Resultats de la cerca
Es mostren 7472 resultats
dominant
Biologia
Dit de la mutació que produeix l’al·lel o la sèrie d’al·lels dominants.
línia directa
Genealogia
Sèrie de graus de parentiu entre persones que descendeixen les unes de les altres.
acció col·lectiva
Sociologia
Acció empresa per un conjunt de persones que persegueixen una sèrie d’objectius compartits.
És un terme força controvertit en les ciències socials, però especialment adequat per analitzar el paper dels moviments socials com a actors protagonistes de l’acció collectiva Els autors utilitaristes consideren que els moviments socials són força heterogenis i els individus que en formen part es poden moure per interessos i motivacions diferents Certament, les accions dels moviments socials poden beneficiar un grup concret o tota la societat, però els individus més actius arrisquen més que els que adopten un paper expectant i que s’aprofiten del guanys i tenen uns costos personals mínims…
cinquantè | cinquantena
Que, en una sèrie, en té quaranta-nou davant seu, el que fa cinquanta.
centè | centena
Que, en una sèrie, en té noranta-nou davant seu, el que fa cent.
Llandeilià
Geologia
Quarta sèrie (i època) de l’Ordovicià, interjacent entre el Llanvirnià i el Caradocià.
deu mil·lèsim | deu mil·lèsima
Que, en una sèrie, en té nou mil nou-cents noranta-nou davant seu.
Plistocè
Geologia
Primera sèrie (o època) del Quaternari, posterior al Pliocè i anterior a l’Holocè.
El seu nom fa referència a les faunes de molluscs marins, la major part de les quals són idèntiques a les actuals Essencialment, hom caracteritza el Plistocè atenent dos criteris l’aparició de l’home i l’existència de diverses glaciacions Ni un fet ni l’altre, però, poden permetre, actualment, d’establir un límit plioplistocènic admès per tothom, ja que, d’una banda, l’aparició de l’home és un fet evolutiu, i, d’altra banda, des de la fi del Miocè hom ha anat enregistrant un refredament progressiu del clima mundial i un seguit de glaciacions Així, hom ha proposat un límit arbitrari la invasió…
curi
Química
Element transurànid, no present a la natura, que pertany a la sèrie dels actínids.
El nombre atòmic és 96, i hom en coneix tretze núclids, del 238 al 250, els més estables dels quals són el 242 i el 240 El 2 4 2 Cm amb una vida mitjana de 5 mesos fou descobert i identificat per T Seaborg el 1944 en bombardejar 2 3 9 Pu amb partícules α de 32x10 6 eV, segons la reacció Aquest isòtop és emissor de partícules α, fortament energètiques 6x10 6 eV, la qual cosa en fa possible la utilització com a font d’energia L’isòtop 2 4 0 Cm és produït per reacció α, 3n del 2 3 9 Pu i és, també, emissor de partícules α, amb una vida mitjana d’un mes
fermi
Química
Element químic transurànic de la sèrie dels actínids; no és present a la natura.
De nombre atòmic 100, hom en coneix dotze isòtops, del 246 al 257, inclusivament, tots radioactius El primer isòtop aïllat, el 2 5 5 Fm, fou obtingut per A Ghiorso, el 1952, dels residus de l’explosió d’una bomba d’hidrogen Aparegué com a producte del bombardeig per neutrons del 2 3 8 U i posterior desintegració β del 2 3 5 U produït Hom n’ha obtingut uns altres isòtops per bombardeig d’elements pesants amb ions d’heli, berilli, carboni o oxigen, accelerats en ciclotrons o acceleradors lineals El fermi existeix solament en solució aquosa, amb un grau d’oxidació +3