Resultats de la cerca
Es mostren 6627 resultats
convergència quadràtica
Matemàtiques
Convergència de variables aleatòries que tenen moment de segon ordre finit ( variància finita: E(|x2|) + ∞) i que és caracteritzada per la distància en mitjana quadràtica .
És a dir, que x n convergeix en mitjana quadràtica a x si d x n , x tendeix a zero quan tendeix a infinit Aquesta convergència implica la convergència en probabilitat, però no la quasi-segura
cosinus hiperbòlic d’un nombre real
Matemàtiques
Donat un nombre real x
, real ch (x)
definit per ch( x
) =
(e x
+ e - x
)/2
.
sinus hiperbòlic d’un nombre real
Matemàtiques
Donat un nombre real x, real sh(x) definit per sh(x)=(ex-e- x )/2.
porífers
Esponja: animal diploblàstic (e porífers) (x 1)
© Fototeca.cat
Zoologia
Embrancament d’animals metazous pluricel·lulars diploblàstics, aquàtics i generalment marins, de simetria radial o bé asimètrics, i sense òrgans diferenciats.
Són anomenats comunament esponges La cavitat interna és recoberta per coanòcits i es comunica amb l’exterior mitjançant una sèrie de porus a través dels quals penetra el corrent d’aigua, que és expulsat per l’òscul Posseeixen un esquelet intern format per espícules calcàries o silíciques, i fibres d’espongina Hom hi distingeix tres tipus fonamentals d’organització, anomenats àscon, sícon i lèucon La superfície externa és constituïda per pinacòcits, i la mesoglea inclou amebòcits, escleroblasts i arqueòcits L’òscul és voltat, generalment, per cèllules fusiformes i contràctils miòcits que en…
ablució
Bany purificador a Pashupatinath, al Nepal
© X. Pintanel
Religió
Purificació religiosa d’una persona per mitjà d’un líquid, gairebé sempre aigua, basada en la creença que la neteja corporal i exterior aconsegueix la neteja espiritual i interior necessària per a tractar amb la divinitat.
És practicada a totes les religions orientals Els budistes utilitzen les ablucions, entre altres ocasions, en la cerimònia d’ingrés a la vida monàstica A l’hinduisme, l’ablució és practicada en forma d’aspersió o en forma de bany, especialment per immersió en un riu sagrat L’Antic Testament assenyala una sèrie de ritus per a retornar a l’estat de puresa ritual el sacerdot havia de rentar-se els peus i les mans abans de pujar a l’altar, tot el cos abans d’ésser consagrat, les mans abans de menjar, etc Entre els musulmans és prescrita per l’Alcorà abans de l’oració segons el grau d’impuresa l’…
raça àndida
Grup de nens de raça àndida
© X. Pintanel
Antropologia física
Raça d’amerindis braquicèfals, de talla baixa, front baix, volta craniana alta, amb os interparietal («os inca»), espatlles i pubis molt amples i pit bombat, però escassa força física.
Ocupa tota l’àrea andina, des del nord de Colòmbia fins al sud de Xile
Francesc Xavier Bosma Mínguez

Francesc Xavier Bosma Mínguez
Arxiu F. X. Bosma
Voleibol
Jugador de voleibol.
Jugà amb el Club de Voleibol Bombers de Barcelona 1987-90, l’Andorra, l’Almeria i el Gijón, fins que abandonà la modalitat de pista l’any 1994 Fou internacional amb la selecció espanyola A partir del 1990 començà a competir en vòlei platja i obtingué dos Campionats d’Espanya 1992, 1993 Participà en diversos Campionats del Món i fou subcampió d’Europa en dues ocasions 1994, 1999 Disputà els Jocs Olímpics d’Atlanta 1996, Sydney 2000, en els quals aconseguí un cinquè lloc i Atenes 2004, on aconseguí la medalla de plata juntament amb Pablo Herrera Es retirà el 2006 Posteriorment fou tècnic de…
Makalu
Makalu, cim de l’Himàlaia central
© X. Pintanel
Cim
Cim de l’Himàlaia central, al SE de l’Everest (8 470 m).
Fa de frontera natural entre el Nepal i el Tibet
quítxua
Dones joves quítxues peruanes amb llames
© X. Pintanel
Etnologia
Història
Individu de diversos pobles (arauac, carib, pano, aimara, etc.), sotmesos als inques i obligats a parlar el quítxua com a llengua oficial de l’imperi.
Sotmesos després als castellans i concentrats en encomiendas , foren obligats a aprendre el castellà i a convertir-se al catolicisme Actualment, constitueixen una població de 5 a 7 milions d’individus que viuen, en grups aïllats i tancats, als altiplans dels Andes des de Colòmbia fins a Bolívia i Xile Practiquen una agricultura senzilla amb aixada i rec Conreen diverses varietats de blat de moro i es dediquen a certs tipus d’artesania cordes, teixits de cotó i llana, etc que venen als mercats
aimara
Dona de l’ètnia aimara, Bolívia
© X. Pintanel
Etnologia
Individu d’un grup ètnic que habita una gran part de la conca del llac Titicaca, entre Bolívia i el Perú.
El territori on habiten els aimares arriba a l’W fins a l’extrem de la zona del llac, i a l’E té un límit donat pels pics nevats de la Cordillera Real La població total aimara és aproximadament d’uns 600000 individus, la major part dels quals estan incorporats a Bolívia Un 70% dels aimares viuen en altituds entre els 1830 i els 4270 m En temps prehispànics estigueren sota la dominació incaica Els castellans iniciaren la conquesta d’aquesta regió el 1535 sota la direcció d’Almagro la zona fou inclosa dins el virregnat del Perú 1542 Durant aquest període, els aimares foren intensivament…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina