Resultats de la cerca
Es mostren 1256 resultats
música mensural
Música
En el seu sentit més ampli, terme utilitzat per a referir-se a la música en què el valor temporal de les notes està clarament determinat, és a dir, sotmès a mesura.
A l’origen es contraposà a la musica plana o cantus planus , això és, el cant gregorià de ritme lliure Alguns autors de l’Edat Mitjana, com Johannes de Grocheo, teòric parisenc actiu vers el 1300, es referiren a la musica mensurata com a sinònim de polifonia Vegeu notació
pla de Bolonya
Urbanisme
Nom amb que és conegut el Pla Urbanístic del Centre Històric de la ciutat italiana de Bolonya aprovat el 1969.
Redactat pel Departament Tècnic de l’Ajuntament de Bolonya sota la direcció dels arquitectes Pier Luigi Cervellati i Roberto Scannavini, el pla ha constituït una fita, tant des del punt de vista teòric, com en la seva aplicació pràctica, del tractament urbanístic dels centres històrics de les grans ciutats
Francisco José Freire
Lingüística i sociolingüística
Preceptista portuguès.
Autor d’una Arte poética , signada amb el pseudònim de Cândido Lusitano , on, seguint Aristòtil, teoritzà sobre els gèneres poètics d’acord amb la tradició clàssica Fou el teòric del neoclassicisme portuguès i preceptista gramatical notable en les seves Reflexões sobre a língua portuguesa i el Dicionário poético
Filippo Buonarroti
Història
Polític italià, naturalitzat francès.
Intervingué molt activament en les etapes successives de la Revolució Francesa, en el Club dels Jacobins i com a representant de la Convenció Al costat de Babeuf , fou el teòric de la conspiració dels Iguals i n'esdevingué el cronista Histoire de la Conspiration de l’Égalité , 1828
Gérard de Lairesse
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador való.
Exiliat a Amsterdam, fou pintor oficial de la ciutat 1667 i rival de Rembrandt Conreà la pintura mitològica i d’història Antoni i Cleòpatra i Mart, Venus i Cupido ambdós al Rijksmuseum, Amsterdam Com a teòric de l’art féu conferències i escriví el Grand Livre des peintres 1707
Gustave Kahn
Literatura francesa
Poeta francès.
Fundador, amb Jean Moréas i Paul Adam, de la revista “Le Symboliste”, és el poeta i teòric del vers lliure Le vers libre, 1912, de la sensibilitat decadent, traduïda a Palais nomades 1887 Amb Le livret d’images 1897 s’orientà cap al sentiment popular i discretament nacionalista
art brut
Art
Denominació que rebé la col·lecció organitzada el 1947 i exposada el 1967 al museu d’arts decoratives de París pel pintor Jean Dubuffet a base d’objectes trobats, creats o pintats per primitius, nens i dements, i que presentaven unes característiques d’immediatesa ingènua i de curiositat casual.
Aquest nom és donat també, per extensió, a aquelles obres alliberades de la cultura ambiental Jean Dubuffet, com a teòric i creador, donà valor a l’objecte, com ja li n'havien donat Marcel Duchamp i Pablo Ruiz Picasso, i en creà una sèrie amb materials inusitats en l’art
Thomas Kilgore Sherwood
Química
Enginyer químic nord-americà.
Professor al MIT, s’ha dedicat a l’estudi de la transferència de matèria i de la calor, on ha introduït un concepte teòric, el nombre de Sherwood , relació adimensional lligada al nombre de Reynolds i al de Schmidt, i que, en termodinàmica, ha estat anomenat també nombre de Nusselt material
quasicristall
Física
Cos la distribució dels àtoms o molècules del qual no formen ni una xarxa cristal·lina (ja que no hi ha un reticle elemental que es repeteixi regularment) ni un vidre (ja que els àtoms no estan totalment desordenats), sinó que formen una distribució espacial ordenada encara que no periòdica.
La seva simetria és pentagonal, que és prohibida en la cristallografia clàssica Les figures de Penrose en foren el precursor teòric, però l’obtenció física d’un quasicristall no s’esdevingué fins el 1974 Les característiques mecàniques d’aquests materials en especial, llur gran resistència els fan objecte d’un gran interès
factor d’amplificació
Electrònica i informàtica
En una vàlvula electrònica, relació entre la variació de tensió anòdica i la variació de tensió de reixa quan el corrent anòdic es manté constant.
El factor d’amplificació és un dels paràmetres més correntment utilitzats per a caracteritzar l’eficiència d’una vàlvula Hom acostuma a representar-lo per la lletra μ, i constitueix el límit teòric del valor de l’amplificació de tensió que pot aconseguir-se amb una vàlvula donada treballant com a amplificadora
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina