aixecament revolucionari a tot l’Estat espanyol.
Era composta per membres de l’ajuntament i tres diputats a les corts i aviat donà la presidència i el comandament de l’exèrcit al Principat al general Mde la Concha 27 de juliol i acceptà el nomenament de Pasqual Madoz com a governador civil 11 d’agost Arraconada en part per l’agitació obrera existent —notablement per l’oposició d’aquesta a les selfactines—, obtingué tanmateix la supressió del dret de portes, l’autorització per a l’enderrocament de les muralles i la reorganització de la milícia nacional No aconseguí, però, d’estendre efectivament la seva autoritat al Principat, a causa de l’…
Front de Joventut Catalana
Moviment de caràcter revolucionari i anticolonialista sorgit el 1969 al Rosselló com a evolució del Grup Cultural de Joventut Catalana.
Fou substituït pel Comitat Rossellonès d'Estudis i d'Animació
junta revolucionària del 1868
Història
Cadascuna de les juntes sorgides a l’Estat espanyol arran de la Revolució de Setembre de l’any 1868.
A Barcelona, el 29 de setembre de 1868 es constituí una Junta Provisional Revolucionària de Barcelona , presidida per Tomàs Fàbregas i amb Núñez de Arce com a secretari, que assumí el poder al Principat i, juntament amb la defensa del programa revolucionari i la presa d’unes primeres mesures semblants a les de la resta d’Espanya expulsió dels jesuïtes, dissolució del cos de mossos d’esquadra, rebaixa dels drets aranzelaris, destrucció d’edificis religiosos, etc, insistí especialment en la descentralització administrativa i en la necessitat d’elegir una junta suprema de tot l’…
Núria Coll i Julià
Historiografia catalana
Medievalista.
Especialitzada en història política i econòmica de la Catalunya del s XV A la Universitat de Barcelona fou alumna de Vicens i Vives, que la considerà sempre una de les seves deixebles més properes, pel rigor amb què analitzà la documentació El mateix Vicens i Vives li encarregà l’elaboració de bases bibliogràfiques per a les diverses publicacions periòdiques que ell animà especialment l’ Índice Histórico Español , on Coll collaborà des del 1953 Durant la dècada de 1950-60 collaborà també amb Vicens en la consolidació de la revista Estudios de Historia Moderna És autora d’una documentada…
Partido Obrero Revolucionario de España
Partit polític
Partit fundat a l’agost de 1974 quan l’Organización Trotskista esdevingué secció espanyola de la Lliga Internacional de Reconstrucció de la IV Internacional [LIRCI].
És partidari dels comitès obrers per la presa del poder i de la creació de fraccions sindicals per la Central Única de Treballadors i d’una federació ibèrica de consells obrers El 1977 reclamà el boicot actiu a les eleccions Encara no legal, concorregué a les eleccions legislatives de 1982 en les llistes del Partido Socialista de los Trabajadores Legalitzat ja al març de 1983 amb seu a Barcelona, participà en totes les eleccions, amb els següents resultats 2751 vots en les autonòmiques de 1984 2467 en les legislatives de 1986 6936 en les europees de 1987 2727 en les autonòmiques de 1988 3022…
panislamisme
Història
Política
Islamisme
Moviment politicoreligiós que pretén unificar el món islàmic.
Propugna la unitat del poder polític i religiós en oposició a occident, contra el qual es dirigeix la seva lluita Sorgit a Egipte a la darreria del s XIX, els seus líders principals foren Gamal al-Dīn al Afġānī i el seu deixeble Muḥammad ‘Abdūh, ambdós exiliats 1879 i 1882, respectivament Fins a la Primera Guerra Mundial el soldà Abdülhamit II encoratjà la idea en un intent de convertir-se en l’únic cap possible dels països islàmics capaç de prescindir del món occidental Però, després del fracàs turc en aquella, el moviment anà replegant-se i perdent força i alhora…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina