Resultats de la cerca

L’església parroquial de Santa Maria centra el nucli baix de la vila de Lasquarri Indirectament és documentada el 1023, any en què el rei Sanç III de Navarra i Aragó donà al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles la vila de Lasquarri “ cum ecclesiis, decimis vel adictionibus ” Anys després, el 1040, amb motiu de la consagració de l’església abacial de Tavèrnoles, és esmentada explícitament dins els béns fundacionals en els termes següents “ et in comitatu Rippacurcensi ipsum castrum de Alascor cum suis terminis et cum suis ecclesiis id est Sancta Maria ” amb els delmes, les primícies, les…

Durant aquest any, es van celebrar set referèndums, algun dels quals van atreure un cert debat públic a escala domèstica i internacional, com el que es va fer sobre la naturalització exprés dels estrangers de tercera generació, el 12 de febrer En aquest referèndum, el Partit Popular Suís SVP-UDC, de caràcter conservador, antiimmigrant i euroescèptic, va demanar el vot contrari, perquè afirmava que aquesta mesura faria que molts musulmans tinguessin la nacionalitat suïssa De fet, però, els que en resultaven més beneficiats eren els ciutadans d’origen italià Finalment, el vot va ser positiu 60,…

Originària de la península del Cap, fou introduïda a Europa com a planta cultivada al principi del segle XVIII És un dels geranis més cultivats per la seva floració ininterrompuda des de la primavera fins a l’arribada del fred El nom popular li ve de la forma de les fulles, que recorden les de l’heura També se'l coneix amb el nom de gerani suís

L’organitza l’Ajuntament de Salou i l’empresa Win Sports Factory Les cinc primeres edicions es disputaren sota el format d’esprint i la del 2008 coincidí amb el Campionat de Catalunya El 2011, la prova es transformà en ironman 3800 m nedant, 180 km en bicicleta i 42,195 km de cursa a peu, que fou guanyat pel suís Olivier Marceau i la francesa Alexandra Louison

De família noble, ingressà a vuit anys al regiment de Wimpffen, com a cadet, al costat del seu pare, Amanz Schmid, també militar, suís de naixement Actuà en accions militars a Catalunya 1820-33 i combaté els carlins a Navarra 1833-36 Ascendit a general, fou comandant general de Terol 1853 i governador militar de Santander i Santoña 1854 Participà en l’alçament progressista del 1854, fet pel qual ascendí a mariscal de camp

L’església de Santa Maria de Vilosiu, dita avui Santa Maria de les Garrigues, estava situada dins el terme del castell de Madrona, al comtat de Berga fou, en el seu origen, una església parroquial dependent del bisbat d’Urgell i, en els seus inicis, pertanyent als dominis del monestir de Sant Llorenç prop Bagà La primera notícia del lloc i de l’església de Santa Maria és de l’any 980 aleshores el comte Oliba i la seva muller Ermengarda donaren al monestir de Sant Llorenç prop Bagà, i al seu abat Sunifred, l’alou que tenien al comtat de Berga, al castell de Madrona, a Vilosiu in loco vocitato…

Creada l’any 1931, té el seu antecedent en el Club Velocipedista William Tarin, que desaparegué l’any 1906 quan es creà el Club Ciclista El Pedal En morir, el 1926, William Tarin es creà la penya ciclista en record d’aquest promotor esportiu suís El club perllongà la seva activitat fins l’any 1941 i en aquest període organitzà diverses edicions de la Tarragona-Madrid i les arribades de la Vuelta a Espanya a Tarragona

El ciclista nord-americà Lance Armstrong arriba a París com a guanyador del Tour de França amb més de set minuts d’avantatge sobre el segon classificat, el suís Alex Zülle, i de deu sobre el tercer, l’espanyol Fernando Escartín És la victòria més important de la vida professional d’Armstrong, un ciclista a qui el 1996 van diagnosticar un càncer de testicles, que més tard se li va estendre als pulmons i al cervell, però que finalment va poder superar

Fou professor a Estrasburg 1833-50 i a la Sorbona a partir del 1850 Descobrí amb Payen la diastasa amilasa , i posà en evidència l’emmetzinament mitjançant el fòsfor Publicà Introduction à l’étude de la chimie moléculaire 1839, entre altres obres

Fou director de la foneria de Lió i inspector 1755 de foneries i fargues de la marina francesa El 1767 installà a Barcelona una foneria de canons per encàrrec de Carles III d’Espanya