Resultats de la cerca
Es mostren 1253 resultats
Béla Balázs
Cinematografia
Literatura
Teòric del cinema i escriptor hongarès.
Tingué una íntima amistat amb G Lukács i treballà com a llibretista per a B Bartók Visqué emigrat a Viena, Berlín i Moscou 1939-45 Fou professor als instituts cinematogràfics de Moscou, Praga i Budapest Les tres obres fonamentals que dedicà a l’estètica del film Der sichtbare Mensch oder die Kultur des Films , 1924 Der Geist des Films , 1930 Der Film , 1949 representen contribucions significatives a la teoria universal de l’art cinematogràfic i tingueren una influència molt considerable Treballà ocasionalment també com a guionista Abenteuer eines Zehnmarkscheins , 1926 Narkose…
Nikolaj Ivanovič Bukharin
Economia
Història
Política
Polític, economista i teòric marxista rus.
Fou membre del partit bolxevic des del 1906, s’exilià l’any 1910 i l’any 1912 entrà en contacte amb Lenin El 1916 dirigí a Nova York el diari bolxevic clandestí Novy Mir ‘Nou Món’ Tornà a Rússia després de la revolució del febrer del 1917, i participà activament en la revolució d’octubre Fins el 1929 fou director de Pravda Fou un del líders del l’ala esquerrana, i féu costat a les posicions de Trotskij i Jevgenij Preobraženskij L’any 1919 sortí a la llum la seva obra, escrita conjuntament amb Preobraženskij, Bukvar’ Kommunizma ‘ABC del comunisme’, que és, fins a un cert punt, una glossa al…
Pau Milà i Fontanals
Pintura
Art
Història
Pintor i teòric de l’art.
Vida i obra Germà del filòleg i escriptor Manuel Milà i Fontanals , fou un dels introductors a Catalunya de l’escola pictòrica cristiana dels natzarens Fill i hereu d’hisendats de l’Alt Penedès, assistí durant cinc anys 1820-25 a les classes organitzades per la Junta de Comerç a la Llotja de Barcelona Pensionat per l’Escola de Nobles Arts, s’establí a Roma entre el 1831 i el 1841 per continuar la seva formació pictòrica Deixeble de Tommaso Minardi, a Roma adoptà les bases teòriques del purisme dels natzarens, al qual respon la seva escassa obra pictòrica i els nombrosos dibuixos conservats …
, ,
José Mariano Elízaga Prado
Música
Compositor, teòric, pianista i organista mexicà.
Considerat un nen prodigi de la música, estudià al Colegio de Infantes de la catedral de Mèxic i posteriorment tornà a la seva ciutat natal, on fou alumne de José María Carrasco L’any 1799 obtingué la plaça de tercer organista al Colegio de San Nicolás El 1823 publicà una reeixida obra didàctica, Elementos de música , un dels primers textos didàctics del Mèxic independent L’any següent fundà, juntament amb José Antonio Gómez, la Sociedad Filarmónica Mexicana, des d’on promogué la música de Mozart i Beethoven arreu del país L’any 1826 obrí la primera impremta de música profana de Mèxic Entre…
Guillem Despuig
Música
Teòric de la música, probablement valencià.
Vida Si bé ha estat identificat amb el capellà del mateix nom que estigué a Santa Caterina d’Alzira entre el 1479 i el 1488, també podria tractar-se d’un Guillem Molins de Podio, beneficiat de la catedral de Barcelona, que l’any 1474 era membre de la capella de Joan II d’Aragó Escriví dos tractats de teoria musical, Ars musicorum València 1495, dividit en cinc llibres, i In enchiridion de principiis musicae , que es conserva manuscrit Se suposa que aquest últim serví de llibre de text als estudiants hispànics de la Universitat de Bolonya, per la qual cosa es creu que l’autor pogué visitar…
Olivier Messiaen
Música
Compositor, teòric musical i ornitòleg provençal.
Vida A onze anys entrà al Conservatori de París, on estudià amb Jean i Noël Gallon, M Dupré i P Dukas El 1931 fou nomenat organista de l’església parisenca de la Sainte-Trinité, on treballà fins a la seva mort Cofundador del grup La Jeune France, fou professor de la Schola Cantorum i de l’Escola Normal de Música de París El 1939, en esclatar la Segona Guerra Mundial, fou mobilitzat Capturat pels alemanys, romangué en un camp de concentració a Silèsia, on compongué Quatuor pour la fin du temps Altra vegada a París 1941, ingressà com a professor d’anàlisi musical, composició i ritme al…
Johann Georg Albrechtsberger
Música
Compositor, organista, pedagog i teòric austríac.
Vida De formació autodidàctica, exercí com a organista en diverses esglésies i monestirs d’Àustria i Hongria El 1768 s’establí a Viena, on es dedicà a la fabricació d’orgues, segons consta en els seus capítols matrimonials L’any 1772 entrà a la catedral com a segon organista, i el 1793 passà a ocupar el càrrec de mestre de capella, que conservà fins a la mort Fou un professor reconegut -amb deixebles de la categoria de C Czerny i L van Beethoven-, i els seus escrits sobre l’ensenyament de la composició tingueren una gran difusió Com a compositor, fluctuà entre el Barroc i l’estil galant, i es…
Georg Joseph Vogler
Música
Pianista, pedagog, teòric i compositor alemany.
Vida El 1763 començà els estudis de dret i humanitats a la universitat de Würzburg El 1770 anà a Mannheim, on entrà al servei de la cort del Palatinat Les obligacions que contragué no li impediren sojornar per un període de cinc anys a Itàlia -on conegué el Pare Martini- per tal d’ampliar els estudis de música i teologia El mateix papa Pius VI el nomenà cavaller de l’Orde de l’Esperó d’Or, honor del qual també gaudiren CW Gluck i WA Mozart Un cop finalitzat aquest viatge, el 1775 retornà a Mannheim com a segon kapellmeister i fundà la Mannheimer Tonschule, institució dedicada a la pedagogia…
Prosdocimo de Beldemandis
Música
Teòric musical, matemàtic i astrònom italià.
Estudià a les universitats de Bolonya i Pàdua, on es graduà com a magister l’any 1409 El 1422 fou nomenat professor de matemàtiques i astronomia en aquesta mateixa universitat Escriví vuit tractats de teoria musical Els més importants són dos comentaris sobre el tractat de Jean des Murs amb els títols Expositio tractatus practice cantus mensurabilis 1404 i Tractatus practice cantus mensurabilis 1409, el Tractatus practice cantus mensurabilis ad modum ytalicorum , el Parvus tractatum de modo monocordum dividendi i, finalment, el Tractatus musicae speculative , on polemitza amb Marchetto da…
Petrus de Cruce
Música
Compositor i teòric francès o italià.
No existeixen referències biogràfiques seves Escriví un Tractatus de tonis i possiblement un altre sobre polifonia Se li atribueix el desenvolupament de la notació mensural més enllà dels principis establerts per Francó de Colònia, en especial en allò que fa referència a la subdivisió de la brevis fins en set semibreves , en lloc de les dues o tres en què la dividia el sistema franconià Per diferenciar els diversos grups de semibreves introduí l’anomenat "punt de separació" Jacques de Lieja, que en el seu Speculum musicae fa referència als avenços proposats per Cruce en el terreny de l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina