Resultats de la cerca
Es mostren 4818 resultats
Santa Cecília de Voltregà

Santa Cecília de Voltregà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació Limita al N i l’E amb les Masies de Voltregà, al S amb Gurb i a l’W amb Sant Bartomeu del Grau i Sobremunt S’estén pel curs inferior de la riera de Sorreigs, a la vall que aquesta forma des de l’espectacular salt del Gorg Negre fins que troba la carretera C-17 de Barcelona a Ripoll, poc abans de prendre la direcció N per a barrejar-se amb el Ter per la dreta L’inici de la vall, en el sector W, es troba encaixat entre els cimals de la Tuta i de Santa Perpètua 795 m i la serra de Sant Martí Xic o del Castell de Voltregà 854 m El Gorg Negre, al límit amb el municipi de…
l’Alt Vinalopó

Comarca de la zona de llengua castellana del País Valencià, al límit amb Castella-la Manxa i Múrcia.
La geografia Cap de comarca, Villena És centrada per la depressió transversal a les serres prebètiques que recorre el riu Vinalopó, més important com a via de pas a la Meseta que pel seu cabal 0,44 m 3 per segon A la dreta del riu hi ha la Serrata, la serra de les Salines 1237 m i la serra de la Umbría 847 m al N del Vinalopó hi ha la serra de Sant Cristòfor o de San Cristóbal 779 m, on és assentada la ciutat de Villena, i a l’esquerra del riu, les penyes Roges 1042 m, la serra de l’Arguenya 1228 m, la serra de Beneixama 1004 m i la serra del Frare 1042 m Sovint les serres s’aïllen entre…
Arguments
Historiografia catalana
Publicació seriada de contingut bàsicament historiogràfic, que sortí a València entre el 1974 i el 1979 sota el segell de L’Estel, una editorial animada per Manuel Sanchis i Guarner que l’any 1962 començà a publicar textos literaris i estudis històrics en català a la ciutat de València.
Arguments es presentà com una revista amb format de llibre d’una extensió que oscillava entre les 200 i les 246 pàgines N’aparegueren quatre números El primer, amb el tema general El País Valencià, 1931-1939 , es publicà el 1974 a cura d’Alfons Cucó, Màrius Garcia i Bonafé, Ernest Lluch i Xavier Paniagua Oferia una visió de conjunt sobre els anys trenta al País Valencià i alhora una miscellània de treballs sobre el període, amb articles de Ricard Pérez i Casado, Màrius Garcia i Bonafé i Rafael Aracil, Xavier Paniagua, Tomàs Llorens, Josep Vicent Marquès, Isidre Molas, Vicent Arrue, Ernest…
literatura colombiana
Literatura
Literatura en castellà produïda a Colòmbia.
Nasqué, a l’acabament de les guerres d’independència, amb l’herència romàntica de l’època El 1867 fou publicada María , novella de Jorge Isaacs 1837 Manuela , d’Eugenio Díaz 1804, o El moro , de J Manuel Marroquín 1827, eren cròniques i escenes de costums més que novelles Poetes i polítics, els escriptors del segle XIX amb prou feines conrearen altres gèneres Europa continuava essent el pol d’atracció a la fi de segle era sentida la influència de Poe, Baudelaire i Verlaine Ja s’anunciava el Modernisme,…
Tebes
Ciutat
Ciutat grega de la Beòcia.
Situada damunt un pujol en el límit d’una plana interna, 48 km al NW d’Atenes, ocupa l’acròpolis o Cadmea de l’antiga ciutat homònima Reconstruïda després del terratrèmol del 1893, la ciutat actual s’ha estès als peus del pujol formant tres barris nous Fou a l’antiguitat una de les més illustres ciutats de Grècia Habitada ja durant el període protohellàdic, la roca de Cadmos fou, en època micènica, un centre polític notable que s’oposà a Argos com es dedueix de la lectura de la saga dels Set contra Tebes Durant el segle VIII aC posseïa el domini de la Beòcia i era governada per una…
Falles de València

Falla
© C.I.C - Moià
Folklore
Celebració popular tradicional de moltes poblacions del País Valencià consistent en la crema de figures construïdes a propòsit durant la nit de la festa de Sant Josep (19 de març).
Les figures són bàsicament figures corpòries de caràcter caricaturesc ninots , les quals, acompanyades d’altres de secundàries, hom installa planta a carrers de València i d’altres poblacions valencianes en aquesta data i que hom crema durant la nit Tant els ninots com les escenes amb què s’articulen tenen gairebé sempre una intenció satírica de l'actualitat més immediata, de crítica de costums i també política L’àrea geogràfica de les falles arriba, pel nord, fins a Benicarló, i pel sud, fins a Dénia La tradició dels focs de Sant Joan, a Alacant i als pobles de les comarques del voltant,…
Castell de Senyiu o de Vallsenyiu (Montanui)
Art romànic
El castell de Senyiu era el més important de la vall drenada per la Valira o vall de Senyiu Encimbellat sobre un esperó rocós 1 278 m dominava des de ponent tot el sector central i alhora pel nord l’important coll d’Espina, de pas obligat a l’eix transversal de comunicacions de l’Alta Ribagorça, vers la vall de Benasc, que encara aprofita la C-144 El topònim és esmentat ja al segle IX La vàlua d’aquest castell queda demostrada perquè ja el 938 donava nom a la valle Singicitana o pau Singicitano 988 Una notícia retrospectiva de l’any 976 assabenta que el castello de Senyiu, i per tant el…
diable

El tradicional ball de diables a la Festa Major de l’Arboç
© Fototeca.cat
Etnografia
Bíblia
Cristianisme
Personificació de l’esperit del mal.
A l’Antic Testament rep el nom de Satanàs , que la versió dels Setanta tradueix per διάβολος ‘calumniador’ Originàriament, el diable és vist com un àngel caigut per un pecat que hom interpreta de rebellia i que té per missió de presentar-se davant Jahvè i d’acusar l’home En el judaisme ulterior dirigeix l’exèrcit dels dimonis, intenta de desacreditar els homes piadosos i àdhuc de temptar els àngels a la rebellió El llibre del Gènesi no parla del diable, sinó de la serp cal cercar l’origen d’aquesta figura en l’intent de l’autor bíblic per refusar les concepcions dualistes de les religions…
Esglésies del Berguedà anteriors a l’any 1300
Art romànic
Mapa del Berguedà amb la senyalització de totes les esglésies de les quals tenim notícies anteriors a l’any 1300 R Serra-R Viladés-J Vigué Avià Sant Martí d’Avià Santa Maria d’Avià Sant Vicenç d’Obiols Sant Sadurní de Clarà Bagà Sant Esteve de Bagà Santa Maria de Palau o del Castell Santa Magdalena de Faia Sant Joan de l’Avellanet Santa Maria de Paller Santa Fe de Quer Berga Sant Joan de Berga Santa Eulàlia de Berga Sant Pere de Cohorts o de Berga Sant Vidal de Berga Sant Joan i Sant Mamet de Berga Sant Bartomeu de la Validan Sant Pere de Madrona Borredà Santa Maria de Borredà Sant Pere de…
Santa Maria de Martorelles
Art romànic
Situació Absis i base del campanar d’aquesta església, inicialment romànica, molt modificada per reformes successives C Ortega L’església parroquial de Santa Maria és situada al bell mig de Martorelles de Dalt, a 181 m d’altitud, dalt d’un turó Mapa L37-15393 Situació 31TDF969378 Des de Mollet del Vallès, travessant el Besòs, es creua la carretera de Sant Adrià a la Roca Prop d’aquest encreuament, surt en direcció est la carretera que arriba fins a Martorelles de Dalt Cal recórrer uns 3 km des de la bifurcació COR-METS Història El terme de Martorelles de Dalt és documentat per…