Resultats de la cerca

Fou la primera orquestra permanent de la ciutat de Londres Dirigida per Boult fins el 1950 i, posteriorment, per M Sargent 1950-57, R Schwarz 1957-63, A Doráti 1963-67, C Davis 1967-71, P Boulez 1971-75, R Kempe 1975-76, G Roždestvenskij 1978-81,JPritchard1982-89iADavis 1989-2000, quan aquest esdevingué director llorejat fou substituït per Leonard Slatkin L’Orquestra Simfònica de la BBC OSBBC ha collaborat també amb alguns dels principals compositors del segle XX, entre els quals B Bartók, HW Henze, S Prokof’ev, R Strauss o I Stravnsky, collaboracions que s’han reflectit en més…

Cal cercar els seus orígens en un cor infantil destinat al servei religiós palatí fundat a mitjan segle XV, al qual Joaquim II de Brandenburg afegí una orquestra el 1545 Impulsada per Frederic I de Prússia, es consolidà com a orquestra reial Königlichen Kapelle Fou dissolta per Frederic Guillem I de Prússia, i recomposta pel seu successor Frederic II el Gran Fou també aquest darrer qui feu construir la Deutsche Staatsoper o Lindenoper 1741-43, actualment coneguda com a Oper unter den Linden i seu de l’orquestra i de l’Òpera de Berlín Amb Gaspare Spontini com a director general de música…

La seva primera seu fou l’Augusteu, un impressionant teatre edificat sobre el mausoleu d’August Posteriorment l’orquestra passà pel Teatre Adrià i el Teatre Argentina, fins que el 1958 s’installà definitivament a l’Auditori de Via della Conciliazione Bernardino Molinari 1912-43, Franco Ferrara 1944-45, Fernando Previtali 1959-73, Igor Markevitch 1973-75, Thomas Schippers 1977, Giuseppe Sinopoli 1983-85, Uto Ughi 1987-92 i Daniele Gatti 1992-97, n’han estat els principals directors, càrrec que des del 1997 deté Myung-Whun Chung i que al llarg de la història de l’orquestra han ocupat altres…

Amb capacitat per a 2 260 espectadors, era una obra sumptuosa construïda en el grandiloqüent estil neoclàssic dels grans teatres lírics de l’època per E von der Nüll i AS von Siccardsburg, en ocasió de la remodelació urbanística de la ciutat, amb l’obertura del Ring o cinturó d’avingudes a l’espai de les antigues muralles Entre els seus precedents es destaquen el Kärntnertortheater 1708, a la porta de Caríntia, important per al conreu de l’òpera des de la fi del segle XVIII, i, especialment, el Burgtheater o Theater bei der Hofburg, creat el 1748, que esdevingué el gran centre operístic…

Té l’origen en el Bureau de Musique fundat el 1800 a Leipzig per Franz Anton Hoffmeister i Ambrosius Kühnel L’empresa, però, nasqué pròpiament el 1814, any en què fou adquirida per Carl Friedrich Peters, el qual li donà el nom El 1854 passà a mans de Carl Gotthelf Böhme, i tingué un paper crucial en el redescobriment i la difusió de l’obra de JS Bach Mort Böhme, el nou propietari 1860, Julius Friedländer, introduí millores tècniques en el procés d’impressió El seu soci Max Abraham -des del 1880 propietari únic- li donà una projecció internacional Abraham aconseguí l’exclusiva de totes les…

Començà els estudis de violoncel amb Beatrice Bluhm i a deu anys ingressà al Conservatori de París, on fou deixeble, entre d’altres, de Gerard Hekking Quan tenia setze anys obtingué el primer premi de violoncel, i començà a guanyar-se la vida tocant en cafès i cinemes de la capital francesa El 1931 debutà amb l’Orquestra dels Concerts Lamoureux Del 1935 al 1937 fou membre de l’Orquestra de Montecarlo, i del 1937 al 1939 actuà amb l’Orquestra Simfònica de Boston sota la direcció de Sergey Koussevitzky Fou molt amic de Pau Casals i un dels seus convidats al Festival de Prada, on participà en la…

Estudià cant amb el seu avi, Egon van Rijn Una de les grans veus de la seva generació, debutà el 1955 com a Rosina El barber de Sevilla , a l’Òpera de Brunsvic El 1959 es presentà al Festival d’Ais de Provença com a Reina de la Nit La flauta màgica Cantant de poderosa presència escènica, el 1960 debutà a Bayreuth, on actuà durant les següents set edicions del festival i es consagrà com una de les grans heroïnes wagnerianes El seu paper més rellevant és el personatge de la Senta de L’holandès errant , de R Wagner També s’ha especialitzat en els personatges d’òperes de R Strauss…

Llicencià en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, estudià música al Conservatori de Música d'aquesta ciutat Posteriorment, seguí cursos de perfeccionament de cant al Conservatori de Santa Cecília de Roma Canta habitualment al Gran Teatre del Liceu, on ha destacat en papers secundaris d’òperes com La forza del destino G Verdi, Salome R Strauss o La favorita G Donizetti El 1978 cantà el paper de Leonora, de La favorita i des d’aleshores ha dut una brillant carrera professional a Barcelona i a moltes altres ciutats, amb un repertori d’òpera italiana que inclou…

Rebé les primeres lliçons de cant del seu pare, el baríton Willy Domgraf Fassbaender, al Conservatori de Nuremberg, del 1957 al 1961 Aquest darrer any debutà com la Niklaus d’ Els contes de Hoffmann , de J Offenbach, al Teatre de l’Òpera de Munic, on aviat esdevingué una de les figures principals de l’Òpera de l’Estat de Baviera Més tard, es presentà al Covent Garden de Londres 1971, l’Òpera de París 1977 i el Festival de Salzburg 1972, on treballà en diverses produccions wagnerianes sota la direcció de H von Karajan Debutà el 1974 al Metropolitan de Nova York, i després hi actuà amb gran…

De nen formà part del cor de l’església de la Santa Creu de la seva ciutat natal, i posteriorment anà a estudiar a Weimar Turíngia Format amb Rudolf Dietrich, debutà el 1949 a l’Òpera de Dresden en el paper de Cern’akovskij de Borís Godunov de Musorgskij El director Hans Knappertsbusch li suggerí de canviar la seva tessitura de baix, i a partir d’aleshores sobresortí en papers de baix baríton, com els de Wotan, l’Holandès, Amfortas o Hans Sachs A banda del repertori wagnerià debutà a Bayreuth el 1952, destacà també en el de compositors com Mozart, Berg, Beethoven, Berio, Verdi, Musorgskij i…