Resultats de la cerca

Franciscà, entre el 1744 i el 1764 fou lector, definidor i comissari provincial de l’orde Residí molt de temps al collegi de Sant Bonaventura de Barcelona És autor de la meritòria Crónica seráfica de la santa provincia de Cataluña, segunda parte, desde 1400 a 1759 1764 i d’una història de la província de Catalunya del 1500 al 1600, en llatí, que el 1746 envià a Roma perquè fos inclosa als annals de l’orde en deixà una còpia a Barcelona

Fou, a Haarlem, el cap d’una escola de pintura manierista 1590-1600, però és molt més important la seva obra com a historiador de l’art Escriví Het Schilder Boeck ‘El llibre de la pintura’, publicat a Haarlem el 1604, biografies de pintors italians, flamencs i alemanys dels s XV i XVI els valors principals d’aquesta obra són el d’ésser la primera història de la pintura nòrdica i el de reconèixer-ne per primera vegada l’originalitat

Conreà la pintura de costums amb minuciositat i aguda observació La seva obra fou, doncs, una crònica fidel del seu temps em> La lliçó de la dansa Galleria dell’Accademia, Venècia, El rinoceront 1751, Ca'Rezzonico, Venècia El seu fill Alessandro Falca, conegut com Alessandro Longhi Venècia 1733 — 1813, també pintor, conreà el retrat Domenico Cimarosa , Liechtenstein Galerie, Viena i publicà Compendio della vita dei pittori veneziani 1673, font important per a l’estudi de la història de l’art

El 1933, juntament amb el dibuixant Joe Shuster, creà el personatge de Superman, un superheroi provinent del planeta Kripton que a la Terra s’amagava darrere la personalitat del periodista Clark Kent La primera història de Superman es publicà el 1938 a la revista Action Comics i uns anys després el personatge disposava d’una capçalera pròpia i es convertia en el primer i el més popular d’una llarga llista de superherois del còmic, i en un símbol dels valors nord-americans

Professor a la Universitat de Madrid fins el 1936, ho fou a la de Barcelona el 1941 el mateix any, però, es retirà de la docència oficial i tornà a Madrid, on donà cursos anuals de caràcter privat Preocupat per les relacions entre filosofia i teologia i entre filosofia i ciència, la seva obra escrita inclou el recull d’assaigs Naturaleza , historia, Dios 1944, Sobre la esencia 1962 i Cinco lecciones de filosofía 1963, i la trilogia La inteligencia humana 1982-84

Collaborador del centre d’estudis per al desenvolupament de la indústria al Mezzogiorno SVIMEZ des del 1953 fins al 1963, la seva activitat es dirigí fonamentalment a la docència de la política econòmica i de la història de les doctrines, matèria de la qual fou professor a la Universitat de Torí Sota la seva direcció, hom publicà el Dizionario di Economia politica 1956, i és autor d' Il pensiero economico del 900 1961, Corso di Economia politica 1972 i Smith, Ricardo, Marx 1973

Residí a Madrid durant quinze anys exercint d’intèrpret de la secretaria d’estat, malgrat haver estat nomenat en l’endemig canonge de la seu de Palma El 1794 fou nomenat bisbe de Mallorca sembla que fou el primer bisbe que ordenà sacerdots xuetes Fundà el collegi de la Puresa, a Palma Assistí com a diputat de les Balears a les corts de Cadis del 1811 Mantingué correspondència, entre altres personalitats, amb el cardenal Despuig, i deixà inèdita una història sagrada

Llicenciat en medicina 1847, fou catedràtic de química 1847-81 i rector de la Universitat de València 1874-81, càrrec des del qual reformà el Museu d’Història Natural i el Jardí Botànic, aconseguí la construcció d’una nova facultat de medicina i l’acabament del claustre de la Universitat Literària Estudià l’eclipsi de Sol del 1860 Introduí al País Valencià el procediment fotogràfic de Daguerre abans del 1840 i contribuí a la creació de l’Institut Mèdic Valencià 1841

Fou redactor del Diari de Barcelona des del 1854 i corresponsal d’aquest diari a la guerra d’Àfrica 1859-60 i a Itàlia En collaboració amb Mañé i Flaquer escriví Historia del bandolerismo y de la camorra en la Italia meridional 1864 Lluità a favor dels liberals en la tercera guerra Carlina a Catalunya, i fou ascendit a general de brigada Fou cap del sometent de Catalunya i escriví un Reglamento para el cuerpo de somatenes de Cataluña 1889

Consta de 44 volums i fou publicada a París del 1749 al 1804 Un assaig metodològic que esbossa els principis per a l’estudi de la història natural obre el primer volum i justifica la totalitat de l’obra En els volums següents hi ha tractats sobre cosmologia, geologia, mineralogia, biologia de l’home i dels animals vertebrats i un llarg estudi dels ocells L’obra, situada en el corrent de l’enciclopedisme, és considerada un precedent del mètode experimental