Resultats de la cerca

Hom suposa que es deia Isabel, Anna o Margarida Molt jove, es casà amb Juan Ximénez de Urrea, senyor d’Alcalatén, del qual tingué una filla però una malaltia mental d’ell i la intervenció de la sogra, María de Atrosillo, provocaren la separació del matrimoni Carrossa entrà al servei de Violant de Bar vers el 1380, i tingué una gran influència a la cort dels ducs de Girona La seva intervenció en afers d’estat i de govern causà malestar entre els nobles, que, a la cort de Montsó 1389, l’acusaren d’adulteri, potser calumniosament Joan I es mostrà intolerant amb ells, però una amenaçadora reunió…

El 1474 presidí a Barcelona, en nom del seu pare, la cort general del Principat de Catalunya Concertat el seu matrimoni amb el rei Ferran I de Nàpols 1477, passà a residir a aquesta ciutat, on exercí diverses vegades el càrrec de virreina, tant de Ferran I com, mort aquest 1494, dels successors El 1499 se n'anà a la cort del seu germà Ferran II de Catalunya-Aragó Fou nomenada 1501 lloctinent general de la corona catalanoaragonesa, i el 1505, lloctinent de València, on havia fixat des del 1501 la residència, juntament amb la seva filla Joana, vídua del rei Ferran II de Nàpols,…

Els noms dels seus personatges són grecs un jove lliure i abjecte, gladiador escapat de l’ofici, Encolpi, associat amb dos joves pervertits més, Ascilt i Gitó, i un vell poeta disbauxat, Eumolp però l’acció es desenrotlla, a través de les diverses capes socials, mentre viatgen per la Campània i la Itàlia meridional Només ens han pervingut fragments descosits dels llibres XV i XVI d’aquesta narració picaresca d’on, en part, la manca d’unitat en la intriga, bigarrada paròdia dels viatges d’Ulisses, de la mitologia i de la novella d’amor hellenística S'hi destaquen dos episodis el conte de la…

Fill de Lorenzo Suárez de Figueroa y Dormer Tercer duc de Feria i segon marquès de Villalba Fou ambaixador de Felip III de Castella a Roma i a París 1610, on atragué Maria de Mèdici, vídua d’Enric IV de França, a la política castellana i hi gestionà les noces del futur Felip IV amb Isabel de Borbó, i les de Lluís XIII de França amb Anna d’Àustria En 1615-18 fou lloctinent de València, d’on féu expulsar els gitanos 1615 i on intentà de palliar els efectes de l’expulsió dels moriscs El 1618 fou nomenat governador de Milà intervingué en l’afer de la Valtellina , que declarà sota la…

El 1250 Pere de Romaní, rector de Sant Joan Despí, acceptà la fundació d’un presbiterat ordenada per Ferrer de Torrelles a l’altar de Santa Maria, la qual s’ha d’identificar amb la de capella del Bonviatge Una notícia del 1261 tracta de la compra d’una peça de terra amb cases i hort a la vila, prop de la capella de Santa Maria, que realitzaren la vídua i el fill de Ferrer de Torrelles, destinada al benefici fundat pel difunt Ferrer El 1262 ja s’hi venerava la Mare de Déu del Bonviatge, que probablement és una de les talles conservades a la vila, potser aquella de la qual només es…

Quatre dels seus fills actuaren com a impressors, principalment Gabriel Guasp i Miquel , entre el 1579 i el 1634 —activitat continuada pel seu fill Jaume Guasp i Esplugues mort el 1652—, i Pere Guasp i Miquel , que morí el 1652 i actuà associat amb els seus germans i amb el nebot esmentat El fill d’aquest, Pere Guasp i Oliver , i la seva muller Margalida Oliver continuaren el negoci 1653-1715, que fou seguit per llurs descendents directes fins el 1958 Assoliren el màxim prestigi, lligat a la publicació del Diario Balear , més tard El Diario de Palma , amb Felip Guasp i Barberí rebesnet de…

Fou creada per Josep Jaume d’Orga i Ximeno Muel, Aragó 1701 — Madrid 1756, que aprengué l’ofici a la impremta de Bordassar, al capdavant de la qual estigué un quant temps 1744 Després d’haver treballat a l’estranger, s’installà a Salamanca amb una companyia d’impressors, i el 1750 a Madrid La seva vídua, Antònia Gómez — València 1780, continuà la impremta, que el 1757 passà a València, on imprimí, entre moltes altres obres, 1062 peces de teatre castellà anticEls seus fills Josep València 1738 — 1809 i Tomàs 1740 — 1809 foren també impressors el primer continuà la impremta…

Aquest castell es trobava en el sector septentrional del terme del castell de Besora, del qual se suposa que depenia Pertangué sempre al comtat d’Osona, com el de Besora, i no tenia un terme concret pel fet d’ésser un castell satèllit del de Besora Les notícies del castell són molt minses El nom del lloc apareix l’any 955, quan la comtessa Elo, vídua d’Oliba fill del bisbe Radulf d’Urgell i net del comte Guifré, amb la seva filla Exila, donà al monestir de Sant Joan de les Abadesses la seva part d’uns alous situats al comtat d’Osona, al castell de Llaés, els quals afrontaven amb…

L’antic terme de Lluçà és situat vora el barranc del mateix nom, al sud del poble de la Figuerosa i prop d’Altet En aquest indret es formà a l’edat mitjana un petit nucli de poblament, l’església del qual és documentada l’any 1098 en l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona, on consta que era un dels temples subjectes a l’esmentada canònica L’existència d’una església a Lluçà a la darreria del segle XI pot fer pressuposar que ja hi havia també un castell, tot i que no és documentat fins al segle XII Així, la primera referència d’aquesta fortalesa data de l’any 1133, en què els esposos…

El poble de Civit és situat en un petit tossal vora el torrent que baixa del Bordell L’existència d’una fortalesa al poble de Civit es documenta el 1051, any en què Alemany de Cervelló, fill d’Hug, i la seva esposa Sicarda cediren un alou en el lloc d‘ ipsa Vid , al comtat de Manresa, dins el terme del castell d’Aguiló, a un grup de dotze famílies En aquest document Alemany Hug disposà que aquestes famílies construïssin al puig de Civit un castell amb la torre i les muralles L’esmentat alou confrontava a llevant amb el camí de Montfred i a migdia amb el terme de Bordell o la roca natural,…