Resultats de la cerca
Es mostren 8786 resultats
Carl Bildt
Política
Polític suec.
Secretari polític del Partit Moderat des del 1973, en fou president del 1986 al 1999 Cap de l’oposició, fou primer ministre a guanyar els conservadors les eleccions del 1990 Des d’aquest càrrec, negocià l’entrada de Suècia a la Unió Europea Derrotat pels socialdemòcrates en les eleccions legislatives del 1994, del 1996 al 1997 fou representant de la UE al conflicte de Bòsnia-Hercegovina i el 1999 fou nomenat enviat especial del secretari general de l’ONU als Balcans Forma part del consell assessor del Center for European Reform Londres i de l’Institut Aspen d’Itàlia Consultor…
Nobel de química als «punts quàntics»
Química
La Reial Acadèmia de Ciències de Suècia va anunciar el 4 d’octubre passat el premi Nobel de química 2023, que enguany ha estat concedit a Moungi G Bawendi, Louis E Brus i Alexei I Ekimov Segons l'Acadèmia «S’ha premiat el descobriment i el desenvolupament de punts quàntics, nanopartícules tan petites que la seva mida en determina les propietats Aquests nanocomponents, molt singulars i paradigmàtics al món de la nanotecnologia, difonen la seva llum i propietats en els televisors i làmpades LED, i també poden guiar els cirurgians quan extirpen teixit tumoral, entre moltes altres…
Walpurgis
Cristianisme
Monja benedictina anglesa.
Cridada a Germània per sant Bonifaci, fou abadessa del monestir de Heidenheim, fundat pel seu germà Wunibald El seu cos fou traslladat a Eichstätt segle XI, on, per la coincidència de la festa amb les celebracions paganes de primavera, el seu nom fou associat amb l’anomenada Nit de Walpurgis Hom creia que durant la nit del 30 d’abril a l’1 de maig, data significativa en el calendari pagès, les bruixes es passejaven pels camps Els camperols, per tal de defensar les cases, els camps i les establies, feien creus amb branques, en collocaven a les portes, encenien fogueres i feien repicar les…
congrés de Viena
Història
Conjunt de reunions celebrades a Viena del 30 d’octubre de 1814 al 9 de juny de 1815, per refer el mapa polític d’Europa, arran de la fi de l’imperi napoleònic.
Previst en el primer tractat de París —signat el 30 de maig de 1814 pels principals estats europeus—, hom proclamà a Viena que volia reconstruir l’ordre social i el sistema polític d’Europa i establir-hi una pau duradora, basada en un repartiment just de forces Tanmateix, el congrés fou dominat per les quatre grans potències de l’època Àustria, Rússia, la Gran Bretanya i Prússia, la Quàdruple Aliança antinapoleònica, que, representades respectivament pel príncep de Metternich-Winneburg, KR von Nesselrode, el vescomte de Castlereagh i KA von Hardenberg, hi refongueren la divisió política…
guerra dels Set Anys
Història
Conflicte bèl·lic que enfrontà la Gran Bretanya i Prússia a França, Àustria i llurs aliats, des del 1756 fins al 1763.
Fou provocada per la rivalitat colonial entre la Gran Bretanya i França i per l’intent per part d’Àustria de recuperar Silèsia, ocupada per Prússia Com a resposta a conflictes entre colons britànics i francesos a la vall d’Ohio, la Gran Bretanya s’apoderà per sorpresa de 300 vaixells francesos 1755 i signà amb Prússia el tractat de Westminster 1756 França reaccionà aliant-se amb Àustria tractat de Versalles del 1756 S'invertí així el sistema d’aliances que havia funcionat a la guerra de Successió d’Àustria Les tropes prussianes de Frederic II ocuparen Saxònia 1756, però l’aliança de Saxònia,…
Olof Palme

Olof Palme
Història
Política
Polític suec.
De família benestant, després d’estudiar als Estats Units es graduà en dret el 1951 per la Universitat d’Estocolm Membre del Partit Socialdemòcrata, fou consultor especial del primer ministre Tage Erlander 1953-63 Diputat des del 1958, fou ministre sense cartera 1963-65, de Comunicacions 1965-67 i d’Educació i Cultura 1967-69 El 1969 succeí Erlander com a president del seu partit i primer ministre Reformista radical, sobre l’estructures d’un fort estat del benestar bastit pel seu predecessor, impulsà un programa en el qual la igualtat no tan sols d’oportunitats esdevingué la màxima prioritat…
Nicolai Harry Gustav Gedda
Música
Tenor suec de nom real Nicolai Ustinov.
Estudià a la seva ciutat natal, primer amb el seu pare i després al conservatori amb C M Oehmann Traslladat a Leipzig, formà part d’un quartet infantil a l’Orquestra Russa Ortodoxa d’aquella ciutat De retorn a Suècia, el 1951 debutà a l’Òpera Reial d’Estocolm El 1952 cantà a París, i un any després ho feu a la Scala com a Don Ottavio Don Giovanni , dirigit per H von Karajan, que el contractà per a una sèrie d’enregistraments fonogràfics El 1957 actuà al Metropolitan de Nova York i al Festival de Salzburg, tot iniciant una carrera internacional que el dugué als millors teatres…
Anthony Pay
Música
Clarinetista anglès.
Fou alumne de la Royal Academy of Music de Londres i feu estudis de matemàtiques a la Universitat de Cambridge Membre de diverses orquestres, com la Royal Philharmonic Orchestra 1968-78, la London Sinfonietta 1968-83 i l’Academy of Saint Martin-in-the-Fields 1968-86, posteriorment inicià la seva carrera internacional com a solista, al llarg de la qual ha dut a terme nombrosos enregistraments discogràfics Ha compaginat la seva activitat com a director d’orquestra amb gires de concerts amb l’Academy of Saint Martin-in-the-Fields a Àustria, Alemanya i Holanda Fou professor de la Guildhall School…
Margrit Weber
Música
Pianista suïssa.
Començà estudis d’orgue a Zuric amb Heinrich Funk i després cursà piano amb Max Egger i Walter Lang Inicià una brillant carrera concertística per diversos països europeus, com ara Suïssa, Alemanya, Àustria, Suècia, Dinamarca, Holanda, França, Itàlia i la Gran Bretanya L’any 1956 tocà per primera vegada als Estats Units Centrà especialment la seva atenció en la música del segle XX BJ Martinu li dedicà Fantaisie concertante 1957 i I Stravinsky Movements 1958-59 per a piano i orquestra Estrenà, entre d’altres, Ballade 1963, opus 78, d’A Schibler, Concert per a piano núm 4 1964, d’A…
Emmanuelle Charpentier

Emmanuelle Charpentier
© Universitat d'Umeå
Bioquímica
Bioquímica francesa.
Doctorada per l’Institut Pasteur de París, feu recerca postdoctoral als Estats Units, i els anys 2002-06 treballà a la Universitat de Viena Posteriorment ha encapçalat un equip al Laboratori per a la Medicina d’Infeccions Moleculars MIMS a la Universitat d’Umeå Suècia, projecte en collaboració amb el Laboratori Europeu de Biologia Molecular Des del 2013 dirigeix el departament de Regulació en Biologia de la Infecció del Centre Helmholtz de la Universitat de Hannover Alemanya, on des del 2014 ocupa la càtedra Alexander von Humboldt Ha centrat les seves investigacions en el camp de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina