Resultats de la cerca
Es mostren 1780 resultats
èumenes

Eumenes fraternus
Dendroica cerulea (cc-by-nc-sa)
Entomologia
Gènere d’insectes de l’ordre dels himenòpters, de la família dels eumènids, solitaris i socials, de cos elegant, cap ample i antenes fines, tòrax quadrangular, potes mitjanament robustes i ales ben desenvolupades.
Tenen l’abdomen pedunculat, ample a la part mitjana i en forma de punta als extrems Volen a la primavera i a l’estiu, cercant menjar en les flors La femella construeix una cella molt sòlida feta de fang, saliva i pedretes, on diposita larves d’insecte o aranyes, paralitzades per la picada però vives, i un ou pedunculat La cella es tanca hermèticament Quan la larva surt, troba presa viva abundant, que consumeix, fins que arriba a l’estat de crisàlide Assolit l’estat adult, surt del niu fent-se pas amb les mandíbules Habiten als llocs càlids N'hi ha algunes espècies als Països…
Francisco Fabián y Fuero
Filosofia
Cristianisme
Eclesiàstic il·lustrat.
Bisbe de la Puebla de los Ángeles Mèxic 1765-73 i arquebisbe de València 1773-94 Se li atribueix la introducció dels cacauets a Europa A València, impulsà la Societat Econòmica d’Amics del País Gregori Maians en criticà l’escolasticisme i el caràcter autoritari, però tots dos collaboraren en l’edició de les obres de Lluís Vives Regalista, defensà amb una carta pastoral la política anti-jesuítica de Carles III El 1794, però, a causa del seu desacord amb les mesures reials decretades contra els clergues i els religiosos francesos refugiats a València, renuncià l’arquebisbat Hagué…
Joan Andreu Estrany
Filosofia
Humanista.
Estudià arts a Alcalá, on fou deixeble de Nebrija, i teologia a París Tornà a València i s’hi doctorà en teologia Fou protegit pel duc de Gandia, Joan de Borja, del qual era alhora mestre Catedràtic de filosofia a la Universitat de València 1515-23, hi promogué activament la renovació dels mètodes d’ensenyament Era amic i corresponsal de Lluís Vives Deixà inèdites diverses anotacions i diversos comentaris, a la manera de Budé, Poliziano i Barbaro, a obres de Sèneca, de Plini, de Valeri Màxim i d’altres Llegà la seva biblioteca i una collecció important de medalles i monedes…
Núria Coll i Julià
Historiografia
Historiadora.
Deixebla de Jaume Vicens i Vives S'ha especialitzat en la història política i econòmica catalana del s XV Des del 1953 collabora a Índice Histórico Español Ha publicat Doña Juana Enríquez, lugarteniente real en Cataluña 1462-67, Aspectos del corso catalán y del comercio internacional en el siglo XV 1954, Aportación al estudio de los patrones y de la propiedad de las naves en Cataluña en la baja edad media 1965, Una compañía barcelonesa para el comercio de paños 1400-1484 1970, Nova identificació de l’escriptor i poeta Romeu Llull 1977 i Compañías mercantiles barcelonesas del…
Hubert Yencesse
Escultura
Escultor francès.
Fou deixeble del seu pare, també escultor, i d’AMaillol En la creació intentà d’expressar actituds vives i la sensació de la momentaneïtat, unides a la gràcia i a l’elegància Des que, el 1931, adquirí fama en exposar per primera vegada al Salon d’Automne parisenc, rebé un gran nombre d’encàrrecs oficials entre els més importants cal esmentar les estàtues que decoren la tribuna de la Sala d’Assemblees de la Societat de Nacions a Ginebra, les escultures de la façana del Palais Chaillot de París i diversos monuments als morts en unes quantes ciutats franceses, entre els quals cal…
Hubert Robert

El pont vell , obra d’Hubert Robert
© Fototeca.cat - Corel
Pintura
Pintor francès.
Preromàntic, conreà escenes de gènere, el paisatge i les ruïnes Visqué a Itàlia 1754-65, on prengué nombrosos apunts de paisatges i ruïnes, que, juntament amb els presos en un posterior viatge a Provença, li serviren per a les seves pintures, on introduí escenes familiars al costat dels paisatges i ruïnes, i així féu obres vives, sense cap intent de reconstrucció arqueològica Interior d’un parc, El pont del Gard ambdós al Musée du Louvre Pintà també vistes de París Projectà el jardí a l’anglesa del Bany d’Apollo a Versalles i el Parc de Méréville L’any 1795 fou nomenat…
pau d’Amiens
Història
Tractat de pau signat el 25 de març de 1802 entre Espanya, França, Gran Bretanya i Holanda, després de les converses preliminars tingudes a Londres l’any anterior.
Representà una treva en la política expansionista de Napoleó Gran Bretanya tornava els territoris conquerits —entre ells Menorca— però es quedava Trinitat i Ceilan França abandonava Roma, Nàpols i Portugal, i hom garantia la independència de les illes Jòniques i de Portugal Com a conseqüència del tractat, el 16 de juny de 1802, Joan Miquel Vives, capità general de Mallorca, prengué possessió de l’illa de Menorca en nom de Carles IV d’Espanya, amb la qual cosa s’acabà la tercera i darrera dominació britànica de l’illa Tanmateix, gran part dels acords no foren duts a terme i el…
Torre Gombau (Barcelona)
Art romànic
De la denominació d’aquesta torre, segons D Diez, se’n derivaria l’actual nom d’un barri de l’antic terme d’Horta anomenat Montbau Les referències documentals sobre aquesta torre són escasses Els senyors del lloc són coneguts des del segle XI El 1052 apareix un Berenguer de Gombau en un document fet per un tal Pere, fill de Vives, en el qual aquest deixava als seus germans Bonús i Bonfill una meitat dels drets que tenia sobre l’església de Sant Martí de Provençals, i l’altra als seus nebots Guillem, Guifred, Bernat Guifred i Berenguer de Gombau Actualment no en resta cap vestigi
Montserrat Casas i Ametller

Montserrat Casas i Ametller
© Universitat de les Illes Balears
Física
Física.
Llicenciada 1971 i doctorada 1981 per la Universitat Autònoma de Barcelona, on fou professora del 1977 al 1983, aquest darrer any s’incorporà a la Universitat de les Illes Balears UIB, on fou catedràtica de física atòmica, molecular i nuclear des del 1994 Feu estades al CEA de Saclay París, la Universitat de Trento i a l’Instituto de Física de La Plata Argentina Ocupà també càrrecs de direcció a la UIB síndica de greuges 2000-05, coordinadora de la Comissió Permanent de Defensors Universitaris 2002-04 i, des del 2007, rectora de la UIB Durant el segon semestre del 2008 fou presidenta de la…
Maurici Serrahima i Palà
Història del dret
Advocat.
De família menestral, s’inicià com a pintor i conreà el paisatge i el dibuix Llicenciat en dret a Barcelona 1859, es formà professionalment amb Nolasc Vives i Cebrià Tot i que deixà la pintura, continuà relacionat amb els ambients artístics i intervingué en la creació de la Sala Parés de Barcelona en un local d’ell mateix Fou secretari de la Junta del Comerç i de la d’Obres del Port, i assessor de l’Ajuntament de Barcelona Degà del Collegi d’Advocats 1891-95, formà part de la comissió redactora de l’apèndix de dret català al Codi Civil espanyol Fou també magistrat honorari de l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina