Resultats de la cerca

Estudià arts a Alcalá, on fou deixeble de Nebrija, i teologia a París Tornà a València i s’hi doctorà en teologia Fou protegit pel duc de Gandia, Joan de Borja, del qual era alhora mestre Catedràtic de filosofia a la Universitat de València 1515-23, hi promogué activament la renovació dels mètodes d’ensenyament Era amic i corresponsal de Lluís Vives Deixà inèdites diverses anotacions i diversos comentaris, a la manera de Budé, Poliziano i Barbaro, a obres de Sèneca, de Plini, de Valeri Màxim i d’altres Llegà la seva biblioteca i una collecció important de medalles i monedes…

Representà una treva en la política expansionista de Napoleó Gran Bretanya tornava els territoris conquerits —entre ells Menorca— però es quedava Trinitat i Ceilan França abandonava Roma, Nàpols i Portugal, i hom garantia la independència de les illes Jòniques i de Portugal Com a conseqüència del tractat, el 16 de juny de 1802, Joan Miquel Vives, capità general de Mallorca, prengué possessió de l’illa de Menorca en nom de Carles IV d’Espanya, amb la qual cosa s’acabà la tercera i darrera dominació britànica de l’illa Tanmateix, gran part dels acords no foren duts a terme i el…

De la denominació d’aquesta torre, segons D Diez, se’n derivaria l’actual nom d’un barri de l’antic terme d’Horta anomenat Montbau Les referències documentals sobre aquesta torre són escasses Els senyors del lloc són coneguts des del segle XI El 1052 apareix un Berenguer de Gombau en un document fet per un tal Pere, fill de Vives, en el qual aquest deixava als seus germans Bonús i Bonfill una meitat dels drets que tenia sobre l’església de Sant Martí de Provençals, i l’altra als seus nebots Guillem, Guifred, Bernat Guifred i Berenguer de Gombau Actualment no en resta cap vestigi

El 1866 abandonà la carrera militar per dedicar-se a la literatura, la seva autèntica vocació Autor teatral prolífic i d’èxit, collaborà amb els millors compositors de sarsueles del seu temps La primera collaboració donà com a resultat Un sarao y una soiré , amb música d’Emilio Arrieta, estrenada el 1866, per al qual feu també l’adaptació operística de Marina 1871 D’altra banda, treballà amb Manuel Fernández Caballero Los sobrinos del capitán Grant , 1877, Ruperto Chapí La tempestad , 1882 La bruja , 1887 El rey que rabió , 1891, Federico Chueca El chaleco blanco , 1890 Agua, azucarillos y…

Les anomenades terres rares són un conjunt de 17 elements químics imprescindibles per fabricar tecnologia avançada mòbils, bateries, turbines eòliques o panells solars Tot i el nom, no són tan escassos com sembla, però la seva extracció és complexa i té un impacte ambiental considerable L’article “ Terres rares o rares febres ”, del geòleg David Rabadà i Vives, analitza per què aquests materials són tan valuosos, quins reptes econòmics i geopolítics plantegen i com condicionen la transició energètica Descobreix a  Divulcat per què la recerca de sostenibilitat i tecnologia està…

De família menestral, s’inicià com a pintor i conreà el paisatge i el dibuix Llicenciat en dret a Barcelona 1859, es formà professionalment amb Nolasc Vives i Cebrià Tot i que deixà la pintura, continuà relacionat amb els ambients artístics i intervingué en la creació de la Sala Parés de Barcelona en un local d’ell mateix Fou secretari de la Junta del Comerç i de la d’Obres del Port, i assessor de l’Ajuntament de Barcelona Degà del Collegi d’Advocats 1891-95, formà part de la comissió redactora de l’apèndix de dret català al Codi Civil espanyol Fou també magistrat honorari de l’…

Vida i obra Doctor en teologia El 1641 publicà Política del comte de Olivares Contrapolítica de Catalunya i Barcelona, contraverí al verí que perdia lo Principat Català , obra dedicada al capítol de canonges d’Urgell, on relata els fets ocorreguts a Catalunya el 1640 i a l’inici del 1641 Hi denunciava no sols les arbitrarietats del comte duc d’Olivares contra els catalans, sinó també els desastres que havia suposat per als castellans Bibliografia Serra i Puig, E ed 1995 Escrits polítics del segle XVII Tom II Secrets Públics, de Gaspar Sala, i altres textos Vic, Institut Universitari d’…

Deixebla de Jaume Vicens i Vives S'ha especialitzat en la història política i econòmica catalana del s XV Des del 1953 collabora a Índice Histórico Español Ha publicat Doña Juana Enríquez, lugarteniente real en Cataluña 1462-67, Aspectos del corso catalán y del comercio internacional en el siglo XV 1954, Aportación al estudio de los patrones y de la propiedad de las naves en Cataluña en la baja edad media 1965, Una compañía barcelonesa para el comercio de paños 1400-1484 1970, Nova identificació de l’escriptor i poeta Romeu Llull 1977 i Compañías mercantiles barcelonesas del…

Pot definir-se com el trobament i contrast d’un passat religiós més aviat codificat —mètode escolàstic, autoritat dels Pares i de la Tradició, magisteri eclesiàstic— i un present que ha trobat en altres llocs les fonts vives de la pròpia inspiració Afronta tres sèries de problemes el teològic de l’evolució dogmàtica, l’històric de la formació o formulació de les doctrines i el psicosociològic de les transformacions en la fe religiosa Els conceptes afrontats pel modernisme són els fonamentals valor del coneixement en ordre a la fe, establint un doble ordre de coneixements totalment separats,…

De família amb tradició de mestres, la seva àvia Antònia es dedicà al magisteri a Camprodon, i dues ties seves li inculcaren la metodologia montessoriana Es graduà en magisteri 1950 i en ciències exactes 1953 per la Universitat de Barcelona El 1954 treballà a l’escola Virtèlia i al Liceu Francès i, posteriorment, a l’escola Talitha 1956-62 Contribuí a constituir, juntament amb Marta Mata, Pere Darder, Maria Teresa Codina i d’altres, l’Associació de Mestres Rosa Sensat 1965 El 1962 fundà l’escola Ton i Guida al barri barcelonès del Verdum, on treballà fins el 1979 Treballà també…